Cadmi
Plantilla:Cadmi El cadmi és un element químic de nombre atòmic 48 situat en el grup 12 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Cd. És un metall blanc blavós, relativament poc abundant. És un dels metalls més tòxics, encara que podria ser un element químic essencial, necessari en molt petites quantitats, però açò no és clar. Normalment es troba en menes de zinc i s'empra especialment en piles.
Característiques principals
El cadmi és un metall blanc blavós, dúctil i mal·leable. Es pot tallar fàcilment amb un ganivet. En alguns aspectes és semblant al zinc.
La toxicitat que presenta és semblant a la del mercuri; possiblement s'enllaça a residus de cisteïna. La metal·lotioneïna, una proteïna de baix pes molecular (6-10 kDa) i un elevat contingut en residus cisteïna (Cys), s'enllaça selectivament al cadmi.
El seu estat d'oxidació més comú és el +2. Pot presentar l'estat d'oxidació +1, però és molt inestable.
Aplicacions
- Aproximadament tres quartes parts del cadmi produït s'empra en la fabricació de bateries. Especialment en les bateries de níquel-cadmi.
- Una part important s'empra en galvanoplàstia (com a recobriment).
- Algunes sals s'empren com pigments. Per exemple, el sulfat de cadmi s'empra com a pigment groc.
- S'empra en algunes aliatges de baix punt de fusió.
- A causa del seu baix coeficient de fricció i molt bona resistència a la fatiga, s'empra en aliatges per a coixinets.
- Molts tipus de soldadures contenen aquest metall.
- En barres de control en fissió nuclear.
- Alguns compostos fosforescents de cadmi s'empren en televisions.
- S'empra en alguns semiconductors.
- Alguns compostos de cadmi s'empren com a estabilitzants de plàstics com el PVC.
Toxicitat del Cadmi
El cadmi és un metall tòxic que pot presentar efectes adversos segons la dosi. Pot arribar a ser molt destructiu a exposicions prolongades. Pot causar diversos problemes mediambientals i tòxics per als éssers vius si és inhalat o ingerit. Normalment es troba al sòl i a l'aigua en baixes concentracions. Usualment s'extreu de minerals de zinc, especialment de sulfur de zinc. Algunes de les vies d'intoxicació del cadmi són els aliments com el paté, el marisc, algues seques, cacau;l'ús de fertilitzants i excrements d'animals com a adobs,canonades per al transport d'aigua i el tabac. En l'ambient el cadmi és molt perillós perquè s'acumula amb gran facilitat a les plantes i animals. En el cas dels mamífers, si tenen una dieta pobre en calci, aquest encara s'absorbeix més. Una vegada absorbit, s'associa a les proteïnes de baix pes molecular, metal·lotioneïna, i s'acumula en ronyons, fetge i òrgans reproductors (té un temps de vida mitja de 10 anys). Petites dosis causen vòmits, diarrea i colitis. Quan la exposició és prolongada causa hipertensió, engrandiment del cor, osteoporosi, osteomalàcia i en cas extrem la mort. Determinades proves han demostrat que el cadmi provoca anomalies cromosòmiques i càncer de pulmó. El cadmi és tòxic perquè pot substituir el zinc en molts sistemes biològics, ja que ambdós tenen el mateix estat d'oxidació i en la seva forma iònica tenen un mida semblant. En particular, el pot substituir en coenzims que contenen lligands lleugers (sulfurs). S'uneix deu vegades més fort a aquests coenzims i per això és tan difícil d'eliminar.