Cirat

Cirat

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Millars
Església de Cirat Església de Cirat
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Nules
Gentilici	Cirater, ciratera
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	746.710,00
Superfície	41,10 km²
Altitud	399 msnm
Població (2016)   • Densitat	220 hab. 5,35 hab/km²
Coordenades	40° 03′ 17″ N, 0° 27′ 48″ O{{#coordinates:40 | 03 | 17 | N | 0 | 27 | 48 | W | type:city(220)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	114 km de València 53 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 (Cirat, El Collado Blanco, El Tormo) 4 PP, 3 PSPV Celestino Badenas Badenas (PP)
Codi postal	12231
Festes majors	Sant Bernat Del 15 al 24 d'agost
Web	www.cirat.es

Cirat és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els municipis de Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba del Pinar, Fontes, Torre-xiva i Lludient. L'economia es recolza en la ramaderia i l'agricultura de secà de muntanya.

Geografia

El nucli urbà està a gairebé 600 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del riu Millars. Compta amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud. Una important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madroñal, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta... Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-20.

Al terme municipal hi han també dues pedanies: El Tormo, amb uns 75 habitants, situat sobre un congost que forma el riu Millars i envoltat de boscos de pinada. És un poble d'estiueig, i als mesos de juliol i agost arriba a comptar amb 500 habitants; i El Collado Blanco amb només 3 habitants.

Història

D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertanyé a Zayd Abu Zayd fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort. El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV de Castella (1683-1746), els Calatayuds, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison; l'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d'una central elèctrica.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2010
1.543	1.643	1.504	1.303	1.284	1.147	1.958	525	395	315	282	272	262	256	257

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995	Jesús Daniel Gargallo Peña	PP
1995 - 1999	Jesús Daniel Gargallo Peña	PP
1999 - 2003	Jesús Daniel Gargallo Peña	PP
2003 - 2007	Jesús Daniel Gargallo Peña	PP
2007 - 2011	Celestino Badenas Badenas	PP
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

Torre dels Comtes de Cirat

• Castell de Cirat situat sobre un promontori sobre el barranc de les Salines, des d'on es controlava el meandre que forma el riu Millars al seu pas per Cirat. Es poden apreciar les restes d'una torre semicircular, així com diferents llenços de muralla situats en la seva part més vulnerable ja que per l'altre compte amb la defensa natural que oferix la pròpia ubicació del recinte. També s'aprecien les restes d'un aljub sense coberta, però en el qual s'observen les arrencades de la volta i les seues parets impermeabilitzades. Al costat d'aquest apareix una estructura rectangular d'ús desconegut, formada per blocs regulars. S'han trobat en superfície ceràmiques islàmiques decorades.

• Església de Sant Bernat (segle XVII). Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals i sense creuer, de traces senzilles i no oferix decoració. Posseïx una torre campanar d'estil barroc.

• Palau dels Comtes de Cirat (segle XVI). Està en la plaça Major de la població. Es tracta d'un edifici fortificat, de planta rectangular, amb fàbrica de carreus de gran grandària. Presenta nombroses finestres i entrada principal amb arc de mig punt. Fou parcialment restaurat, almenys en el seu exterior, encara que en les seues successives reformes han desaparegut bona part dels seus elements defensius, destacant especialment restes de merlets i espitlleres. En els començaments del segle XVII era el seu senyor En Bernat Vilarig Marró de Carroz. El palau comtal, que comunicava amb la torre, es va dividir entre tres hereus, la zona central es va demolir i es van fer pisos. En l'any 1981 es va demolir part de la façana restant.

• Torre del Palau dels Comtes de Cirat (segles XIII i XIV). La Torre del Comte s'alça en la plaça Major de Cirat, pròxima al Palau dels Comtes, de la qual era element defensiu annex, encara que sembla ser de construcció lleugerament anterior. El seu aspecte actual, no obstant això, correspon a una reforma efectuada en el s. XVIII. Estava comunicada amb el Palau per un pas elevat que podia ser retirat a voluntat en cas d'amenaça. És una sòlida construcció de planta quadrada i aspecte robust. De relativa poca altura, ocupa una gran superfície de planta. Posseïx accés principal amb arc de mig punt. La seua coberta és de teulada a dues aigües, que no hagué de ser el seu aspecte original. Sens dubte tenia merlets.

Llocs d'interés

El Salto de la Novia

• El Salto de la Novia. Zona de banys amb imponent cascada a la qual solament es pot accedir a peu.
• Mirador de Ociño. Mirador sobre el riu Millars en el llogaret del Tormo.
• Piscines naturals. Pous naturals formant unes piscines naturals que fan de zona de banys. Pous com els de la Caldereta, la Bañera, Negro, entre d'altres.

Festes i celebracions

• Carnestoltes. se celebra durant el primer cap de setmana de febrer amb ball de disfresses i soterrar de la sardina.
• Sant Antoni. se celebra el 17 de gener.
• Festes patronals de Cirat. En honor a Sant Bernat del 15 al 24 d'agost
• Festes patronals de El Tormo. En honor a la Verge dels Desemparats, en el mes de setembre.
• Verge del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre amb bous al carrer, calderes per a tota la població i actes religiosos.

Enllaços externs

• Ajuntament de Cirat
• El Tormo.tk (Ciudad sin ley)
• Web no oficial de El Tormo
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.