El Campello


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de l'Alacantí

Imatge de la Torre de la Illeta

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alacantí
Manc. de l'Alacantí
Sant Vicent del Raspeig

Gentilici Campeller, -a

Predom. ling.

Valencià

Pressupost 22.110.000 €

Superfície 55,27 km²

Altitud 26 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|25|Plantilla:Puntdecimal|N|0|24|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 18.4 km de Alacant
172 km de València

Organització
Ajuntament
• Batlle: 10 PPCV, 6 PSPV, 2 Compromís, 1 EUPV, 1 DC i 1 EVPV.
Juan José Berenguer Alcobendas (PPCV)

Codi postal 03560

Web

Web municipal

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx. Compta al 2010 i segons l'INE amb 26.941 habitants.

Història

Després de la conquesta cristiana de la zona pel rei castellà Alfons X el Savi a mitjans del segle XIII, el terme del Campello, pel que sembla sense nuclis de població significatius, va passar a formar part del terme de la vila d'Alacant, dins de la Corona de Castella. La frontera entre les corones castellanes i aragoneses es trobaven en la zona nord del municipi; arran d'esta condició fronterera inicial, entre les localitats del Campello i La Vila Joiosa (17 km al nord) no es troba cap nucli de població (llevat de les zones de urbanitzacions construïdes a finals del segle XX), el que contrasta amb l'alta densitat de població de la província d'Alacant. En 1304 la frontera de la Corona d'Aragó es va desplaçar cap al sud, de forma que El Campello va passar a dependre, junt a Alacant, del Regne de València per la Sentència Arbitral de Torrellas. En 1475, tots els terrenys del terme apareixien formant un senyoriu propietat de don Alfonso Martínez de Vera, descendent dels Reis de Navarra, dins sempre de la jurisdicció d'Alacant.

Les nombroses incursions de pirates berbers, que durant el segle XVI assetjaven contínuament tota la costa mediterrània, provocaren la construcció, entre 1554 i 1557, d'una torre de vigilància; encara en peu, es troba en una elevació a l'altura del port.

Després de passar per diverses mans, en el segle XVIII la primogenitura va acabar sent propietat de don Nicolás Pérez de Sarrió, qui va començar a colonitzar les terres municipals, i en 1775 es firmaren les bases per a crear un poble en el lloc. En 1795, es va establir una drassana en la desembocadura del Riu Montnegre, donant així un gran impuls al Barri de Pescadors. En 1827, el servici religiós va passar a dependre de la parròquia de Sant Joan, fins a l'establiment d'una parròquia pròpia en 1873. El Campello constituïa una partida rural d'Alacant fins la seua segregació d'aquest municipi en 1901, constituint-se des d'ençà com a ajuntament propi.

En 1914, es va construir la línia de ferrocarril Alacant-Dénia (el descendent del qual és el TRAM Metropolità d'Alacant) que passava per la localitat, contribuint en gran mesura al desenvolupament econòmic i urbanístic del municipi. A partir dels anys 50, el turisme i la proximitat d'Alacant han canviat profundament la fisonomia del municipi amb un important boom urbanístic.

Geografia

Montnegre	Busot Aigües	La Vila Joiosa
Mutxamel		Mar Mediterrània
Sant Joan d'Alacant	Alacant	Mar Mediterrània

El terme municipal del Campello, de 55,27km², fita de nord a sud amb els municipis de La Vila Joiosa, Orxeta, Aigües, Busot, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i Alacant.

El relleu del municipi consta d'una planura a la zona sud. Al centre, el nucli urbà es troba creuat pel riu Montnegre o Sec, la major part de l'any amb un cabdal nul, excepte quan existixen fenòmens de gota freda quan arriben a la desembocadura grans avingudes d'aigua. Mentre que a la zona nord ve condicionada pel Cabeçó d'Or o la Serralada de la Ballestera, a més d'altres elevacions que no superen els 300m.

El litoral, al sud consta d'extenses platges de sorra blanca i fina que s'encreua més al nord amb la desembocadura del riu Sec. Aquesta part de la costa es troba totalment urbanitzada, ja que hi ha construïdes vàries urbanitzacions i discorre una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. A l'altura del nucli urbà hi ha construit un passeig marítim junt a la Platja del Carrerlamar (la més cèntrica de tot el terme); a l'estar al centre de la localitat la costa es troba coberta per alts edificis d'apartaments amb locals de restauració i oci als seus baixos. Al final de la platja es troba el Port del Campello que disposa d'una de les llotjes de peix més actives de tot el País Valencià. També existixen serveis de viatgers fins a l'illa de Tabarca a més de ser port esportiu amb amarratges per a iots i vaixells petits.

Al nord del municipi, la costa és més accidentada i podem trobar cales o platges rocalloses, a més de nombrosos penyasegats. Aquesta part de la costa campellera és de dificil accés ja que es troba d'alguna forma tallada pel pàs de les carreteres AP-7 i N-332, i també per una de les línies del TRAM Metropolità d'Alacant. Existixen diverses urbanitzacions en esta zona (com per exemple L'Almadrava, La Coveta Fumà o Pueblo Acantilado) que normalment són ocupades només a l'estiu per forasters, ja siguen extrangers o ciutadans de la resta de l'Estat espanyol.

Arqueologia

Al seu terme municipal s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze i dels Ibers, així com la presència d'una factoria de garum d'època romana o, potser, anterior.

També cal destacar els jaciments de L'Illeta dels Banyets. Es una xicoteta península situada junt al port que, fins als anys 40, formava una illa. El lloc presenta indicis d'ocupació des de finals del tercer mil·lenni a.C. En època romana, sobre les runes ibèriques i prehistòriques s'alçà una vila agrícola que contava amb unes xicotetes termes. D'esta època són unes basses, comunicades amb el mar, on eren criats peixos; estes construccions donen el nom de Els Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora.

Entre aquest i el port actual del poble, se situa l'anomenada Torre de La Illeta, una torre de guaita construïda al segle XVI per a defensar-se de les nombroses incursions de pirates berbers que assolaven les costes valencianes.

Vegeu també: Torre del Barranc d'Aigües

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Lledó Peralta	UCD
1983 - 1987	Vicente Baeza Buades	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Baeza Buades	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Baeza Buades	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Ramón Varó Devesa	PP
1999 - 2003	Juan Ramón Varó Devesa	PP
2003 - 2007	Juan Ramón Varó Devesa	PP
2007 - 2011	Juan Ramón Varó Devesa	PP
Des del 2011	Juan José Berenguer Alcobendas(*)	PP(*)

Resultats electorals de El Campello, 2011
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Juan José Berenguer Alcobendas	4718	10
	Partit Socialista del País Valencià	José Ramón Varó Reig	2860	6
	Coalició Compromís	Benjamín Soler Palomares	1259	2
	Esquerra Unida del País Valencià	Silvestre Pérez Ruano	817	1
	Decisió Ciutadana	Marita Carratalá Aracil	640	1
	Els Verds del País Valencià	Noemí Soto Morant	634	1
Total		10928		21

(*) L'actual alcalde governa en minoria.

Demografia

Segons el padró municipal de l'1 de gener de 2010, la població del Campello ascendix a 26.941 habitants, sent el 3r municipi de l'Alacantí i el 18è municipi de la província d'Alacant per ordre d'habitants. A esta xifra de població caldria que afegírem la població estiuenca que no es troba censada, que s'estima que supere les 70000 persones a l'estiu. També una part molt important de la població es troba dispersa per urbanitzacions situades en una ampla franja costanera.

Presentant un gran creixement demogràfic des dels anys 70, en el període 1990-2005 la població va crèixer en més d'un 100%; aquest ràpid creixement pot explicar-se per un costat pel turisme, i per l'altre pel paper creixent com una zona residencial plenament integrada en l'àrea metropolitana d'Alacant.

Evolució demogràfica del Campello^[1]
	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2008	2009	2010
Població	2.928	2.992	3.012	3.582	3.746	4.477	5.871	8.335	11.094	15.200	19.238	24.674	26.043	26.511	26.941

Economia

Tradicionalment, la pesca ha estat la principal activitat econòmica del municipi (fins i tot la flota campellera s'ha dedicat a la pesca d'altura a les costes saharianes). El port també ha tingut gran importància en la creació de treball al Campello, ja que a finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Saboia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, dita Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir bucs de gran tonatge.

El Campello des del mar

A l'actualitat l'economia es basa en el turisme, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels.

Festes i tradicions

Festes de Moros i Cristians. De l'11 al 15 d'octubre tenen lloc les festes majors del municipi. El Desembarcament Moro en la platja del Carrerlamar i l'ambaixada front a la Torre de la Illeta, en la matinada del dia 12, donen començament a les festes més espectaculars. Molts són els actes que se celebren durant estos dies, però entre ells cal destacar els alardos i ambaixades front al castell, i especialment les colorides desfilades que plenen els carrers del municipi de música i llum. El dia 15 se succeixen els actes religiosos en honor a Santa Teresa i a la Verge dels Desemparats, per a finalitzar amb un magnífic castell de focs artificials.

Festes de la Verge del Carme. Una de les festes més importants de la localitat, en honor a la Verge del Carme, patrona dels mariners. El mes de juliol s'inicia amb un munt d'actes, espectacles, jocs, "mascletaes",... fins arribar al dia 16 de juliol, festa local, en que esdevenen els actes més emotius: la processó marinera i el trasllat de la Verge a la seua ermita on se li canta, per a finalitzar amb un gran castell de focs artificials.

Romeria de Maria Auxiliadora. A finals de maig es realitza la festivitat de Maria Auxiliadora, que gaudeix de gran devoció en el municipi. La Verge es portada en romeria fins a la parròquia dels Salesians. Una volta allí, es succeixen les celebracions concluint amb un dinar de germanor i una missa. Al final del dia, la imatge es tornada a la parròquia de Santa Teresa.

Accesos i transports

Per carretera, s'hi pot arribar al Campello per mitjà de carreteres lliures i amb peatge com l'AP-7, l'A-70 o la N-332.

Amb transport públic es pot accedir per mitjà de la xarxa d'autobussos metropolitans d'Alacant. Les línies 21 i 32 connecten El Campello amb la capital alacantina i altres municipis de l'Alacantí.

Per ferrocarril, actualment sols es pot accedir a través de les línies 1 i 3 del TRAM Metropolità d'Alacant, encara que existeix el projecte del Tren de la Costa (d'Alacant a València pel litoral), presentat l'abril de 2010, que tindrà parada al Campello^[2] a més d'altres municipis de la Costa Blanca.

Finalment, al Port del Campello hi ha serveis de passatgers que connecten per mar, amb Alacant, Benidorm o l'illa de Tabarca. Estos serveis normalment són utilitzats a l'estiu per turistes i no componen part dels mitjans de transports utilitzats habitualment pels campellers per desplaçar-se.