Tecla Sala Miralpeix
Tecla Sala Miralpeix[1] (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1977) era una empresària catalana.
Quan encara no havia fet els dos anys d'edat, la seva mare va morir de part d'una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fàbriques, la va deixar òrfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle i la seva tia, i quan moriren va heretar una indústria, que personalment gestionaria, quan tenia vint-i-dos anys. Llavors ja s'havia casat amb un altre important industrial català, Joan Riera Sala. Ben aviat el matrimoni es va instal·lar a Barcelona, i van tenir cinc criatures. Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l'Hospitalet de Llobregat, on va ubicar-hi la fàbrica de filatura de cotó aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta.
En morir el seu marit el 1926 va ser ella qui la va dirigir. L'any 1930 ja hi treballaven 1.200 persones. Dona de caràcter, amb moltes aptituds empresarials i conviccions religioses, es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fàbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s'hi feien classes de brodats. Amb la Guerra Civil Espanyola, Tecla Sala s'exilia a França. La fàbrica viu el procés general de col·lectivització obrera. Quan torna, reprèn el seu lideratge empresarial i social. Contribueix a restaurar l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, subvenciona obres de la Creu Roja, construeix una escola per a infants al barri Centre de l'Hospitalet, i, el 1954, la ciutat la nomena filla adoptiva de l'Hospitalet del Llobregat, li atorga la medalla d'or de la ciutat i li dedica un carrer.
El 1957 va fer donació del terreny del camp de futbol i de 500.000 pessetes per construir un col·legi, que avui duu el seu nom i que ha tingut una presència continuada en l'educació des de parvulari fins a batxillerat, primer a càrrec dels Missioners del Sagrat Cor, i des de 1992, dins de la Fundació per a les Escoles Parroquials, depenent de l'Arquebisbat de Barcelona.[2]
El mateix any 1957 va fer una visita al Vaticà i va ser rebuda per Pius XII. Va fer beneficència a Montserrat, donatius econòmics a Premià de Mar finançant-ne les campanes de l'església i l'Escola Professional de la vila; i a Roda de Ter va fer-se càrrec de la reconstrucció de l'església i de l'Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domèstics dotant-les de formació en administració econòmica i humana que els fos útil per a la seva vida en família. També va impulsar la creació del moviment escolta de Catalunya, amb mossèn Antoni Batlle. Va morir el 1973.
El pare de Tecla Sala no era propietari de cap fàbrica. El seu marit Joan Riera, era el seu cosí, també acollit al domicili del seu oncle Pau, i tampoc tenia cap fortuna ni cap fàbrica. L'esposa de l'oncle Pau deixà a Tecla quatre màquines de teixir. Ella i el seu marit teixien sense parar i poc a poc, amb molt treball i molt estalvi, anaren ampliant el seu negoci. Cal fer menció de "La Blava" una gran fàbrica de filatura construïda a la vora del Ter, a la població de Roda de Ter. Son fill, Pau Riera i Sala va continuar l'empresa i el mecenatge cultural dins Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans.
A l'actualitat hi ha un centre cultural a L'Hospitalet amb el seu nom.[3]
Referències
- ↑ «Tecla Sala Miralpeix» al Diccionari Biogràfic de Dones, Institut Català de les Dones] amb autorització per usar-lo sota GFDL.
- ↑ Escola Tecla Sala: 50 anys de lliçons a L'H
- ↑ Bravo, Rosa M. «En record de la benefactora». Diari Avui, 09-04-2019. [Consulta: 20 juliol 2011].
