Torre de Vallferosa

Infotaula edifici Torre de Vallferosa
Q494756
Q130788
Característiques
Q12453	33 m. m ()
Altitud	590 msnm
Q184590 Q206615
Q158454
Q853614	Q1309508 :
Q1681293
Q15069452
Q1914636
Q65962785	–

La torre de Vallferosa és una torre de guaita que es troba al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.

Fou construïda vers l'any 970 dC seguint l'estratègia militar de bastir torres de vigilància en els punts clau conquerits als sarraïns. L'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre sí visualment. Cap a l'any 1000 dC es construí una altra torre circular envoltant l'antiga a partir de tapieres per reforçar-la. A la part superior encara es poden veure els merlets. Està considerada com un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció. De ben segur, és l’única edificació que resta en peu des del primer mil•lenni, amb unes dimensions i característiques similars.

Ubicació

La torre de Vallferosa es troba situada sota la carretera LV-3005a (de Torà a Solsona), al marge dret i a uns 50 metres per sobre del Barranc dels Quadros, tributari de la riera de Llanera que duu les aigües vers el sud fins al riu Llobregós.

Història

Documentat des del 1052 com a «kastrum de Valle Frausa», aquesta fortalesa fou de l’alt domini dels comtes d’Urgell. El seu nom donà origen, al s. XII, a l’aparició d’un llinatge homònim, alguns membres del qual apareixen esmentats en la documentació. Un d’ells fou Berenguer de Vallferosa, que el 1195 donava a Santa Maria de Solsona tots els béns i drets que posseïa al mas Soler, situat dins el terme d’aquest castell.

El 1196 n’era feudatari Ramon de Ribelles, el qual, aquest any, va vendre a Bernat i a la seva esposa la fortalesa de Vallferosa amb tot el seu terme. Com totes les fortaleses de l’època, va anar canviant d’amos i quan, a finals del segle XIV, es creà el ducat de Cardona passaria a formar-ne part. Posteriorment s'integrà a la batllia de Torà i el senyoriu traslladà la residència a la masia de Clavells.

Per aquestes rodalies és on es trobava la major concentració de fortaleses. Això ens permet afirmar que ens trobem en el centre de la major part de l’activitat en l’època i també en el centre de la frontera entre la Catalunya vella i la nova.

Arquitectura

Torre de Vallferosa (maig 2010)

Té 33 m d'alçada. Les espitlleres (l’aparell defensiu estava al quart pis) tenien un sistema inèdit, ja que eren molt grans i estaven protegides per unes fustes que s’unien al front en diagonal i que permetien disparar per damunt i defensar l’edificació pel forat que deixaven a la base, el qual a la vegada es podia tapar amb una altra fusta per tal que el defensor s’hi situés i tingués més possibilitat de tir i de visió. (No tenim constància que aquest sistema d’espitlleres fos en cap altra fortificació). La porta d'accés està ubicada a 10 m del terra. Aquestes fortaleses, pràcticament inexpugnables i indestructibles, només s’habitaven en temps de perill o assetjament per això la seva entrada a certa alçada i normalment a través d’una escala de corda que es retirava una vegada a dins.

El cup de la primera planta, ple de runa, continua sent una incògnita. Se li atribueixen diferents funcions: magatzem, presó, cisterna i lloc on hauria d’haver-hi el començament del passadís secret per abastar el castell durant els llargs assetjaments. A la quarta planta queda encara, mig derruït, part del que és l’únic sostre romànic en tota Europa que no ha estat modificat. També en la quarta planta, on hi ha tot el sistema defensiu, s’hi conserva un tram original de l’escala interior que es recolza al sostre i a l’arc que el suporta. També des d’aquí es pot observar amb gran detall la perfecta cúpula amb pedra ben escairada.

No es pot assegurar en quin any es va iniciar la seva construcció, ja que inicialment aquestes fortaleses es construïen amb materials senzills, com podien ser fusta o tàpia, i no era fins que el lloc es considerava estratègicament important i definitiu que se substituïen per pedra o argamassa (en el cas de Vallferosa, encofrats plens de pedra i calç). Basant-nos en l’estudi de l’historiador Bernabé Cabañero i de l’arquitecte José Javier Aguirre, la torre de Vallferosa que avui encara podem veure és el fruit de tres fases constructives:

1) Al voltant de l’any 970 es construí una primera torre d’uns 23 m d’alçada. 2) A finals de segle, l’any 990, es feu el recobriment de la primera torre amb una segona per augmentar les possibilitats de fortalesa, visió, defensa... També va permetre tenir un accés directe i independent a la terrassa. 3) Ja al segle XI, es reformà l’interior i es construïren els merlets.

Enllaços externs

• http://www.valldellobregos.cat/pdf/vallferosa.pdf
• Document sobre la torre de Vallferosa a la web de CastellsCatalans