Alcosser de Planes
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola Alcoi | ||
| Gentilici | Alcosserí, alcosserina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 4,39 km² | ||
| Altitud | 350 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|47|Plantilla:Puntdecimal|N|0|24|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 99,6 km de València 7,6 km de Cocentaina 73,5 km de Alacant | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV, 1 PSPV Sonsoles Silvestre Calatayud (PPCV) | ||
| Codi postal | 03841
| ||
| Festes majors | Sant Gil, Crist de la Pietat i Sants de la Pedra Del 28 al 31 de juliol | ||
Alcosser de Planes, o símplement Alcosser, és una població de la comarca del Comtat. També pot ser trobat com Alcocer, que és el topònim castellanitzat.
Història
D'origen musulmà (Alcosser ve de la veu àrab "Al-Quasayr" que significa "xicoteta fortalesa". Va ser conquerida a mitjans del segle XIII per Jaume I. Constituïa un important lloc de moriscos, amb 60 cases, uns 270 habitants (alcosserins), l'any 1609, prèviament a la seua expulsió. Els titulars de la baronia de Planes i el comtat de Cocentaina, protagonitzen diversos conflictes per la vinculació de la seua jurisdicció, que es resolgueren mitjançant la concòrdia del 1677 a favor del comte de Cocentaina, qui mai no havia deixat de percebre les rendes d'Alcosser. Allò va motivar que la vila no disposara d'una carta específica de població, i es regira per la de Muro. La seua església va pertànyer a la de Cocentaina i, posteriorment, el 1535 a la de Gaianes, més tard s'independitzà d'aquesta.
Demografia i economia
La població, amb una economia basada en l'agricultura ha anat disminuint demogràficament durant la primera meitat del s. XX, arribant el 2002 a un total de 154 habitants.
Geografia
Es pot gaudir de bones excursions fins al pantà de Beniarrés o fins a l'empinat Calvari, des d'on es pot obtindre una magnífica panoràmica de la vall i del curs del riu Serpis. A la població es troba també un aeròdrom i un centre d'aeromodelisme. El seu terme té 4,7 km.
Festes
Les Festes Patronals estan dedicades a Sant Gil, el Crist de la Pietat i els Sants de la Pedra : Abdó i Senent del 28 al 31 d'agost. Les festes comencen el dia 28 amb un ball de disfresses i cada dia se celebra en honor a un dels sants.
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco Prats Torregrosa | UCD |
| 1983 - 1987 | Francisco Prats Torregrosa | AP |
| 1987 - 1991 | Francisco Prats Torregrosa | AP |
| 1991 - 1995 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 1995 - 1999 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 2003 - 2007 | Elodia Esther Jordá Nadal | PP |
| 2007 - 2011 | Sonsoles Silvestre Calatayud | PP |
| Des del 2011 | Sonsoles Silvestre Calatayud | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Sonsoles Silvestre Calatayud | 72 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Rosario Pilar Seguí Moltó | 29 | 1 | ||
| Coalició Compromís | Gabriel Barrachina Pastor | 8 | 0 | ||
| Total | 109 | 5 | |||
Referències
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
| |||||