Vés al contingut

Xarafull

De Viki.cat
Xarafull
Jarafuel
Escut de Xarafull
(En detall)
Localització

Localització de Xarafull respecte del País Valencià Localització de Xarafull respecte de la Vall de Cofrents


Municipi de la Vall de Cofrents
Vista de Xarafull
Vista de Xarafull
Vista de Xarafull
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall de Cofrents
Requena
Gentilici Xarafullà, xarafullana
Predom. ling. Castellà
Superfície 103,10 km²
Altitud 650 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)
  • Densitat
Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|08|Plantilla:Puntdecimal|N|1|04|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Distàncies 113,5 km de València
11 km de Aiora
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
5 PP i 2 PSPV
Fernando García Martínez (PP)
Codi postal 46623
Festes majors Santa Caterina i Sant Coronat
Del 24 al 29 de novembre
Web

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Limita al nord amb Xalans, a l'est amb Cortes de Pallars, al sud amb Teresa de Cofrents, Zarra i Aiora i a l'oest amb Carcelén i Villa de Ves, a la comarca castellana de La Manchuela.

Geografia

El seu terme, d'un centenar de quilòmetres quadrats, s'escampa pel sector central de la vall a la ribera esquerra del riu Cautaban, que creua el terme de sud a nord i rep les aigües de la rambla de Murel. Un altre corrent fluvial menor és el Barranco del Agua, que també travessa el terme de sud a nord i deixa Xarafull a la dreta. Tots dos rius van a parar al Xúquer al terme de Xalans.

El relleu és esquerp i accidentat, amb altures que superen els 900 m a la part occidental del terme, com, per exemple, el Castillico (1.067 m), la mola de Juey (1.066 m) i la mola del Puntal de la Cruz (961 m); a l'est les altures davallen un xic i pertanyen als últims estreps del massís del Caroig, com la Majada Hueca (876 m) i el pic d'Alcola (886 m).

Xarafull és rica en aigües; així, hi trobem els pous d'Antón de la Juana, la Cañada i Jabonero, i un bon grapat de fonts, com les del Ral, el Piojo, la Fuente Bella, el Tobarro, la Bocina, la Carrasca, la Higuera, la Marzala, etc.

Història

Les primeres restes de població són les iberes del Castillico. El castell i la vila són d'origen musulmà, els quals l'anomenaren al-Sarafà. Fou conquistada per Jaume I i entregada al rei de Castella, en virtut del tractat d'Almizra; el 1281 va retornar al Regne de València. L'infant Sanç tornà el castell a la Corona el 1319. El 1328 detenia el senyoriu l'almirall Bernat de Sarrià. El rei Martí l'Humà va donar-la a Alfons Cornell, el seu primer senyor territorial; després passà als ducs de Gandia. A la seua parròquia, que fou l'única de la vall que va dependre de la diòcesi de València fins el 1535, van pertànyer Zarra, Teresa, Xalans i Cofrents, que se segregaren aquell any com a rectories de moriscs. Romangué despoblat després de l'expulsió morisca i el 1646 no passava de 85 cases. El 1854 s'hi va declarar una epidèmia de còlera que es va estendre arreu de les comarques properes. El 1864 una sèrie de temporals de pluja causaren greus destrosses en camps i molins. El 1874, durant la tercera guerra carlina, la partida de Santés i Cucala assaltà la vila.

Llocs d'interés

Les restes d'un castell àrab presideixen el poble, de carrers també moriscos: rosts, torts i estrets, que contenen com a edifici més important l'església de Santa Caterina, de 1689.

Gastronomia

La gastronomia local, de marcat caire castellà i pròpia d'aquestes contrades fredes, ens ofereix plats com el calducho, farinetes de matança i gaspatxos. Els dolços més característics són les toñas i els grullos.

Festes

Del 24 al 27 de novembre, en honor a Santa Caterina i a Sant Coronat.

Altres dades

A Xarafull es parla un peculiar castellà de transició farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres frontereres.

L'única indústria és la manufactura de bastons i forques amb lledoner, que exporten a tot l'Estat i, fins i tot, a l'estranger.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister