Xavier Turull i Ventosa
Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934) va ser un arquitecte català, autor de les cases barates d'Horta i de diverses obres a la Garriga, on n'es possiblement [1] l'autor noucentista més important.
Després d'estudiar als Jesuïtes de Casp, Francesc Xavier Turull començà la carrera d'arquitectura a l'any 1912, i l'acabà al 1920. En els darrers anys de la carrera treballà per a l'arquitecte Bernardí Martorell. Al 17 de juny del 1931 va ser admès al GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). A l'any 1932 fou nomenat arquitecte de la Junta Provincial de Beneficiència de Barcelona. Morí una nit de revetlla per un desgraciat accident pirotècnic.
El seu fill, Xavier Turull i Creixell, va ser violinista i compositor, i el seu net Xavier Turull i Piera és percussionista del conjunt Ojos de brujo.
Obres
- 1924, reforma de la "Torre dels Ocells" (Can Creixell), de la Garriga (ronda del Carril 78)
- 1924, escola Sant Lluís de la Garriga (ronda del Carril)
- 1924, Casino de la Garriga
- 1925, Patronat parroquial de la Garriga (passeig de la Garriga)
- 1925, reforma de la "Casa Carles Vives i Pujol" (Casa Ramos)[2] de la Garriga (plaça del Silenci)
- 1926, "Casa Joan Font i Creus" de la Garriga (carrer del Forn)
- 1927, taller al carrer de la Diputació, a Barcelona
- 1928, cases barates d'Horta (Grup d'Habitatges Ramon Albó): 534 cases [3]
- 1928, projecte per al nou santuari de la "Virgen de la Soledad", a Badajoz, que no es realitzà. El nou temple fou obra de Martín Corral Aguirre [4]
- 1930, botiga al carrer Santa Clara, de Vic [5]
- 1930, "Casa Avel·lí Montenegro" a Sitges (carrer de Roma 13)
- 1932, ampliació de la casa "Josep M. Valón", al Masnou, feta al 1935 per Pere Benavent de Barberà i Abelló sobre plànols de Xavier Turull
- 1933, "Casa Esteve Fernàndez" i hangar per a avioneta a la Garriga [6] (al lloc de Rosanes)
- 1933, casa "Nicet Herraiz", al Masnou
Bibliografia
- Lluís Cuspinera i Font Casa i hangar Esteve Fernández a la Garriga, 1933 article a Lauro 11