3 de 8
Plantilla:Infotaula de construcció castellera
El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Un dels dosos, anomenat dos dret,[1] es col·loca dret sobre les espatlles del quint, culminant el pilar sovint anomenat rengla, mentre que l'altre dos, anomenat dos obert,[2] es col·loca de cames obertes sobre l'espatlla dreta d'un quint (el de la dreta de la rengla) i l'espatlla esquerra de l'altre quint (el de l'esquerra de la rengla). Així, cadascun dels pilars es distingeix amb el nom de rengla, dreta (o plena) i esquerra (o buida).[3] L'aixecador puja per l'esquerra, mentre que l'enxaneta i el dos obert s'enfilen per la dreta. Aquest fet explica perquè en moltes colles, els pilars de la dreta i l'esquerra reben el nom de plena i buida. Finalment, l'enxaneta sempre baixa per la rengla.
El 3 de 8 és la base de les grans estructures castelleres, atès que d'ell depenen altres castells significatius com el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre. També se'l coneix com el pare dels castells,[4] ja que es considera que quan una colla l'assoleix ja mereix ser respectada com una colla gran.[5]
Actualment el 3 de 8 és la màxima estructura de tres (en quant a alçada) que s'ha fet mai sense ajuda de folre i/o manilles. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca han intentat el 3 de 9 sense folre però cap d'ells va aconseguir coronar-lo.[6]
Història
El 3 de 8 és un castell que es realitzava amb facilitat en el segle XIX en la primera època d'or dels castells. Tanmateix amb la decadència castellera ja es va perdre en l'última dècada d'aquella centúria. En el segle XX es va recuperar tornar-lo a carregar per primera vegada l'any 1934 a Torredembarra, per part de la Colla Nova de Valls, que el carregà de nou un any després en la mateixa localitat.[7]
Després de la guerra civil espanyola, no es tornà a veure fins que els Nens del Vendrell el van desfer per primera vegada. Així descarregaven el primer 3 de 8 del segle XX el 15 d'octubre de 1951 a la plaça Vella del Vendrell.[7] El mateix any el carregava la Muixerra per la Diada de Santa Úrsula, mentre La Colla Vella dels Xiquets de Valls el va carregar l'any següent. Però els vallencs no l'arribaren a descarregar en els successius anys. I durant una colla d'anys es torna a perdre amb l'excepció del carregat per la Vella al concurs de Barcelona.
Amb el retorn dels castell es van poder veure el segon descarregar l'any 1969 per Sant Teresa una altra vegada per la colla vendrellenca. La setmana següent per Santa Úrsula era descarregat per primera vegada per la Colla Vella.[8] Ja durant la dècada dels setanta seria un castell que s'aniria descarregant, això si sent encara un castell totalment límit. Així altre colles se l'anirien apuntat com els els Castellers de Vilafranca que el van carregar per primer cop l'1 d'octubre de 1972 en el VII Concurs de castells de Tarragona[9] i el descarregaren el 30 d'agost de 1974 en la Diada de Sant Fèlix.[10] O la Joves que finalment el descarregaria per Santa Úrsula del 1976, 42 anys després d'haver-lo carregat.
Ja amb l'entrada dels vuitanta seria finalment dominat. Això si només per les colles de Valls que es debatien l'hegemonia del món casteller. També altres colles l'assolirien com els Minyons de Terrassa, fet que els va fer entrar en el G4. Com el Xiquets de Tarragona tot i que trigarien més d'una dècada a acabar-lo de vèncer-lo.
Ja amb els 90 el descarregaria la Jove de Tarragona, passant així per davant de l'altra colla de la ciutat. Així com amb el nou boom casteller les altres colles que havien fet castells de vuit: Castellers de Terrassa, Xiquets de Reus, Castellers de Barcelona i Bordegassos de Vilanova. Cal remarcar que el 7 de novembre de 1993 durant la seva diada, Castellers de Terrassa esdevé la primera colla en la història en carregar-lo i descarregar-lo al primer intent.
El 2 d'octubre del 2005, els Castellers de Lleida el van carregar i descarregar per primera vegada en la diada de la Festa Major de Sant Miquel, celebrada a la plaça de la Paeria.[11]
L'any 2010, dues colles diferents el van assolir per primera vegada, els Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia. Els saballuts van carregar-lo per primer cop el 5 de setembre a la plaça de Sant Roc, durant la diada de la Festa Major de Sabadell,[12] i el descarregaren el 23 d'octubre del mateix any i a la mateixa plaça en motiu de la XVII Diada dels Saballuts. Per altra banda, els graciencs l'aconseguiren carregar per primera vegada el 24 de setembre a Barcelona i el van descarregar el 14 de novembre del mateix any a Granollers.
Colles
Actualment hi ha 21 colles castelleres que han aconseguit carregar el 3 de 8, 20 de les quals l'han descarregat i una que no l'ha descarregat mai.[13] La taula següent mostra la data, diada i plaça en què les colles el carregaren i/o descarregaren per primera vegada en el segle XX o XXI:
Variants
Aixecat per sota
Amb l'agulla
El 3 de 8 amb l'agulla és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. L'estructura d'aquest castell és més oberta que la d'un 3 de 8 per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 3 i comença a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb agulla, només es considera carregat quan el pilar complert resta sobre la pinya, és a dir, quan l'estructura del 3 s'ha desmuntat.
Amb folre
Aquest castell també s'ha vist algunes vegades amb folre, fet poc ortodox. L'any 1996 la colla dels Xiquets de Reus el va descarregar.[21] El 6 de maig del 2011, en la XVI Diada dels Arreplegats de la Zona Universitària, aquesta colla castellera universitària va fer un intent de 3 de 8 amb folre, castell que va fer llenya amb l'acotxadora col·locada.
5 de 8
Vegeu també
- 3 de 7
- 3 de 8 amb l'agulla
- 3 de 8 aixecat per sota
- 3 de 9 amb folre
- 3 de 10 amb folre i manilles
- 4 de 8
Referències
- ↑ termcat.cat, Dos dret
- ↑ termcat.cat, Dos obert
- ↑ termcat.cat, Esquerra
- ↑ lapinya.cat, Actuacions i castells amb nom propi
- ↑ Castellers de Lleida, Article publicat al diari Segre, 20 de juliol del 2006. Ruben Rosell
- ↑ Castells inèdits... 3 de 9
- ↑ 7,0 7,1 Nens del Vendrell, RECORREGUT HISTÒRIC PEL PERÍODE 1926 - 1951
- ↑ Colla Vella dels Xiquets de Valls, Galeria de castells
- ↑ Castellers de Vilafranca, Actuacions 1972
- ↑ Castellers de Vilafranca, Actuacions 1974
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Història». Castellers de Lleida. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 12,0 12,1 «La millor Festa Major: 4/8, 3/8c, 5/7, v5». Castellers de Sabadell, {{#invoke:data|data_format|5 de setembre del 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Castells de gamma bàsica de vuit: 3de8». castell.manies.cat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 14,0 14,1 «Recorregut històric del període 1926 - 1951». Nens del Vendrell. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Jordi Andreu Giner. «Cap a on mira la rengla?». cdecastells.cat, {{#invoke:data|data_format|28 de maig de 2013|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Actuacions de l'any 1972 - Concurs Tarragona». Castellers de Vilafranca. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 17,0 17,1 «Grans castells». Xiquets de Tarragona. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Història». Xiquets de Reus.
- ↑ «Lleida y Granollers se convierten en nuevas plazas "castelleras de nou"» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El País, {{#invoke:data|data_format|9 de novembre del 1998|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Els Xicots de Vilafranca». Xicots de Vilafranca. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Estadístiques». Xiquets de Reus. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Enllaços externs
- Castells de gamma bàsica de 8. Estadístiques del 3de8 (castell.manies.cat)