Banyeres de Mariola


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de l'Alcoià

Vista de Banyeres

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alcoià
Alcoi

Gentilici Banyerenc, banyerenca

Predom. ling.

Valencià

Superfície 50,30 km²

Altitud 816 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|42|Plantilla:Puntdecimal|N|0|39|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 106 km de València
23'9 km de Alcoi
56'1 km de Alacant

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
9 PPCV, 2 PSPV i 2 Compromís
Antoni Belda Valero (PPCV)

Codi postal 03450

Festes majors Moros i Cristians
Del 22 al 25 d'abril

Dies de mercat Dimecres i Dissabte

Agermanament Campan (França)

Web

http://www.portademariola.com

Banyeres de Mariola és una població valenciana de la comarca de l'Alcoià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual és la població més important.

Història

La població històrica, igual que el seu castell, d'origen musulmà, estava formada pels nuclis de Banyeres i Serrella. Durant la dominació musulmana va ser un territori tributari de l'actual Biar i tota aquesta zona, que és la compresa pel naixement del riu Vinalopó, es denomina Hammam Bÿar (equivalent a les Fonts de Biar); els àrabs la denominaven Beniheres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de Pedro d'Artés fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Des de la conquista jaumina romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris de la causa borbònica, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, va resistir vint atacs i tres setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa queda reflectida per les quatre lletres que figuren en l'escut municipal.

Demografia i Economia

Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seua producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt. Això ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigració de les poblacions veïnes d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra més allunyada procedent de la zona castellana. La seua població els anys inicials de la dècada dels 70 era de 5.873 habs. (banyerencs) i el 2003 de 7.050.

Evolució demogràfica de Banyeres de Mariola
	1787	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2007
Població	1.613	2.447	3.554	3.317	3.224	3.691	3.698	3.447	3.729	4.967	5.873	6.684	6.919	6.906	7.193

Geografia

El seu terme, de 50,3 km², és molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'Àguila (959 m.). La població, que s'enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., és el més alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s'ha instal·lat l'Aula de Natura on s'estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.

Clima

El seu clima és mediterrani, encara que a causa de la seua situació presenta influències de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no són freqüents, sent les més escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

Edificis d'interés

La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

L'església de nostra senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gòtica.
Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939.
Ermita de sant Jordi. Formava part del molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el museu arqueològic municipal Torre Font Bona.
El parc municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.
El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
Muralles de Serrella, en la part baixa de la població. Totalment abandonades.
Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
Molí de la Farina.
Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

Gastronomia i festes

La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l'herbero, licor fet d'herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.

Se celebren festes de Moros i Cristians en honor al patró Sant Jordi del 22 al 25 d'Abril, declarades d'interés turístic nacional. Al juliol se celebra fira i Festes en honor a Santa Maria Magdalena. A l'any 1780 arriba la Reliquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Juan Bautista Domenech, sent l'origen de que Banyeres torne a fer Festes de Moros i Cristians en honor a la Reliquia de Sant Jordi i que se celebra el primer cap de setmana de Setembre.

Actualment de les festes participen 10 comparses: Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians (Bàndol Cristià); Moros Vells, Moros Nous, Marrocs, Pirates i Califes (Bàndol Moro).

Cada tres anys se celebra dins dels actes del mercat medieval de la Malena la representació de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. La pròxima representació serà en juliol de 2012.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Barcelo Sanjuan	UCD
1983 - 1987	Alberto Molina Belda	AP
1987 - 1991	José Barcelo Sanjuan	AP
1991 - 1995	Magdalena Puerto Albero	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Roberto Calatayud Tormo	PP
1999 - 2003	Roberto Calatayud Tormo	PP
2003 - 2007	María Encarna Francés Martí	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Antonio Belda Valero	PP
Des del 2011	Antonio Belda Valero	PP

Resultats electorals de Banyeres de Mariola, 2011
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Antonio Belda Valero	2757	9
	Partit Socialista del País Valencià	Fernando Sempere Huertas	896	2
	Coalició Compromís	Sonia Beneyto Ferre	735	2
Total		4388		13

Municipals de 2011, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2011–2015: Antonio Belda Valero

PP: 9 regidors
PSPV: 2 regidors
Coalició Compromís: 2 regidors

Municipals de 2007, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 2007–2011: Antonio Belda Valero

PP: 8 regidors
PSPV: 4 regidors
Bloc: 1 regidor

Municipals de 2003, Govern del PSPV i el Bloc
Alcaldessa de la legislatura 2003–2007: María Encarna Francés Martí

PP: 6 regidors
PSPV: 5 regidors
Bloc: 2 regidors

Municipals de 1999, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1999–2003: Roberto Calatayud Tormo

PP: 8 regidors
PSPV: 3 regidors
Bloc: 2 regidors

Municipals de 1995, Govern del PP
Alcalde de la legislatura 1995–1999: Roberto Calatayud Tormo

PP: 7 regidors
PSPV: 6 regidors

Municipals de 1991, Govern del PSPV i d'EUPV
Alcaldessa de la legislatura 1991–1995: Magdalena Puerto Albero

PP: 6 regidors
PSPV: 6 regidors
Esquerra Unida del País Valencià: 1 regidor

Municipals de 1987, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1987–1991: José Barceló Sanjuan

Alianza Popular: 9 regidors
PSPV: 3 regidors
Centro Democrático y Social: 1 regidor

Municipals de 1983, Govern d'AP
Alcalde de la legislatura 1983–1987: Alberto Molina Belda

Municipals de 1979, Govern d'UCD
Alcalde de la legislatura 1979–1983: José Barceló Sanjuan

Publicacions periòdiques

A Banyeres de Mariola s'editen diverses publicacions periòdiques, com el Programa de Festes de Moros i Cristians, editat per la Comissió de Festes de Sant Jordi; el Programa de Festes de La Malena, editat per la Comissió de Festes de la Malena; la revista Barcella, revista d'informació general, editada pel Col·lectiu Serrella; i la revista Bigneres, editada per l'Associació Cultural Font Bona.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Ajuntament de Banyeres de Mariola
Museu Valencià del Paper
Confraria de Sant Jordi
Associació de la llegenda de Sant Jordi
Revista Barcella
Banyeres Digital
Filà dels Estudiants de Banyeres de Mariola
Filà Marrocs de Banyeres de Mariola