Ulexita
- REDIRECT Plantilla:Infotaula de mineral
La ulexita és un borat hidratat de calci i sodi de color blanc i lluïssor sedosa, normalment és transparent o translúcid. Fou descoberta l'any 1850 a Iquique, Tarapacá, Xile pel químic alemany George Ludwig Ulex (1811-1883).
Geologia
Es troba freqüentment formant venes compactes, paral·leles i fibroses, de vegades en formes nodulars a mode de boles de cotó. És extremadament tova, molt lleugera, molt fràgil i amb exfoliació perfecte, encara que només s'observa amb el microscopi. En escalfar-se s'infla i adopta un color blanc, després es fa fàcilment una massa transparent que tenyeix la flama de color groc.
Els principals jaciments es troben a Califòrnia i Nevada (EUA), al desert d'Atacama (Xile) i associat dipòsits salins de l'Argentina. Es troba juntament amb el bòrax mineral i es forma en regions àrides a partir de l'evaporació de l'aigua de llacs efímers. Als Estats Units se la coneix amb el nou de TV stone ja que alguns agregats fibrosos molt compactes presenten una curiosa propietat òptica: actuen com la fibra òptica transmetent la llum pel seu interior mitjançant reflexions internes. Quan es poleix un fragment fibrós creant dues cares planes perpendiculars a les fibres la imatge de la base es propaga sense deformar-se cap a la superfície.
Utilització
La ulexita s'utilitza per extreure'n bor. El bor té les següents aplicacions:
- com a antisèptic insecticida, i com a tampó per a la regulació del pH
- fabricació d'esmalts (superfícies de cuines, gelateries, forns, plaques per senyalització de carrers...)
- per a l'obtenció de productes químics derivats de bor.
- per a fructicultura, fungicides, cosmètica i farmàcia, estabilitzador de colorants...
- refinació de metalls no fèrrics
- conservació de la carn
- preparació de teixits ignífugs
- additiu per a pintures a base de làtex
- vidres a base de borosilicats (més resistents als canvis de temperatura)