Vés al contingut

Seleni

De Viki.cat

<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />

Per a altres significats vegeu «Se (kana)».


Plantilla:Seleni El seleni és un element químic de la taula periòdica de símbol Se i nombre atòmic 34.

Característiques principals

El seleni es pot trobar en diverses formes al·lotròpiques. El seleni amorf existeix en dos formes, la vítria, negra, obtinguda al refredar ràpidament el seleni líquid, fon a 180 °C i té una densitat de 4,28 g/cm³, la roja, col·loïdal, s'obté en reaccions de reducció; el seleni gris cristal·lí d'estructura hexagonal, la forma més comuna, fon a 220,5 °C i té una densitat de 4,81 g/cm³; i la forma roja, d'estructura monoclínica, fon a 221 °C i té una densitat de 4,39 g/cm³.

És insoluble en aigua i alcohol, lleugerament soluble en disulfur de carboni (CS2) i soluble en èter.

Exhibeix l'efecte fotoelèctric, convertint la llum en electricitat, i, a més, la seva conductivitat elèctrica augmenta a l exposar-lo a la llum. Per davall del seu punt de fusió és un material semiconductor de tipus p.

Aplicacions

Rol biològic

El seleni és un micronutrient per a totes les formes de vida conegudes que es troba en el pa, els cereals, el peix, la carn i els ous. És antioxidant, ajuda a neutralitzar els radicals lliures, indueix la apoptosis, estimula el sistema immunitari i intervé en el funcionament de la glàndula tiroide. Està present en l'aminoàcid selenocisteïna. Les investigacions realitzades han mostrat l'existència d'una correlació entre el consum de suplements de seleni i la prevenció del càncer en humans (degut al seu caràcter antioxidant i protector del DNA).

La deficiència de seleni és relativament rara, però pot donar-se en pacients amb disfuncions intestinals severes o amb nutrició exclusivament parenteral, així com en poblacions que depenguen d'aliments cultivats en sòls pobres en seleni. La ingesta diària recomanada per a adults és de 55-70 µg; més de 400 µg pot provocar efectes tòxics (selenosi: pèrdua dels cabells, alteracions unguials, sabor metàl·lic, sudoració, trastorns gastrointestinals i depressió del sistema nerviós central).

Història

El seleni (del grec resplandor de la Lluna) va ser descobert el 1817 per Jöns Jacob Berzelius. Al visitar la fàbrica d'àcid sulfúric de Gripsholm va observar un líquid terrós rogenc que escalfat al bufador desprenia una olor fètida que es considerava llavors característic i exclusiu del tel·luri —de fet el seu nom deriva de la seva relació amb aquest element ja que tel·luri prové del llatí Tellus, la Terra— resultant de les seves investigacions el descobriment del seleni. Més tard, el perfeccionament de les tècniques d'anàlisi va permetre detectar la seva presència en distints minerals però sempre en quantitats extraordinàriament petites.

Abundància i obtenció

El seleni es troba molt distribuït en l'escorça terrestre en la majoria de les roques i sòls es troba en concentracions d'entre 0,1 i 2,0 ppm. Rarament es troba en estat natiu obtenint-se principalment com a subproducte en el refinat del coure ja que apareix en els fangs de electròlisi junt amb el tel·luri (5-25% Se, 2-10% Te). La producció comercial es realitza per torrada amb cendres de sosa o àcid sulfúric dels fangs.

Primerament s'afegeix un aglomerant de cendres de sosa i aigua als fangs per a formar una pasta dura que s'extrusiona o talla en pastilles per a procedir al seu assecat. La pasta es torra a 530-650 °C i se submergeix en aigua resultant seleni hexavalent que es dissol com selenat de sodi (Na2seu4). Aquest es redueix a selenur de sodi escalfant-lo de forma controlada obtenint una solució d'un viu color roig. Injectant aire en la solució el selenur s'oxida ràpidament obtenint-se el seleni. La reducció del seleni hexavalent també pot fer-se emprant àcid clorhídric concentrat, o sals ferroses i ions clor com a catalitzadors.

El segon mètode consisteix a mesclar els fangs de coure amb àcid sulfúric torrant la pasta resultant a 500-600 °C per a obtindre diòxid de seleni que ràpidament es volatilitza a la temperatura del procés. Aquest es redueix a seleni elemental durant el procés de rentat amb diòxid de sofre (SO2) i aigua, podent refinar-se posteriorment fins a aconseguir pureses de 99,5-99,7% de seleni.

Els recursos de seleni associats als dipòsits de coure identificats ronden les 170.000 tones i s'estima que existixen al voltant de 425.000 tones més en dipòsits de coure i altres metalls encara no explotats. El carbó sol contindre entre 0,5 i 12 ppm de seleni, és a dir, unes 80 o 90 vegades la mitjana que es troba en les menes de coure, no obstant la seva recuperació no es preveu que sigui rendible en un futur pròxim.

Isòtops

El seleni-75 s'empra en radiodiagnòsi com a traçador en la visualització de tumors malignes.

Precaucions

El seleni està considerat un element perillós per al medi ambient pel que els seus compostos han d'emmagatzemar-se en àrees seques evitant filtracions que contaminen les aigües. Els residus de seleni es tracten en solució àcida amb sulfit de sodi, escalfant-lo després per a obtindre el seleni elemental que presenta una menor biodisponibilitat.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Referències

Plantilla:Taula periòdica compacta