Vés al contingut

Venta del Moro

De Viki.cat
Venta del Moro
Escut de Venta del Moro
(En detall)
Localització

Localització de Venta del Moro respecte del País Valencià Localització de Venta del Moro respecte de la Plana d'Utiel


Municipi de la Plana d'Utiel
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Plana d'Utiel
Manc. Terra del Vi
Requena
Gentilici Ventamorí, ventamorina
Predom. ling. Castellà
Superfície 272,60 km²
Altitud 730 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)
  • Densitat
Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|29|Plantilla:Puntdecimal|N|1|21|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies 100,7 km de València
32 km de Requena
18 km de Utiel
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

7
5 PSPV i 4 PP
Luis Beltrán Jiménez (PSPV)
Codi postal 46310
Festes majors Del 5 a l'11 de desembre
Patró/Patrons Verge de Loreto

Venta del Moro és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); amb Casas-Ibáñez i Villamalea (en la província d'Albacete, Castella-la Manxa); i amb Minglanilla i Iniesta (a la província de Conca).

Geografia

El seu terme municipal, de 272,60 km² és el tercer en extensió de la província de València.

La capital municipal es troba a una altitud sobre el nivell del mar de 725 metres, oscil·lant les altituds del terme municipal des dels, aproximadament, 500 metres de la ribera del riu Cabriol fins als 1.000 metres de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metres dels plans on es troben les principals zones agrícoles.

Es pot dir que el terme municipal està dividit en dues zones paisatgístiques molt diferents: la part oriental està composta per extenses zones de cultiu de vinya, esquitxades de petites extensions de pinedes, i l'occidental, que coincideix amb la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriol, aquesta última més agresta i muntanyenca, amb nombrosos barrancs, recull paratges de bellesa indescriptible com les espectaculars "Gorges i Ganivets del Cabriol", el pont de Vadocañas, construït en el segle XVI sobre una bassa d'origen romà, El Retorno, El Tete, Tamayo, Los Cárceles, La Fonseca, etc.

Nuclis

  • Casas de Moya
  • Casas de Pradas
  • Casas del Rey
  • Jaraguas
  • Los Marcos
  • Las Monjas
  • Venta del Moro

Història

La història de Venta del Moro està fortament lligada a la de Requena, de la qual ha estat llogaret fins a la seva definitiva segregació en 1836.

El primer document que ens parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en altra visita pastoral de 1588 es convertirien en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobretot en el cas dels llogarets més petits), encara que només sembla endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un altell de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seva proximitat a unes salines d'explotació antiga. Tots els nuclis de població es troben prop d'una font o rambla que actuaria com raó inicial de l'hàbitat.

L'origen del topònim i poble de Venta del Moro es basa en la hipotètica existència d'una venda regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a València i que comunicava Iniesta amb Requena pel pont de Vadocañas.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.952 1.728 1.659 1.636 1.601 1.567 1.543 1.493 1.413 1.455

Economia

En l'actualitat es basa pràcticament en el cultiu de la vinya, olivera i ametller, havent adquirit la viticultura un auge creixent per la cada dia més important demanda dels extraordinaris brous que s'elaboren en la comarca sota la Denominació d'Origen Utiel-Requena.

En els últims anys s'ha originat un creixement important d'empreses vinculades amb el turisme rural (albergs, hostal, cases rurals, empreses dedicades a l'esport d'aventura).

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Cecilio García Onielfa PSPV-PSOE
1983 - 1987 Cecilio García Onielfa PSPV-PSOE
1987 - 1991 Luis Beltrán Jiménez CI
1991 - 1995 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Mª Amparo Cárcel Castillo PP
2003 - 2007 Mª Amparo Cárcel Castillo PP
2007 - 2011 Luis Beltrán Jiménez PSPV-PSOE
Des del 2011 n/d n/d

Monuments

Monuments religiosos

  • Església de Crist Rei. Casas del Rey.
  • Església de La nostra Senyora de Loreto. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Església de La nostra Senyora del Carme. Las Monjas.
  • Església de Sant Antoni Abad. Casas de Moya.
  • Església de Sant Francesc Xavier. Jaraguas.
  • Església de Sant Gregori. Casas de Pradas.
  • Església de Sant Isidre Llaurador. Los Marcos.

Monuments civils

  • Pont Vadocañas. D'interès arquitectònic.
  • Pont Vell. D'interès arquitectònic.
  • Plaça de Bous. Edifici d'interès arquitectònic.

Llocs d'interés

  • Gorges del Cabriol. Parc natural.
  • Jaciment Paleontològic. Descobert a principis dels anys setanta del passat segle, posseïx una immensa riquesa en mamífers i en plantes fòssils de l'època del Miocè terminal (fa aproximadament uns 7 milions d'anys) que van ser trobats en argiles amb lignit i margues.

Festes i celebracions

  • Setmana Santa.
  • Los Mayos. Tradició ancestral molt arrelada en el poble i en algunes dels seus llogarets. Consisteix en uns cants populars que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
  • Sant Isidre Llaurador. Té lloc el 15 de maig.
  • Festes Patronals. Se celebren en del 5 a l'11 de desembre en commemoració de la seva Patrona la Verge de Loreto.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister