Vés al contingut

Benilloba

Benilloba
Escut de Benilloba
(En detall)
Localització

Localització de Benilloba respecte del País Valencià Localització de Benilloba respecte del Comtat


Municipi del Comtat
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Comtat
Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat
Cocentaina
Gentilici Benillober, benillobera
Predom. ling. Valencià
Superfície 9,50 km²
Altitud 520 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
769 hab.
80,95 hab/km²
Coordenades 38° 41′ 57″ N, 0° 23′ 28″ O / 38.69917°N,0.39111°O / 38.69917; -0.39111{{#coordinates:38 | 41 | 57 | N | 0 | 23 | 28 | W | type:city(769)_region:ES-VC | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Distàncies 107 km de València
8 km de Cocentaina
63,5 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

1
4 PPCV i 3 PSPV
María Fernanda Sanz Biosca (PPCV)
Codi postal 03810
Festes majors Sant Joaquim
A partir del 14 d'agost


Benilloba és una població de la comarca del Comtat.

Història

Antiga alqueria musulmana. L'any 1317 pertanyia a Bernat de Cruïlles. El 1357 les tropes castellanes de l'infant Ferran atacaren la població, i foren rebutjades pels seus habitants. Comptava amb 330 famílies de moriscos, uns 1.485 habitants aproximadament, prèviament a la seua expulsió l'any 1609. Als inicis del segle XVII fou possessió dels comtes d'Aranda, els quals atorgaren la segona carta pobla l'any 1611. El senyoriu de Benilloba entrà en la casa de Revillagigedo el 1757. Aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores, fins l'any 1955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets senyorials subsistents a un particular. Segueix vigent, com a cas excepcional en el País Valencià, el senyoriu de Benilloba.

Demografia i economia

En 2002 hi havia 893 benillobers. Gràcies a la indústria tèxtil l'economia de Benilloba és de les més pròsperes de la comarca.

Geografia

Al seu terme, de 9,5 km2, es troba l'Aitana que amb els seus 1.558 m. és la major altura de la Província d'Alacant. També són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.

Edificis d'interés

Entre el seu patrimoni cal destacar:

  • Església de la Nativitat.
  • Casa Fortalesa. Fou palau dels comtes de Revillagigedos el XIX conservava una torre; avui només romanen la porta principal i vestigis de tipus islàmic.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Domenech Boronat UCD
1983 - 1987 Emilio Monerris Català PSPV
1987 - 1991 Emilio Monerris Català PSPV
1991 - 1995 José Cortés Cascant PSPV
1995 - 1999 Fernando Carbonell Llinares PP
1999 - 2003 María Elena Mira Sousa PSPV
2003 - 2007

María Elena Mira Sousa
Rosalía Rosario Llorens Baena

2007 - 2011 Maria Fernanda Sanz Biosca PP
Des del 2011 Maria Fernanda Sanz Biosca PP
Resultats electorals de Benilloba, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Fernanda Sanz Biosca 355 4
Partit Socialista del País Valencià Consuelo Mira Morales 215 3
Total 570 7

Referències

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs