Zarra


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Vall de Cofrents

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall de Cofrents
Requena

Gentilici Sarrí, sarrina

Predom. ling.

Castellà

Superfície 49,70 km²

Altitud 605 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 440 hab.
8,85 hab/km²

Coordenades

39° 05′ 30″ N, 1° 04′ 36″ O / 39.09167°N,1.07667°O{{#coordinates:39 | 05 | 30 | N | 1 | 04 | 36 | W | type:city(440)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 130 km de València
6 km de Aiora

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
4 AEZ, 2 PP i 1 PSPV
Juan José Rubio Navarro (AEZ)

Codi postal 46621

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Un relleu abrupte amb les serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme de 49,2 km².

S'hi parla castellà. En 2005 hi havia un cens de 472 habitants. La batlia la deté el Partit Socialista del País Valencià que en 2003 va traure 5 regidors per tan sols 2 del PP.

Els segles XVIII-XIX tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important l'aportació de la ramaderia: ovelles, pollastres i porcs, i la de l'apicultura, més de 200 ruscs. D'indústria no hi ha cap.

El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per residus radioactius que es planteja construir per donar servici a tot l'Estat espanyol.^[2] Pocs mesos més tard el govern de la Generalitat Valenciana feu públic el seu temor que es decidís ubicar-hi el MTC, descartant altres candidatures com Ascó.^[3]

Història

Hi ha restes del neolític a la cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme. Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del Tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull; fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.