Sant Miquel de la Seu d'Urgell

Plantilla:Infotaula patrimoni cultural L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell. D'estil romànic, es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell. És l'únic edifici conservat del conjunt monumental que erigí el bisbe Sant Ermengol abans del 1035.

La capella, amb porta al claustre, té planta de creu llatina: una nau amb transsepte; el transsepte és capçat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions. Antigament era dedicada a Sant Pere, i va rebre la segona advocació, de Sant Miquel, quan la capella d'aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans. L'antiga església es trobava on avui hi ha l'església de Sant Doménec.

Els dos sants presideixen el seu retaule gòtic, avui conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El desembre de 2010 el Ministeri de Cultura d'Espanya va adquirir per 600.000 euros nou taules gòtiques d'aquest retaule pintat per Bernat Despuig i Jaume Cirera, per exposar-les al Mnac de Barcelona.^[1]També són en aquest museu les pintures murals romàniques del seu absis central, centrades per la figura del Pantocràtor amb els símbols dels evangelistes i, sota, les figures de diversos sants.^[2]

La primera església de Sant Miquel, dotada pel bisbe Sant Ermengol en el seu testament el 1035, fou seu d'una canònica que el 1122 es reorganitzà sota la regla augustiniana i la direcció d'un prior. Per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l'església, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), que donà els seus béns a la canònica catedralícia. L'església, ruïnosa, fou donada al segle següent als dominicans. Aleshores hom traslladà l'advocació a l'església catedralícia de Sant Pere.^[3]