4 de 8
Plantilla:Infotaula de construcció castellera
El 4 de 8 és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta. Sol ser el primer castell de vuit pisos que habitualment assoleixen les colles castelleres. Popularment també és conegut amb el nom del "carro gros".[2]
Història
És un castell que va ser assolit el segle XIX, en la primera època d'or dels castells per les dues colles de Xiquets de Valls. En el període de decadència va ser l'últim castell important en perdre's, el darrer dels quals s'assolí el 1908. El primer 4 de 8 carregat del segle XX, aconseguit durant la renaixença castellera, fou realitzat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 28 d'agost de 1932 a L'Arboç, en el que fou el primer intent d'un castell de vuit després de gairebé tres dècades.[3][4] Pocs dies després per Sant Fèlix el feia la Colla Nova de Valls, i ambdues colles el descarregarien per primera vegada l'any següent, 1933. El primer castell de vuit no vallenc es pogué veure l'any 1935 a càrrec dels Mirons del Vendrell.
Durant la diada de Sant Fèlix, celebrada el 30 d'agost de 1939 a Vilafranca del Penedès, els Nens del Vendrell van fer el primer intent de 4 de 8 sense carregar-lo.[5] El primer 4 de 8 carregat amb posterioritat a la guerra civil espanyola fou obra de la Colla dels Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939, a Torredembarra.[6] Els Nens del Vendrell carregaren aquest castell l'any 1945 i el descarregaren l'any 1946, i un any després ho varen fer els Xiquets de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls el carregà el 30 d'agost de 1954, en la diada de Sant Fèlix, i el descarregà quatre anys després en la mateixa diada, el 30 d'agost de 1958.[7] Els Castellers de Vilafranca el carregaren per primera vegada el 12 d'octubre de 1969 i el descarregaren el 30 d'agost de 1971.
El 5 de novembre del 2000, els Castellers de Lleida el van carregar per primera vegada i al primer intent, en la diada de la VI Diada dels Castellers de Lleida, celebrada a la plaça de la Paeria. Des del 1979, que cap altra colla no aconseguia carregar-lo al primer intent, fet aconseguit per última vegada pels Bordegassos de Vilanova.[8]
Les úniques colles que han aconseguit descarregar el 4 de 8 en el primer intent realitzat per la colla són els Arreplegats de la Zona Universitària (9 de maig de 2009),[9] els Moixiganguers d'Igualada (22 d'agost de 2010)[10][11] i els Margeners de Guissona (11 de setembre de 2011).[12]
Colles
Assolit
Malgrat la seva envergadura, són nombroses les colles que han descarregat aquest castell:
No assolit
Actualment hi ha 4 colles castelleres que han intentat el 4 de 8, és a dir, que l'ha assajat i portat a plaça però que no l'ha carregat mai. Val a dir que totes aquestes colles actualment ja no estan en actiu. La taula següent mostra la data, diada i plaça en què les colles l'intentaren per primera vegada:
Variants
Amb l'agulla
El 4 de 8 amb l'agulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6. L'estructura d'aquest castell és més oberta que la d'un 4 de 8 normal per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta a l'estructura del 4 i comença a baixar del castell, l'acotxador o la mateixa enxaneta indiferentment entra al pilar com a enxaneta i el corona. Com la resta de castells amb l'agulla, només es considera carregat quan el pilar complert resta sobre la pinya, és a dir, quan l'estructura del 4 s'ha desmuntat.
7 de 8
El 7 de 8 és un castell d'estructura composta de 8 pisos d'alçada i 7 persones per pis.
Net
El 4 de 8 net és una variant del 4 de 8 normal que es fa sense el suport de la pinya. Com la resta de castells sense pinya, es tracta d'un castell que no se sol veure a les places, ja que les colles el fan a l'assaig com a prova per preparar el mateix castell amb un pis superior, el 4 de 9 sense folre. D'aquest manera, els primers en fer-lo en època moderna foren els Minyons de Terrassa abans d'afrontar-lo amb un pis més el 20 de novembre 1994 en la XVI Diada dels Minyons de Terrassa, castell que finalment quedà en un intent.[36]
Referències
- ↑ Santacreu, Josep. «Els Arreplegats descarreguen el primer quatre de vuit universitari». lamalla.cat, {{#invoke:data|data_format|9 de maig del 2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs anomenadesCarro gros - ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ L'Aleta, pàgina 16
- ↑ «Registre històric d'actuacions i castells assolits. Any 1939». Nens del Vendrell. [Consulta: Plantilla:Data consulta]. Fitxer:Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
- ↑ lafura, La renaixença
- ↑ «Castells històrics». Colla Vella dels Xiquets de Valls. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Història». Castellers de Lleida. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Josep Santacreu. «Els Arreplegats descarreguen el primer quatre de vuit universitari». lamalla.cat, {{#invoke:data|data_format|9 de maig del 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Els Moixiganguers ja són 'una colla de 8'». Anoia Diari, {{#invoke:data|data_format|22 d'agost de 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Jose Sánchez. «Els Moixiganguers descarreguen un castell de vuit per primera vegada». Regió7, {{#invoke:data|data_format|23 d'agost de 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Efren Garcia. «El carro gros de la Segarra». lamalla.cat, {{#invoke:data|data_format|11 de setembre del 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 13,0 13,1 «1977-1982: cap als castells de vuit». Castellers de Barcelona, {{#invoke:data|data_format|1981|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 14,0 14,1 «Grans castells». Xiquets de Tarragona. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Any 1982 - Història dels Minyons de Terrassa». Minyons de Terrassa, {{#invoke:data|data_format|1982|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Any 1983 - Història dels Minyons de Terrassa». Minyons de Terrassa, {{#invoke:data|data_format|1983|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Eloi Miralles. ««Torre de vuit» en Barcelona» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|30 de setembre del 1983|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Eloi Miralles. «Otra gran temporada «castellera»» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|23 d'octubre del 1983|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 19,0 19,1 «Història». Xiquets de Reus.
- ↑ Eloi Miralles. «"Quatre de nou amb folre" en Vilafranca del Penedès» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|8 de novembre del 1987|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Eloi Miralles. «"Carro gros" egarense» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). La Vanguardia, {{#invoke:data|data_format|1 de desembre del 1987|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 22,0 22,1 «Castells realitzats». Xics de Granollers. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «A Sabadell amb el carro gros». lamalla.cat, {{#invoke:data|data_format|14 de juny del 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «1997, el carro gros». Castellers de Sants, {{#invoke:data|data_format|1997|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Els Castellers de Sants fan per primer cop en la seva història un castell de vuit». Avui, {{#invoke:data|data_format|20 d'octubre del 1997|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Lleida y Granollers se convierten en nuevas plazas "castelleras de nou"» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El País, {{#invoke:data|data_format|9 de novembre del 1998|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Sant Cugat del Vallès. 11a Diada Castellers de Sant Cugat». Webcasteller, {{#invoke:data|data_format|11 de novembre del 2007|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Cinta Caballé. «Els Castellers de Sant Cugat toquen el cel amb el 4de8». totsantcugat.cat, {{#invoke:data|data_format|3 de juliol del 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Sant Cugat del Vallès. Diada de Festa Major de Sant Pere». Webcasteller, {{#invoke:data|data_format|3 de juliol del 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Imma Bosch. «Els Marrecs fan el seu primer castell de vuit». VilaWeb, {{#invoke:data|data_format|29 d'octubre del 2001|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Els Sagals d'Osona ja són colla de 8
- ↑ Carles Herèdia. «Sense tres de deu». El Punt Avui, {{#invoke:data|data_format|2 de novembre del 2009|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 33,0 33,1 «Primer 4 de 8 dels Margeners de Guissona». Ara.cat, {{#invoke:data|data_format|12 de setembre del 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Palma de Mallorca. 13a Diada de Castellers de Mallora». Webcasteller, {{#invoke:data|data_format|15 d'octubre del 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 35,0 35,1 «Els Castellers d'Esplugues ja són una colla de vuit». elbaix.cat, {{#invoke:data|data_format|24 de setembre del 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Any 1994 - Història dels Minyons de Terrassa». Minyons de Terrassa, {{#invoke:data|data_format|1994|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Notes
- ↑ Val a dir que els Arreplegats de la Zona Universitària són una colla castellera universitària, és a dir, que no és una colla de les convencionals, ja que tots els seus membres són castellers adults, amb la dificultat afegida que no tenen canalla.
Bibliografia
- Brotons, Xavier. «Apèndix I: Tots els castells». A: Castells i castellers. Guia completa del món casteller. Lynx Edicions, març del 1995, pp. 170-171. ISBN 84-87334-17-2.