Torre Baixa

Torre Baixa
Torrebaja

(En detall)
Localització
Municipi del Racó
Carrer de Torre Baixa Carrer de Torre Baixa
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Racó Manc. del Racó d'Ademús Llíria
Gentilici	Torrebaixer, torrebaixera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	4,70 km²
Altitud	760 msnm
Població (2016)   • Densitat	412 hab. 87,66 hab/km²
Coordenades	40° 05′ 44″ N, 1° 15′ 26″ O{{#coordinates:40 | 05 | 44 | N | 1 | 15 | 26 | W | type:city(412)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	137,4 km de València 5 km de Ademús
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 4 PSPV i 3 PP Octavio Gómez Luis (PSPV)
Codi postal	46143
Festes majors	Darreries d'agost
Patró/Patrons	Santa Anna i Santa Marina
Web	Ajuntament de Torre Baixa

Torre Baixa (oficialment i en castellà, Torrebaja) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Limita amb Ademús i Castielfabib.

Geografia

Es troba situat en el marge dret del riu Túria, en el punt de major amplitud d'aquesta vall fluvial. El seu emplaçament correspon a l'extrem final d'un lloma que penetra sobre el fons de la vall, en l'interfluvi entre el Túria i el seu afluent el Ebrón. La seva orografia és relativament poc accidentada, a causa del seu escarit terme i que es troba en la vall del Túria; encara que està envoltada d'altes muntanyes, especialment per l'est, limitant-li el seu alt horitzó les estribacions de Javalambre i la Serra de Tortajada, amb los Algezares i los Molares (1.077 m.) com cims màxims, encara que ja fora del seu terme.

Nuclis

• Torre Baixa
• Torre Alta
• Los Pajares

Història

Amb anterioritat al segle XVII la població de "Torre Orchet", "Torre Hondonera" o "Villar de Orchet", antecedent de l'actual Torre Baixa, va estar situada en la partida de los Villares, enfront de l'actual però en la ribera dreta de l'Ebrón. Sembla que aquest assentament anterior va ser abandonat i instal·lats els nous pobladors en l'actual en el segle XVII. El nou poble va rebre la denominació de Torre Baixa, o en la grafia antiga "Torrebaxa".

Torre Baixa va tenir el seu origen en un grup de cases en l'entorn de la Casa Gran. El nucli originari pot observar-se en el traçat de l'àrea formada pels carrers Rosario, Ferreria, Església, Font i les places de l'Església i Placeta de Jaume I. Aquesta zona estava delimitada a l'est per l'antic Camí ral d'Aragó a Castella, el traçat del qual correspon als actuals carrers Fuentecillas i Cantó, mentre l'accés cap a l'oest corresponia als carrers de San Roque i Rosario.

Va ser fundada a principis del segle XVII, després de l'expulsió dels moriscs d'Espanya (1609-1614). El seu terme municipal se superposa al del mayorazgo que fundés don Diego Ruiz de Castellblanc, el seu primer senyor, en terres de la jurisdicció de Castielfabib.

La Llei de Desamortització de 1854 va suposar per a Torre Baixa un dels majors esdeveniments de la seva història com poble, doncs en virtut d'aquesta promulgació, donya Juana Casaus de Castilblanque (l'antic Castellblanc, llavors castellanitzat), en aquell temps ama i senyora de Torre Baixa, va procedir a la liquidació del seu patrimoni en la localitat entre les seves renters i colons. Això succeïa el 23 de gener de 1856.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
464	483	485	457	450	447	452	470	414	433	455	457

Economia

Aquest poble s'ha caracteritzat pel seu paper d'encreuament de camins. En el passat que confluència del Camí ral el trànsit del de València a Molina d'Aragó. Posteriorment, ja en el present segle, aquest paper s'ha vist reforçat pel traçat de les carreteres N-420 i N-330, coincidents en el seu pas pel poble. El paper de nus de comunicacions ha contribuït a accentuar el desenvolupament econòmic durant els segles XIX i XX, centrat en la comercialització de fruites i una elemental xarxa fabril. A conseqüència de tot això, Torre Baixa ha estat el poble que ha experimentat un major creixement poblacional en la comarca des del segle XVIII.

L'agricultura, que va anar la principal font d'ingressos -des de temps històrics i fins a temps recents-, es troba actualment en franca recessió. Posseïx una bella horta de regadiu i una complexa xarxa de sèquies; però les seves terres estan improductives en un ampli percentatge del seu terme, pendents d'una reparcelació de la propietat i a l'espera d'orientar la seva producció cap a algun cultiu específic que sigui apropiat al clima i condicions generals de la zona.

La ramaderia és escassa.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Cándido Roselló Domingo	UCD
1983 - 1987	Cándido Roselló Domingo	AP
1987 - 1991	Vidal Gimeno Casino	AP
1991 - 1995	Alfredo Sánchez Garzón	GIUPT
1995 - 1999	Armando León Valero	PP
1999 - 2003	Justo González Tregón Mª Carmen Villanueva Hernández	PP
2003 - 2007	Francisco Javier Varela Tortajada	PP
2007 - 2011	Francisco Javier Varela Tortajada	PP
Des del 2011	Octavio Gómez Luis	PSPV

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Santa Marina de Jerusalem. Es tracta d'un temple modern construït en els anys 50 del passat segle en substitució de l'anterior, danyat pels bombardejos soferts durant la Guerra Civil. La seua fàbrica és de maó sense revestir i pedrera, amb una esvelta torre-campanar del mateix material i fonaments de pedra calcària tallada. La seva teulada de teula àrab és a dues aigües, que recau sobre els petits sostres separats per contraforts de les capelles laterals.

• Ermita de Sant Roc. Es troba en la part alta del poble, dominant tot el caseriu i la vega del Túria al seu pas pel municipi.

• Ermita de Sant Josep. Situada en la partida de Los Villares. Amb estructura de contraforts laterals que acreixen l'aspecte robust del conjunt. La seva teulada de teula àrab aboca a quatre aigües i es troba coronat en la seva part més alta per una humil campanar de maó. La construcció, de fet, està formada per dos elements: el porxo d'entrada, que és la part més cridanera del conjunt, i l'ermitorio pròpiament, que es troba darrere i en un plànol més elevat.

Monuments civils

• Casa de los Picos. Edifici emblemàtic en forma de torrassa quadrangular coronat per estructures volades i en forma piramidal -típiques de molts edificis civils i religiosos del s. XVII-, que reposen sobre les cornises altes del mateix i que li donen un aspecte singular. Tenia una funció més d'ornament i expressió de l'orgull aristocràtic del senyor del Mayorazgo que la va construir, que de combat o defensiva.

• Jaciment arqueològic de Los Villares, on s'assentava l'antic poblat de "Torre del Villar de Orcheta". Es troba ressenyat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, però no està excavat científicament. Se suposa que va poder ser un primitiu assentament íber, reutilitzat posteriorment, segons el tipus de soterraments (a força d'atuells de ceràmica fosca amb ossets triturats i calcinats dintre), i altres restes ceràmiques que han aparegut per la zona.

Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
• Carnestoltes. Se celebren a la fi de febrer.
• Sant Isidre Llaurador. Se celebra el 15 de maig.
• Festa Patronal de Santa Ana. (Torre Alta).
• Festa Patronal de Santa Marina "la cerecera". Se celebra a mitjan juny.
• Festa Patronal de Santa Marina "la melonera".Se celebra a la fi d'agost.

Celebritats

• Jaume Ruiz de Castellblanch, senyor de la Torrebaixa i prestigiós bandoler de mitjans del segle XVII.

Vegeu també

• Casa senyorial dels Garcés de Marcilla.

Enllaços externs

• Ajuntament de Torre Baixa
• Web de la Mancomunitat
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.