Xacarella

Xacarella
Jacarilla

(En detall)
Localització
Municipi del Baix Segura
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola
Gentilici	Xacarellenc, xacarellenca
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	2428378.54
Superfície	12,20 km²
Altitud	23 msnm
Població (2016)   • Densitat	1.939 hab. 158,93 hab/km²
Coordenades	38° 03′ 38″ N, 0° 52′ 00″ O{{#coordinates:38 | 03 | 38 | N | 0 | 52 | 00 | W | type:city(1939)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis	1

Xacarella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura. S'hi parla castellà i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingué aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 són del PSPV.

El desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat prosperitat i creixement demogràfic al municipi. El terme és molt menut (6,8 km²) i, dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels jardins del Palau de Las Eras, que presenten un important nombre d'espècies vegetals.

Història

Consta que en el segle IV aC hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera ("lloc on s'atura el riu de sorra"), aquell primitiu evoluciona a Xacariella, Hacarilla o Xacara, que és com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola; el senyoriu ha estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest llinatge que acompanyaren Jaume I foren distingits amb prebendes; al segle XV, un d'ells, mossén Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb La filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms, senyor de Xacarella i el senyoriu passà als Togores, que el mantingueren fins 1811 en què, a la mort sense descendència d'Ignasi Joaquim Togores i Escorcia, va heretar-lo el seu nebot Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores, el qual va obtenir la separació municipal de Bigastre; en el segle XVII Xacarella obtingué la segregació d'Oriola, a la qual jurisdicció pertanyia; en 1734 obté la separació eclesiàstica d'Oriola i en 1917 la independència administrativa local, en separar-se de la de Bigastre; en 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice, marquès de Fontalba el qual, en 1920, es va construir al lloc conegut com Las Eras un palau amb magnífics jardins; el marquès va mantenir les possessions en règim gairebé medieval, per la seua família fins a 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo, marquès de Fontalba, va reparcel·lar-lo i va vendre'l als habitants del poble.

Cultura i patrimoni

Quant al patrimoni torna a ser el palau el referent més evident tot i que no es pot visitar per ser de propietat privada. També hi ha:

• Caserna de la Guàrdia Civil. Tampoc és visitable per estar en servei. Va ser costejada Pel Marquès i es troba adossada als jardins.
• Església de nostra senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l'altar.

De menjars, els propis del terreny són l'arròs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. També hi ha bons dolços

Enllaços externs

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• El portal de la Vega Baja.