Callosa de Segura

Com a la resta del Baix Segura s'hi parla castellà. Un 5,21% parlen valencià, segons el cens de 2001. Els 17.924 callosins que figuren en el seu cens (dades del 2009) es reparteixen en els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos.

Callosa és una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca; també assoleix importància el calcer. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.

El terme de Callosa abraça 24,9 km² i està dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa on es pot gaudir de diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova Fumada, els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l'horta menys propícia a les excursions però amb l'encant dels barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

Història

Ja en els temps d'Abd-ar-Rahman III els habitants de Qalyusa es van revoltar per no pagar imposts al califat. Va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres passà a dependre del Regne de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i XIX l'oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco Pina Pina	UCD
1983 - 1987	José Pascual Gómez Rodríguez	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José Guillo Sáez	AP
1991 - 1995	José Franco Martínez	PP
1995 - 1999	José Franco Martínez	PP
1999 - 2003	José Pina Iñigo	DSPV
2003 - 2007	Francisco Javier Pérez Trigueros	PP
2007 - 2011	Francisco Javier Pérez Trigueros	PP
Des del 2011	Francisco Javier Pérez Trigueros	PP

Resultats electorals de Callosa de Segura, 2011
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Francisco Javier Pérez Trigueros	6162	12
	Partit Socialista del País Valencià	María del Mar Martínez Cortés	2396	4
	Esquerra Unida del País Valencià	Manuel Amorós Macià	535	1
Total		9093		17

Monuments

Fitxer:Portada de l'església de Sant Martí, Callosa de Segura.JPG

Portada gòtica de l'església de Sant Martí.

La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més:

Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
Santuari de Sant Roc. Construït en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Bega del Segura.
Castell de Callosa. Conegut com El Castillico. D'època islàmica, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d'Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
Ermita de la Mare de Déu del Rosari.
Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
Capella de Sant Francesc. És l'únic edifici que es conserva de l'antic Convent de la Puríssima, que va ser enderrocat el 1978.
Reial Pòsit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueológico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnológico del cáñamo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

Tradicions

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina és important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en què ninots de cartrò són vestits i exposats a les portes de les cases. També abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de glòria, almohabanas, mantecàs, escaldás o relentás.