Segona Croada
Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada el pel Papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant a les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats de llevant fundats durant la Primera Croada.
Va ser la primera croada a ser liderada per monarques europeus, comptant amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van creuar el territori bizantí (on sorgiren conflictes amb l'emperador Manel I Comnè) i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La segona croada fou un fracàs per als croats i una victòria important pels musulmans, que acabaria portant a la caiguda de Jerusalem el 1187.
L'únic èxit de la croada tingué lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar als portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.
Caiguda d'Edessa
Zengi de Mossul va prendre la ciutat d'Edessa el 24 de desembre de 1144. Era la primera victòria dels musulmans després dels seus desastres de la primera croada, i eliminava un dels quatre estats llatins (Jerusalem, Antioquia, Trípoli i Edessa)
Eugeni III va publicar la butlla Quantum praedecessores, cridant la nova croada per recobrar els territoris perduts. Bernat de Claravall va predicar-la, prometent el perdó dels pecats, i Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van abraçar la creu, com els comtes de Xampanya, de Tolosa, de Nevers, Surrey, Lusignan, Flandes, Savoia o Alsàcia.
La croada passa per Portugal, Castella i Catalunya
A mitjans de maig de 1147 salpa una flota anglo-flamenca en ruta cap a Palestina; s'atura pel juny a Porto i el bisbe els anima a ajudar el rei Alfons I de Portugal a prendre Lisboa als musulmans.[1] Després de quatre mesos de setge, la vila cau, i la majoria de croats reprenen la ruta. Ajuden, llavors, Alfons VII de Castella a prendre Almeria[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] i Ramon Berenguer IV a prendre Tortosa.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
L'expedició francesa i l'alemanya
Lluís VII de França surt de Metz el juny de 1147 i s'uneix a les tropes alemanyes. Hi ha combats pels Balcans contra els bizantins, i finalment arriben l'octubre a Constantinoble, on l'emperador Manel I Comnè els rep amb hostilitat per l'amenaça dels sicilians, suposats croats, però que es dediquen a atacar terres de l'Imperi.
No volent mantenir la tensa situació, Conrad III d'Alemanya passa a Anatòlia i és derrotat a Dorilea pels turcs seldjúcides.[2] Les restes del seu exèrcit es van unir als francesos i Conrad va seguir per mar.
Les tropes franceses son vençudes al Mont Cadmos,[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] i han de seguir per mar. Reunits els supervivents dels dos exèrcits a Antioquia, decideixen l'atac de Damasc,[3] malgrat que el seu emir era aliat dels llatins contra Nur al-Din d'Alep. L'onze de juliol de 1148 comença el setge i dura una setmana.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] Els croats abandonen, mentre Nur al-Din aprofita per conquerir Damasc, i el rei Balduí III de Jerusalem, que després del fracàs de Damasc va començar a perdre el suport dels seus aliats ataca Ascaló, afegint Egipte als enemics dels croats, però en veure que els seus aliats no es presentaven com havien promés, Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van tornar als seus regnes,[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Conseqüències
La croada va acabar sense aconseguir més que fomentar la unió entre els musulmans sota el poder dels successors de Nur al-Din.
Referències
- ↑ Buggenhoudt, H. Thiry-van. Biographie nationale (en francès). Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 1866.
- ↑ Nicolle, David. The Second Crusade 1148: Disaster outside Damascus (en anglès). Osprey Publishing, 2009, p.47. ISBN 1846033543.
- ↑ Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Haskell House, 1894, p.242.
Bibliografia
- Christopher Tyerman. LAS GUERRAS DE DIOS. Ed, Critica, 2006.
- Ferzoco, George. "The Origin of the Second Crusade". In Gervers (see below), and available online.
- Gervers, Michael, ed. The Second Crusade and the Cistercians. St. Martin's Press, 1992.
- Phillips, Jonathan, and Martin Hoch, eds. The Second Crusade: Scope and Consequences. Manchester University Press, 2001.
- Phillips, Jonathan. The Second Crusade: Extending the Frontiers of Christendom. Yale University Press, 2007.
- Villegas-Aristizabal, Lucas, 2013, "Revisiting the Anglo-Norman Crusaders’ Failed Attempt to Conquer Lisbon c. 1142’, Portuguese Studies 29:1, pp. 7-20. http://www.jstor.org/stable/10.5699/portstudies.29.1.0007
- Villegas-Aristizabal, Lucas, 2009, "Anglo-Norman Involvement in the Conquest and Settlement of Tortosa, 1148-1180", Crusades 8, pp. 63-129. http://www.academia.edu/1619392/Anglo-Norman_Intervention_in_the_Conquest_and_Settlement_of_Tortosa_Crusades_8_2009_600_dpi_black_and_white_with_OCR