La Torre de les Maçanes

L'origen remot de la localitat radica en un castell musulmà, una antiga torre almohade (s. XII-XIII) situada a la part alta de la població, coneguda com la Casa alta, dóna el nom al municipi i és símbol d'aquest. Després de la Reconquesta, va ser annexionada a la Corona d'Aragó, denominada Iri Lauria en l'any 1297. La Torre de les Maçanes fou depenent de l'Ajuntament de Xixona fins a la seua segregació el 1794, constituint-se des de llavors en ajuntament propi. Durant la Guerra de Successió fou destruïda per les tropes de l'arxiduc Carles, i fou edificada novament en l'any 1708 per ordre de Felip V. Obtingué el títol de vila l'any 1805.

Evolució demogràfica

Durant el segle XX ha mantingut una pauta demogràfica de caràcter recessiu, degut a l'emigració de la població cap a nuclis industrials com ara Alcoi. L'any de màxima població censal va ser 1897 amb 1.673 veïns, descendint a 1.230 el 1950, 890 el 1970, 702 el 1991; segons el padró d'1 de gener de 2008, la població compta amb 758 habitants. Un 19% de la seva població el 2008 era de nacionalitat estrangera, principalment d'altres països de la Unió Europea.^[2]

	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2008
Població	1.541	1.666	1.644	1.578	1.519	1.239	1.212	1.230	1.072	890	782	702	703	733	758

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	David Coloma Verdú	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Juan Bertomeu Mayor	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Bertomeu Mayor	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Juan Bertomeu Mayor	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Bertomeu Mayor	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Juan Bertomeu Mayor	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Pau Torregrosa Coloma	BLOC
2007 - 2011	Felipe Sirvent Cantó	PP
Des del 2011	Cristobal Sala Menargues	PP

Economia

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (ametlla, oli, fruites i llegums), petites indústries de joguines, reclams publicitaris i en el turisme rural.

Monuments i llocs d'interés

Fitxer:Torre Gran (Torremanzanas) 3.jpg

La Casa Alta o Torre Gran

Jaciments prehistòrics: Freginal de la Font Major (Mesolític), Sitges de la Foia de Cortés i el Xipreret (d'entre els més de setanta construïts entre el 3000 aC fins a l'Edat Mitjana), Necròpolis de la Muntanya de la Barsella i del Penyó del Comanador.
La Foia de Cortés: masia fortificada on es van trobar restes àrabs.
El Molí de dalt: restes d'un antic molí medieval.
La Casa Alta: Torre almohade (S. XII - XIII), de la qual prové el topònim de la vila i és símbol d'aquesta.
Parròquia de Santa Anna: els orígens es remunten a 1588. En el seu interior es troba una necròpoli. El seu estil actual és neoclàssic.
El Pou de la Neu: antic i espectacular dipòsit de neu, situat a 1160 m. d'altitud la funció era la d'aglutinar i conservar el preuat element per donar-li diferents usos en èpoques estivals.
El Sanatori: a 965 m. d'altura, data de l'any 1926. Antic sanatori antituberculós que ja havia estat anteriorment casa de repòs, colònia infantil de vacances i hospital militar durant la Guerra Civil. Encara que es troba abandonat, la seua fonamentació presenta un magnífic estat, la qual cosa anima l'Ajuntament a projectar futures funcions per a aquest edifici.
Les Masies: hi ha una gran quantitat de masies antigues escampades per tot el terme municipal, vestigis d'una societat agrícola del passat recent que posseeixen un gran valor històric i cultural (Masia els Castellanos, El comanaor, Mareta , la Foia Boix, El Buitre).

Festes

Festes de Sant Gregori: setmana del 9 de maig. Són patronals. Els festers són triats d'entre els cap de família. Es remunten a 1658, any en què el poble va ser alliberat d'una plaga de llagosta per intercessió del sant. Per aquest motiu se li ofereix el Pa Beneït (Festa del Pa Beneït), es tracta d'un pa beneït, d'uns 6-8 kg. de pes, realitzat artesanalment, adornat amb flors i fines teles brodades. Es posa sobre un "llibrell" que porten les "clavariesses" sobre els seus caps. Els actes més importants són: L'ofrena: els "llumeneres" van abillats amb el vestit típic de pagès i les "clavariesas" de pagesa (destaca per la seva bellesa i valor artístic el "mocaor negre" brodat amb flors). Aquests ofereixen flors al Sant. La Desfilada de Pans: els "llumeneres" de pagès i les "clavariesas" amb enaguas blanques i "mocaor" clar (que iguala en bellesa al de l'ofrena), en un vistós i espectacular desfilada, es dirigeixen a l'església per ofrendar el "Pa Beneït" al Sant. La processó: "llumeneres" i "clavariesas" vesteixen com en la desfilada. D'aquestes festes es conserven dues melodies populars amb dos segles d'antiguitat: El Sant Rosari de l'Aurora a Sant Gregori i els Goigs al Sant Patró.

Festes de Santa Ana: dies 24, 25 i 26 de juliol. Són patronals. Celebrades per les dones casades. També realitzen els actes religiosos vestides de pageses. Es programen actes culturals, lúdics i de germanor.

Festa de la Mare de Deu de l'Assumpció (Mare de Déu dels Fadrins ): setmana del 15 d'agost. La festegen els homes solters. Amb una projecció especial per ser data clau en les vacances estivals i acompanyada d'un clima immillorable, es realitzen actes de tot tipus: concurs de paelles i de disfresses, sardinada, mascletà , pregó humorístic, moros i cristians humorístics, teatre, concert de la Societat Musical "L'aliança", cors i danses, pilota valenciana, orquestres nocturnes, etc. i actes religiosos L'acte més important i popular és "la banyada" ("la banyà"): sempre es realitza el dia 15 d'agost a la 1:00 de la vesprada. Convoca a gran quantitat de gent i es tracta d'una espècie de batalla d'aigua (utilitzant cubells o qualsevol altre contenidor). S'ha d'anar vestit o disfressat i no amb banyador.

Festa de la Immaculada Concepció (Mare de Déu de les Fadrines ): dies 6, 7, i 8 de desembre. Celebrada per les dones solteres. En els actes religiosos (ofrena, missa i processó) van abillades amb teula i mantellina. Es programen activitats culturals, lúdiques i de germanor.

Romeria de Sant Isidre: els festers que han realitzat la festa a Sant Gregori la setmana anterior, organitzen una romeria, en contacte amb la natura, amb actes religiosos, ofrena de flors i menjar campestre.

Gastronomia

D'entre les més de cent receptes, destaquen:

Amanides: Aspencat, Mullaor, Pericana.
Salses: Allioli, Escabetx.
Sopes: Farinetes.
Potatges: Putxero, fasegures de Panis, Pilotes, Olleta Torruana
Bolets: Pebrellot, Morenes, Mocosos, Gírgoles, Boletus de Xop
Pastes: Tortellini d'espinacs, Minxos, Gatxamiga.
Rebosteria: Bunyols, tonyes, Mantecados.
Licors típics: Surra, Canari, Paloma, Herbero

Referències

↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
↑ Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Torre de les Maçanes

Sóc de Poble Projecte Pilot d'Implantació i Formació TIC Rural a La Torre de les Maçanes.
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

[PadroINE2016-1] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[2] Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).

[1]

[2]