Sella (Marina Baixa)

Sella

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Baixa
Vista de Sella Vista de Sella
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Baixa Mancom. de la Bonaigua La Vila Joiosa
Gentilici	Sellard, Sellarda
Predom. ling.	Valencià
Superfície	38,70 km²
Altitud	419 msnm
Població (2016)   • Densitat	584 hab. 15,09 hab/km²
Coordenades	38° 36′ 30″ N, 0° 16′ 22″ O{{#coordinates:38 | 36 | 30 | N | 0 | 16 | 22 | W | type:city(584)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 Regidors: 4 PP i 3 PSPV Natalia Hernández Ferrer (PP)
Festes majors	Festes de l'Aurora, darrer cap de setmana d'octubre

Sella és una població de la comarca de la Marina Baixa. El municipi és a la zona meridional de la serra d'Aitana. El millor accés és des la Vila Joiosa que és a 16 km a través de la CV-770. Limita amb els termes municipals de Alcoleja, Benifato, Benimantell, Confrides, Finestrat, Orxeta, Penàguila i Relleu. La seva economia és basada tradicionalment en l'agricultura. S'està desenvolupant el sector del turisme rural. Destaquen com a monuments i llocs d'interès el Castell de Santa Bàrbara, declarat Bé d'Interés Cultural, la Torre de Sella; i el Vell molí, d'interès arquitectònic. Les seves festes patronals són en honor de la Divina Aurora, el primer cap de setmana d'octubre se celebren unes festes de molta anomenada i convocatòria. Un exemple n'és la partida de Llargues que pilotaris professionals hi juguen des de fa més de 100 anys.

Història

Ermita de Sella (restes del castell de Santa Bàrbara) amb el Puig Campana al fons.

L'origen del poble es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana, al voltant de la qual es construí un important nucli de moriscos dependent de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases. Fou repoblada amb mallorquins a instàncies del senyor territorial, la qual jurisdicció fou detentada pels Calatayud.

El segle XVIII va pertànyer als comtes de Cirat. La seua església va estar annexa a la de Finestrat fins l'any 1574, en què es va erigir en parròquia independent. El nombre d'habitants ha disminuït durant el present segle a causa de l'emigració vers la costa. De 872 en 1970 ha passat a 586 en 2002.

Demografia

El nombre dels seus habitants ha anat disminuint durant tot el segle XX a causa de l'emigració cap a la costa: 1.856 habitants al 1887, 1.410 el 1930, 1.260 el 1960, 566 el 1991. No obstant això, com en Relleu, Orxeta o altres municipis veïns de l'interior, la població del municipi ha sortit molt recentment del seu endèmic saldo demogràfic negatiu (encara que de manera menys marcada que les altres localitats esmentades) a causa al turisme d'interior: de 586 habitants que hi havia al 2002, el cens de 2005 dóna una xifra de 633 habitants, sent el 14,06% nacionalitat estrangera, britànica i alemanya principalment.

Evolució demogràfica de Sella
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
Población	1.694	1.856	1.758	1.658	1.605	1.410	1.454	1.423	1.260	872	690	566	591	633	639	636

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Cantó García	PSPV-PSOE
1983 - 1987	José Cantó García	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Salvador García Cerdá	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Salvador García Cerdá	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Salvador García Cerdá	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Vicente Más Plá	PP
2003 - 2007	Vicente Más Plá	PP
2007 - 2011	Vicente Más Plá	PP
Des del 2011	Natalia Hernández Ferrer	PP

A les eleccions municipals de 2011, el PP va obtenir 4 regidors i el PSPV-PSOE 3 regidors.

Sellards de renom

• Pablo Vidal Climent, pilotari.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.