Tour de França de 1921
| |
|---|---|
| Tour de França | |
| Edició | XV [1] |
| Països | França, Suïssa i Països Catalans |
| Data | 26 de juny - 24 de juliol |
| Dades | |
| Guanyador |  Léon Scieur |
| Nombre d'etapes | 15 etapes |
| Velocitat mitjana | 24,72 km/h |
| Distància | 5.484 km |
Philippe Thys era el gran favorit del Tour de França de 1921 després d'haver dominat de manera aclaparadora l'edició anterior, però ha d'abandonar a la segona etapa, cosa que obrí molt les possibilitats de victòria a d'altres corredors.
A partir d'aquesta edició les bicicletes es proveeixen d'una placa de zinc o alumini que permet posar-hi els dorsals dels corredors. Aquests són repartits en dues categories: una primera categoria composta per 24 corredors i una segona categoria amb els 99 restants. En algunes etapes, com la 13a, entre Estrasburg i Metz, la sortida és diferida entre els dos grups, essent un prehistòric precedent de les contrarellotges. Curiosament aquesta etapa serà guanyada per un corredor de segona classe, Félix Sellier, per davant dels corredors d'elit, ja que els corredors que sortien més tard s'evitaven els embusos de cotxes, especialment a Estrasburg.
L'organització però, decideix estudiar una millor solució al problema.[2]
Resultats
Classificació General
 Classificació General
| |||
|---|---|---|---|
| 1 | Léon Scieur | Bèlgica
|
221h 50'26" |
| 2 | Hector Heusghem | Bèlgica
|
a 18'36" |
| 3 | Honoré Barthélémy |  França
|
a 2h 01'00" |
| 4 | Luigi Lucotti | _crowned.svg){kind=small} Itàlia
|
a 2h 39'18" |
| 5 | Hector Tiberghien | Bèlgica
|
a 4h 39'12" |
| 6 | Victor Lenaers | Bèlgica
|
a 4h 53'23" |
| 7 | Léon Despontin | Bèlgica
|
a 5h 01'54" |
| 8 | Camille Leroy | Bèlgica
|
a 7h 56'27 |
| 9 | Firmin Lambot | Bèlgica
|
a 8h 26'25" |
| 10 | Félix Goethals | Bèlgica
|
a 8h 42'26" |
| 123 participants, 38 acabaren la cursa | |||
Etapes
Enllaços externs
- 1921. Història del Tour de França (anglès)
- 1921. Història del Tour de França (francès)
Referències
- ↑ L'historie du Tour 1921
- ↑ Coll., Tour de France, 100 ans, Paris, L'Équipe, 2003, tome 1, p.124-131
| |||||
