Tiemannita
 Tiemannita | |
|---|---|
 | |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | gris plom obscur |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Color de la ratlla | negra |
| Densitat | 8,26 |
La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, de la classe dels seleniurs que pertany al grup de l'esfalerita. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom.
Formació i jaciments
Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres seleniurs i calcita.
Es sol trobar associat a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.
Referències
- ↑ Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.
Enllaços externs
- Tiemannita a Mindat (anglès)
- Tiemannite Mineral Data (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita