Santa Maria de Gualter
| Santa Maria de Gualter | |
 Claustre del conjunt monàstic de Santa Maria de Gualter | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | monestir |
| Arquitecte | desconegut |
| Començament | 1118 |
| Consagració | 1207 |
| Localització | Gualter (La Baronia de Rialb) 41° 55′ 41″ N, 1° 11′ 54″ E / 41.92806°N,1.19833°E{{#coordinates:41 | 55 | 41 | N | 1 | 11 | 54 | E | type:landmark_region:ES-L | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Estil | transició entre el romànic i l'ogival |
| Materials utilitzats | pedra i fusta |
Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català i està situat a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). Actualment no té vida monàstica.
Apunt històric
El lloc de Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pilós, que hauria ocupat el lloc abans del 890.[1] El 1079 era propietari del lloc el comte Ermengol IV d'Urgell. El mateix comte, per ajudar a l'aixecament del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra d'Almenar.
Els primers intents seriosos d'erecció del monestir es feren a partir de 1118, quan es va crear una confraria de clergues i laics per a aixecar el monestir, que era llest el 1207. Els comtes d'Urgell, en especial Ermengol VIII, continuaren afavorint el monestir, que tenia un bon patrimoni. Malgrat tot, mai no va passar de ser un petit priorat, que comptava només amb un prior, quatre monjos i alguns preveres beneficiats.
La vida monàstica va decaure molt al segle XV i el papa Climent VIII el va suprimir totalment el 1593 a fi de dotar amb les seves rendes el capítol de Solsona. En endavant fou una simple església parroquial.
El lloc que durant molt de temps es trobà en lamentable ruïna, ha estat rehabilitat, i tot i que va ésser afectat profundament després d'una explosió, encara deixa veure la grandesa i la bellesa de la gran església, iniciada després del 1118 i consagrada el 1207.
Arquitectura del monestir
La contrada del Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle IX. En l'obra del monestir s'hi poden observar restes força primitives, és a dir, del segle XI.
Sembla que l'estructura de la residència del monestir ha estat la mateixa des del començament; l'església orientada amb l'altar major cap a llevant al costat del migdia hi ha en convent amb el claustre al mig. Durant la segona meitat del segle XI hi hauria alguna obra en curs, com ho dóna a comprendre la promoció de la cofraria que havia d'ajudar les construccions que es portaven a cap a Gualter. Potser que aleshores ja fos edificada una part del claustre, del qual queda una mostra, altra deixalla d'aquest temps pot ser una portalada i mur de la banda sud del pati destinat a ser el claustre.
Tot seguit els treballs s'invertiren en la nova església de grans proporcions. Tant en l'interior com en l'exterior, s'observa un estil de transició entre el romànic i l'ogival, semblant a la Seu de Lleida o a la catedral de Tarragona, que són de finals del segle XII o primers anys del següent. Les arcades són un xic apuntades; els grans espais interiors, la major alçada dels arcs i voltes deixen enrera l'estretor del temple romànic. Han estat oblidats en els tres absis de Gualter els tres llombards dels absis de les esglésies romàniques.
El temple té un transsepte de les mateixes proporcions de la nau central; els tres absis en les parets de llevant es corresponen a les traus naus; les dues laterals són de mides més reduïdes en l'amplada i l'alçada, però relativament espaioses. L'arc triomfal del presbiteri és aparentment sostingut per dues columnetes adossades a cada banda. També són les columnetes un element ornamental de les finestres de l'absis central.
Pot ser que els primers anys del segle XIV s'obrissin capelles en els murs laterals per a les fundacions que s'hi destinaven.
L'arcosoli gòtic i el parament del mur nord del claustre ens fa pensar que es donà una altra època de prosperitat o de bona organització al monestir, que bé podria ser la de Pere de Cases o dels immediats priors successors; no fou això una reconstrucció general, sinó parcial, que respectà el claustre romànic almenys en part. De ple floreixement del gòtic és la façana oriental d'aquesta banda del claustre.
Els treballs que es feren durant la segona meitat del segle XVIII foren obres de conservació.
Abans de la Guerra Civil de 1936, hi havia culte a l'església de Gualter. Algunes dependències ja eren ruïnoses abans d'aquesta guerra i el claustre ja era destruït en sa major part. Les dependències de la banda de ponent des del segle XX han estat habilitades per a estatges i corrals. Durant la guerra, l'església fou ocupada com a magatzem i polvorí; es féu esclatar al final durant el pas del front bèl·lic, fet que hi deixà moltes destrosses, especialment a la coberta.
A data d'avui, el claustre ja ha estat restaurat i les dependències annexes adaptades com a seu de l'ajuntament i de l'oficina de turisme. S'hi realitzen visites guiades per a tots els públics.
Descripció del temple
El temple forma un quadrilàter amb els tres absis al costat de llevant i la façana principal a ponent. De la construcció monacal en resta la part de llevant i les dues plantes del claustre a la banda del migdia, així com un mur de ponent. El cos edificat de vora el Segre ha estat reconstruït durant l'època gòtica i d'aquest estil en conserva dos finestrals a la planta superior de cara al riu; a la planta baixa i de cara al claustre hi ha una portalada de mig punt i grans dovelles; a l'extrem dins el claustre actual hi ha una altra porta també de mig i punt i dovelles més petites. Altra part de l'estança monacal es conserva mig enrunada i mig ocupada per les cases veïnes a la banda del migdia, on hi ha les dues plantes de l'arcuació del claustre. A l'interior hi ha una porta d'arc de mig punt i dovelles petites. Les arcades i columnes del claustre foren restaurades el 1986. S'hi conserven algunes columnes i capitells; se n'hi ha reposat quatre columnes i els capitells han estat substituïts per troncs piramidals. Consta de vuit arcades entre columnes i uns pilars, i una altra arcada entre dos trossos de mur o pilars. Els capitells de poca alçada estan adornats de fulles i poms. La segona planta s'ha refet amb pilars rectangulars, astràgal allargat, arquitrau i coberta d'embigat i teules. Les obertures són dotze.
Algunes portalades i trossos del mur pertanyen a les construccions primeres o anteriors a l'església actual. De les altres galeries del claustre només en queden els murs del fons, els forats o suports de la coberta i part del fonament del mur on descansaven les arcades.
L'església tal com es manté actualment conserva quasi tot el mur de migdia, que toca al claustre i uns metres d'alçada del restant; són dempeus un arc toral de la nau central i els quatre que sostenien el cimbori al creuer; de l'absis central en falta la meitat i el mur que resta està esquerdat. Quan explotà el polvorí durant la guerra, tan el mur frontal de la façana com el del nord i l'absis central en varen quedar força perjudicats.
El parament és de blocs de pedra, picats amb escoda i ben ajustats. La volta central està ensorrada i pels arcs torals sabem que era una mica apuntada; tampoc s'han conservat les voltes laterals del creuer. Les voltes de les naus laterals eren de canó i es conserven en part.
De la façana se'n veuen unes tres metres d'alçada i l'obertura de la portalada, que té uns dos metres de llum. Segons fotografies anteriors a la guerra, la portalada consistia en un arc de mig punt amb dovelles de tipus mitjà; al davant una columna per banda sostenia l'arcadia de corbes circulars; més endavant i de més diàmtre altra arcada de dovelles més grans, que en conjunt feien una arquivolta. A la mateixa façana hi havia un finestral de doble esqueixada i una altra a cada banda en front de cada nau lateral; tenia una espadanya de dos ulls al cim.
En el mur de migdia, a una alçada d'uns sis metres i distribuïdes simètricament, hi ha tres finestres de doble esqueixada; té dues cornises paral·leles sota el ràfec, separades per un espai d'un metre a tota la llargada de la paret que està a la vista. A l'indret de la nau del creuer s'hi conserva una portalada d'uns tres metres d'alçada, arc de mig punt i dovelles petites, que junt amb un tros de mur i una finestra tapiada, prop de l'absis, semblen d'una construcció anterior. Al mateix mur, més a prop del frontis, hi ha una obertura cega amb arcosoli apuntat i motllura a l'entorn, de cavets i cordons, sobre impostes de tall semicircular. Hi hagué una ossera sobre mènsules, segons les fotografies anteriors; hi havia l'emblema de l'ala; amb aquest gravat i un altre esborrat, a l'interior de la nau central hi ha una ossera. Hi ha dues osseres més al Museu Diocesà de la catedral d'Urgell, a la Seu d'Urgell.
A l'absis central, sense les arcuacions llombardes del primer romànic, hi havia tres finestrals, amb l'arc de mig punt i petites dovelles, amb columneta a cada banda de l'arcada inferior, feta de dovelles que s'endinsen en forma d'embut. Als altres absis una finestra al centre donen llum i ornamenten el mur; són de dues esqueixades i de petites dovelles que s'endinsen en forma cònica. Una cornisa a l'arrencament de la corba de l'absis és sostinguda i ornamentada amb petites cartel·les.
El cimbori era de quatre cares i quatre xamfrans; hi havia sobre els arcs torals de la llanterna unes finestres. A la mateixa alçada de la cornisa de l'absis, a tot el llarg dels murs de la nau central, continuava una cornisa sense les cartel·les. L'arc preabsidial era sostingut per columnes bessones i capitells florejats, ara força destruïts o perduts. Recentment, s'ha retrobat una de les impostes, decorada amb entrellaçats. En les voltes laterals s'hi conserven dos arcs torals a cada banda; tota la volta de migdia és més estreta que la de nord. Les voltes estan sostingudes per tres parells de grossos pilars, amb planta de creu grega, sobreposada a un quadrat. Junt a la porta d'entrada i entre el mur de frontis i els dos primers pilars s'hi conserva una volta de bona pedra i apuntada, que podia ser del cor.
Retaule gòtic de Sant Esteve de Gualter
Definició formal
Aquest retaule és un conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del tremp sobre fusta i estructurat en tres taules unides verticalment -tríptic- i dividides en compartiments quadrangulars separats per sanefes de brodadura picada; les escenes o seqüències superiors estan rematades per arcs lleugerament apuntats i cimats per uns elegants florons i cresteries; els bastiments externs i interns que emmarquen les taules són ornamentades a base d'estilitzades sanefes daurades i rematats amb agulles perlejades. Fa 186 x 185 cm. i, tot i que està mancat del bancal inferior, es conserva en bon estat a la secció d'art gòtic del Museu d'Art de Catalunya, on hi ingressà a mitjan dels anys vint del segle XX. Des de mitjan segle XIV, havia format part del patrimoni artístic del monestir de Santa Maria i ocupava un dels altars laterals de la capçalera de l'església basilical. Els experts apunten que la cronologia d'execució del retaule pot ser entre 1360 i 1370.
Autoria
Com a objecte de culte és l'exponent d'un estil i d'una estètica artística de caràcter internacional, portat a terme per un artista català completament consagrat a la seva època. Es tracta de Jaume Serra, el segon dels germans Serra, el qual apareix documentat l'any 1358, quan contractà un retaule per la catedral de Girona. Les seves obres, com la del retaule de Gualter, resulten sempre atractives gràcies a la perfecció de la tècnica pictòrica utilitzada, a la delicadesa dels colors i a la correcció del dibuix.
Pàgines relacionades
- La Baronia de Rialb
- Gualter
- Jaume Serra
- Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre
- Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb
Referències
Bibliografia
- REIXACH, Jaume i GARCIA, Xavier. "Pantà de Rialb: el·legia pel Mig Segre", a Llibre de butxaca, 136. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1986. ISBN 978-84-7306-271-8
- BACH I RIU, Antoni i GABRIEL I FORN, Manel. "La Baronia de Rialb: un esbós històric". Lleida: Diputació de Lleida, 1995. ISBN 84-87029-70-1
- BERNAUS I MARQUÉS, Amat. "Arxiu Fotogràfic de La Baronia de Rialb (1994-1996)". La Baronia de Rialb: Ajuntament de La Baronia de Rialb, 2007.
Enllaços externs
- Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
- Articles amb coordenades sense coordenades a Wikidata
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Esglésies romàniques de la Noguera
- Geografia de la Baronia de Rialb
- Monestirs de l'orde de Sant Benet
- Monestirs romànics de Catalunya
- Monuments històrics de la Noguera