Vés al contingut

3 de 8

De Viki.cat
Infotaula de construcció castellera3 de 8
Nomenclatura3de8, 3d8, 3/8
Estructura simpleTres
PisosVuit
TècnicaNormal
CategoriaGamma bàsica de vuit
Punts descarregat (2026)970
Punts carregat (2026)805
Variants5 de 8
3 de 8 amb l'agulla
3 de 8 aixecat per sota
3 de 8 amb folre
Núm. colles21 (20 d, 1 c)
3 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls al III Gran Trofeu Jorba-Preciados a Barcelona el 1966. Des de la diada de Santa Úrsula de 1957 que no s'assolia el castell
3 de 8 dels Minyons de Terrassa durant la Festa Major de Gràcia del 2006
3 de 8 dels Castellers de Sants el 2006
3 de 8 dels Castellers de Sabadell fet en la Festa Major de Sabadell del 2011

El 3 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 persones per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Un dels dosos, anomenat dos dret,[1] es col·loca dret sobre les espatlles del quint, culminant el pilar sovint anomenat rengla, mentre que l'altre dos, anomenat dos obert,[2] es col·loca de cames obertes sobre l'espatlla dreta d'un quint (el de la dreta de la rengla) i l'espatlla esquerra de l'altre quint (el de l'esquerra de la rengla). Així, cadascun dels pilars es distingeix amb el nom de rengla, dreta (o plena) i esquerra (o buida).[3] L'aixecador puja per l'esquerra, mentre que l'enxaneta i el dos obert s'enfilen per la dreta. Aquest fet explica perquè en moltes colles, els pilars de la dreta i l'esquerra reben el nom de plena i buida. Finalment, l'enxaneta sempre baixa per la rengla.

El 3 de 8 és la base de les grans estructures castelleres, atès que d'ell depenen altres castells significatius com el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre. També se'l coneix com el pare dels castells,[4] ja que es considera que quan una colla l'assoleix ja mereix ser respectada com una colla gran.[5]

Actualment el 3 de 8 és la màxima estructura de tres (en quant a alçada) que s'ha fet mai sense ajuda de folre i/o manilles. La Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca han intentat el 3 de 9 sense folre però cap d'ells va aconseguir coronar-lo.[6]

Història

El 3 de 8 és un castell que es realitzava amb facilitat en el segle XIX en la primera època d'or dels castells. Tanmateix amb la decadència castellera ja es va perdre en l'última dècada d'aquella centúria. En el segle XX es va recuperar tornar-lo a carregar per primera vegada l'any 1934 a Torredembarra, per part de la Colla Nova de Valls, que el carregà de nou un any després en la mateixa localitat.[7]

Després de la guerra civil espanyola, no es tornà a veure fins que els Nens del Vendrell el van desfer per primera vegada. Així descarregaven el primer 3 de 8 del segle XX el 15 d'octubre de 1951 a la plaça Vella del Vendrell.[7] El mateix any el carregava la Muixerra per la Diada de Santa Úrsula, mentre La Colla Vella dels Xiquets de Valls el va carregar l'any següent. Però els vallencs no l'arribaren a descarregar en els successius anys. I durant una colla d'anys es torna a perdre amb l'excepció del carregat per la Vella al concurs de Barcelona.

Amb el retorn dels castell es van poder veure el segon descarregar l'any 1969 per Sant Teresa una altra vegada per la colla vendrellenca. La setmana següent per Santa Úrsula era descarregat per primera vegada per la Colla Vella.[8] Ja durant la dècada dels setanta seria un castell que s'aniria descarregant, això si sent encara un castell totalment límit. Així altre colles se l'anirien apuntat com els els Castellers de Vilafranca que el van carregar per primer cop l'1 d'octubre de 1972 en el VII Concurs de castells de Tarragona[9] i el descarregaren el 30 d'agost de 1974 en la Diada de Sant Fèlix.[10] O la Joves que finalment el descarregaria per Santa Úrsula del 1976, 42 anys després d'haver-lo carregat.

Ja amb l'entrada dels vuitanta seria finalment dominat. Això si només per les colles de Valls que es debatien l'hegemonia del món casteller. També altres colles l'assolirien com els Minyons de Terrassa, fet que els va fer entrar en el G4. Com el Xiquets de Tarragona tot i que trigarien més d'una dècada a acabar-lo de vèncer-lo.

Ja amb els 90 el descarregaria la Jove de Tarragona, passant així per davant de l'altra colla de la ciutat. Així com amb el nou boom casteller les altres colles que havien fet castells de vuit: Castellers de Terrassa, Xiquets de Reus, Castellers de Barcelona i Bordegassos de Vilanova. Cal remarcar que el 7 de novembre de 1993 durant la seva diada, Castellers de Terrassa esdevé la primera colla en la història en carregar-lo i descarregar-lo al primer intent.

El 2 d'octubre del 2005, els Castellers de Lleida el van carregar i descarregar per primera vegada en la diada de la Festa Major de Sant Miquel, celebrada a la plaça de la Paeria.[11]

L'any 2010, dues colles diferents el van assolir per primera vegada, els Castellers de Sabadell i els Castellers de la Vila de Gràcia. Els saballuts van carregar-lo per primer cop el 5 de setembre a la plaça de Sant Roc, durant la diada de la Festa Major de Sabadell,[12] i el descarregaren el 23 d'octubre del mateix any i a la mateixa plaça en motiu de la XVII Diada dels Saballuts. Per altra banda, els graciencs l'aconseguiren carregar per primera vegada el 24 de setembre a Barcelona i el van descarregar el 14 de novembre del mateix any a Granollers.

Colles

Actualment hi ha 21 colles castelleres que han aconseguit carregar el 3 de 8, 20 de les quals l'han descarregat i una que no l'ha descarregat mai.[13] La taula següent mostra la data, diada i plaça en què les colles el carregaren i/o descarregaren per primera vegada en el segle XX o XXI:

Núm. Colla Carregat Diada Plaça Descarregat Diada Plaça
1 Nens del Vendrell 15 d'octubre de 1951 (1951-10-15)[14] XXV Aniversari dels Nens del Vendrell Plaça Vella, El Vendrell 15 d'octubre de 1951 (1951-10-15)[14] XXV Aniversari dels Nens del Vendrell Plaça Vella, El Vendrell
2 Colla Vella dels Xiquets de Valls 27 d'octubre de 1952 (1952-10-27)[15] Diada de Santa Úrsula Plaça del Blat, Valls 29 d'octubre de 1969 (1969-10-29) Diada de Santa Úrsula Plaça del Blat, Valls
3 Castellers de Vilafranca 1 d'octubre de 1972 (1972-10-01)[16] VII Concurs de castells de Tarragona Plaça de braus, Tarragona 30 d'agost de 1974 (1974-08-30) Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 Colla Joves Xiquets de Valls 30 d'agost de 1976 (1976-08-30) Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès 24 d'octubre de 1976 (1976-10-24) Plaça del Blat, Valls
5 Minyons de Terrassa 1984 (1984) Terrassa 1984 (1984) Terrassa
6 Xiquets de Tarragona 2 de setembre de 1984 (1984-09-02)[17] Diada de Santa Rosalia Tarragona 2 d'octubre de 1994 (1994-10-02)[17] XV Concurs de castells de Tarragona Plaça de braus, Tarragona
7 Colla Jove Xiquets de Tarragona 19 d'agost de 1990 (1990-08-19) Tarragona 19 d'agost de 1990 (1990-08-19) Tarragona
8 Castellers de Barcelona 24 de setembre de 1993 (1993-09-24) Cornellà de Llobregat 6 de novembre de 1994 (1994-11-06) Diada de la Mercè Plaça de Sant Jaume, Barcelona
9 Castellers de Terrassa 7 de novembre de 1993 (1993-11-07) Diada de Castellers de Terrassa Raval de Montserrat,Terrassa 7 de novembre de 1993 (1993-11-07) Diada de Castellers de Terrassa Raval de Montserrat,Terrassa
10 Xiquets de Reus Agost de 1994 (1994-08)[18] El Catllar
11 Bordegassos de Vilanova 1995 (1995) 1995 (1995)
12 Capgrossos de Mataró 25 de juliol de 1999 (1999-07-25) Diada de les Santes Plaça de Santa Anna, Mataró 25 de juliol de 1999 (1999-07-25) Diada de les Santes Plaça de Santa Anna, Mataró
13 Xics de Granollers 11 de setembre de 1998 (1998-09-11) Llinars del Vallès 8 de novembre de 1998 (1998-11-08)[19] Plaça de la Porxada, Granollers
14 Castellers de Sants 1 de novembre de 1999 (1999-11-01) Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès 1 de novembre de 2000 (2000-11-01) Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
15 Xicots de Vilafranca 8 d'octubre de 2000 (2000-10-08)[20] XVIII Concurs de castells de Tarragona Plaça de braus, Tarragona 29 d'agost de 2004 (2004-08-29) Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
16 Marrecs de Salt 28 d'octubre de 2001 (2001-10-28) Fires i Festes de Sant Narcís Plaça del Vi, Girona 2002 Plaça del Vi, Girona
17 Sagals d'Osona
18 Castellers de Lleida 2 d'octubre de 2005 (2005-10-02)[11] Festa Major de Sant Miquel Plaça de la Paeria, Lleida 2 d'octubre de 2005 (2005-10-02)[11] Festa Major de Sant Miquel Plaça de la Paeria, Lleida
19 Castellers de Sabadell 5 de setembre de 2010 (2010-09-05)[12] Festa Major de Sabadell Plaça de Sant Roc, Sabadell 23 d'octubre de 2010 (2010-10-23) XVII Diada dels Saballuts Plaça de Sant Roc, Sabadell
20 Castellers de la Vila de Gràcia 24 de setembre de 2010 (2010-09-24) Diada de la Mercè Plaça de Sant Jaume, Barcelona 14 de novembre de 2010 (2010-11-14) XIX Diada dels Xics de Granollers Granollers
21 Castellers de Sant Cugat 6 d'octubre de 2012 (2012-10-06) XXIV Concurs de castells de Tarragona Tarraco Arena Plaça, Tarragona No descarregat No descarregat No descarregat

Variants

Aixecat per sota

Article principal: 3 de 8 aixecat per sota

Amb l'agulla

Article principal: 3 de 8 amb l'agulla

El 3 de 8 amb l'agulla és un castell de 8 pisos d'alçada i 3 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. L'estructura d'aquest castell és més oberta que la d'un 3 de 8 per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 3 i comença a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb agulla, només es considera carregat quan el pilar complert resta sobre la pinya, és a dir, quan l'estructura del 3 s'ha desmuntat.

Amb folre

Aquest castell també s'ha vist algunes vegades amb folre, fet poc ortodox. L'any 1996 la colla dels Xiquets de Reus el va descarregar.[21] El 6 de maig del 2011, en la XVI Diada dels Arreplegats de la Zona Universitària, aquesta colla castellera universitària va fer un intent de 3 de 8 amb folre, castell que va fer llenya amb l'acotxadora col·locada.

5 de 8

Article principal: 5 de 8

Vegeu també

Referències

  1. ↑ termcat.cat, Dos dret
  2. ↑ termcat.cat, Dos obert
  3. ↑ termcat.cat, Esquerra
  4. ↑ lapinya.cat, Actuacions i castells amb nom propi
  5. ↑ Castellers de Lleida, Article publicat al diari Segre, 20 de juliol del 2006. Ruben Rosell
  6. ↑ Castells inèdits... 3 de 9
  7. ↑ 7,0 7,1 Nens del Vendrell, RECORREGUT HISTÒRIC PEL PERÍODE 1926 - 1951
  8. ↑ Colla Vella dels Xiquets de Valls, Galeria de castells
  9. ↑ Castellers de Vilafranca, Actuacions 1972
  10. ↑ Castellers de Vilafranca, Actuacions 1974
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Història». Castellers de Lleida. [Consulta: 30 gener 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 «La millor Festa Major: 4/8, 3/8c, 5/7, v5». Castellers de Sabadell, 05-09-2010. [Consulta: 13 setembre 2011].
  13. ↑ «Castells de gamma bàsica de vuit: 3de8». castell.manies.cat. [Consulta: 21 gener 2012].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Recorregut històric del període 1926 - 1951». Nens del Vendrell. [Consulta: 30 gener 2012].
  15. ↑ Jordi Andreu Giner. «Cap a on mira la rengla?». cdecastells.cat, 28-05-2013. [Consulta: 31 maig 2013].
  16. ↑ «Actuacions de l'any 1972 - Concurs Tarragona». Castellers de Vilafranca. [Consulta: 5 setembre 2012].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Grans castells». Xiquets de Tarragona. [Consulta: 21 gener 2012].
  18. ↑ «Història». Xiquets de Reus.
  19. ↑ «Lleida y Granollers se convierten en nuevas plazas "castelleras de nou"» (en castellà). El País, 09-11-1998. [Consulta: 25 juny 2012].
  20. ↑ «Els Xicots de Vilafranca». Xicots de Vilafranca. [Consulta: 1r desembre 2012].
  21. ↑ «Estadístiques». Xiquets de Reus. [Consulta: 9 setembre 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de 8


Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=3_de_8&oldid=71359»