Benasau
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat Alcoi | ||
| Gentilici | Benasauer, benasauera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 9,00 km² | ||
| Altitud | 701 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
158 hab. 17,56 hab/km² | ||
| Coordenades | 38° 41′ 23″ N, 0° 20′ 35″ O / 38.68972°N,0.34306°O{{#coordinates:38 | 41 | 23 | N | 0 | 20 | 35 | W | type:city(158)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 111 km de València 12,4 km de Cocentaina 67,9 km de Alacant | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV i 1 PP Nieves Mas Gadea (PSPV) | ||
| Codi postal | 03814
| ||
| Festes majors | Sant Joaquim A partir del 16 d'agost | ||
| Web | |||
Benasau és una població valenciana de la comarca del Comtat.
Història
Població d'origen musulmà. Fou ocupada a mitjans del segle XIII per Jaume I. Lloc de moriscos que amb la sublevació d'Al-Azraq i la subsegüent expulsió, gairebé es va despoblar. L'any 1609 tenia uns 145 habitants (benasauers). A partir del 1535 entrà a formar part de la rectoria d'Alcoleja, de la qual es va separar posteriorment.
Demografia i economia
La població, amb 728 habitants el 1860, ha minvat fins els 178 del 2011, i s'observa emigració vers els nuclis industrials més propers com Alcoi i Cocentaina.
| Evolució demogràfica de Benasau[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2011 | ||||
| Població | 682 | 678 | 651 | 516 | 493 | 478 | 481 | 470 | 397 | 341 | 253 | 221 | 189 | 222 | 210 | 178 | |||
Geografia
Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frainós. Altres excursions són les que, per la serra Serrella, ens acosten fins la Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Picó. El seu terme té 9,0 km2.
Edificis d'interés
El seu patrimoni es concreta en:
- Església de Sant Pere. Del segle XVIII, restaurada recentment.
- La torre del Palau dels Barons de Finestrat. És l'única construcció que roman del que hagué de ser un palau fortificat.
- Ermita de santa Maria dels Àngels d'Ares. S XVII – XVIII.
Gastronomia
El seu plat típic és la pericana.
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Grau Ivorra | PP |
| 1983 - 1987 | Rafael Grau Ivorra | PP |
| 1987 - 1991 | Rafael Grau Ivorra | PP |
| 1991 - 1995 | Rafael Grau Ivorra | PP |
| 1995 - 1999 | Rafael Grau Ivorra | PP |
| 1999 - 2003 | Vicente Cantó García | AJB |
| 2003 - 2007 | Maria Glòria Óltra Grau | BLOC |
| 2007 - 2011 | Nieves Mas Gadea | PSPV |
| Des del 2011 | Nieves Mas Gadea | PSPV |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià | Nieves Mas Gadea | 93 | 4 | ||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Maria Glòria Óltra Grau | 55 | 1 | ||
| Coalició Compromís | David Rubio Navarro | 1 | 0 | ||
| Total | 149 | 5 | |||
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions als municipis als Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d' Espanya des de 1996.
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.