Teatre Arnau
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El Teatre Arnau és un espai teatral, ubicat en el número 60 de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona, en el barri de Poble-sec. Es construí a principis del segle XX i va romandre en actiu fins la dècada dels anys noranta. S'hi oferí teatre, varietats i cinema. L'any 2011, després d'anys en estat de total abandó, l'Ajuntament de Barcelona el va adquirir per a la seva recuperació.[1]
En ell, el 1914, Mary Focela estrenà la cançó El relicario de José Padilla, amb lletra d'Armando Oliveros i Josep Maria Castellví, composta per a la presentació de l'artista a la ciutat. També hi actuà sovint la Bella Dorita, com també Enric Borràs i Josep Santpere. S'hi va gravar el programa setmanal de televisió Ven al Paralelo, presentat per Sara Montiel.
Historia
Va obrir com a pavelló de fusta el 1894 i pren el nom del seu primer propietari, un cotiller que hi va provar fortuna en el món de l'espectacle. L'èxit va fer que s'edifiqués un edifici d'obra que va obrir el 28 d'octubre de 1903, s'hi representaven pantomimes, melodrames i concerts de cançó i música popular. Des de 1904, també s'hi feien projeccions cinematogràfiques. S'hi va presentar Raquel Meller, que va esdevenir-ne l'estrella.
El 31 de maig de 1915 va canviar el nom pel de Teatro Folies Bergère.
Des del 18 de setembre de 1930 es va dedicar exclusivament al cinema amb el nom de Cine Arnau.
Cap al 1980, l'empresari Pepe Buira el va adquirir, retornant-lo als seus orígens de "music-hall". Així, des del 21 de desembre de 1982 fins a 2004 va tornar a funcionar com a teatre, amb obres de revista, comèdia musical i varietats. El 17 d'abril de 1994 va tancar temporalment per problemes econòmics i el 2004 va tornar a tancar.
Des de llavors, abandonat, l'edifici s'ha anat deteriorant, i fou ocupat per denunciar-ne la situació. Va tenir opcions de compra per transformar-lo en geriàtric i en 2006 el comprà l'Església Cristiana Xinesa per fer-hi un lloc de culte, però no n'obtingué l'autorització. Finalment, el febrer de 2010 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi un equipament públic per al barri.
L'edifici
L'edifici va ser projectat per Andreu Audet i Puig. La façana és plana, trencada per dues fileres de finestres, sis a sota i quatre amunt. L'estructura és de fusta, té una sala té un amfiteatre, obert amb barana de ferro forjat. Té 707 seients.
Bibliografia
- 1998. Miquel Badenas i Rico: El Paral·lel, història d'un mite. Col·lecció Guimet, 26. Pagès Editors. Lleida.
Referències
- ↑ «L'Arnau, per a la ciutat». El Punt, 08-02-2011. [Consulta: 9 febrer 2011].
{{#coordinates:41 | 22 | 30,82 | N | 2 | 10 | 12,38 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat