Blankenbergse Vaart
| ||||
|---|---|---|---|---|
 El canal a Meetkerke
| ||||
| Llargada | 13[1] km | |||
| Classe | no-navegable | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Posada en servei | - | |||
| Desnivell | < 1 m | |||
| Nombre de rescloses | 1 | |||
| De | Twee Speyen a Sint-Andries (Brugge) | |||
| a | Mar del Nord (Blankenberge) | |||
| Territoris | Bèlgica | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
El Blankenbergse Vaart (neerlandès), traducció: Canal de Blankenberge, en flamenc occidental Blanknbergs Varretje) ès un petit canal no navegable a la província de Flandes Occidental (Bèlgica) que resulta de la canalització d'un antic priel que es deia Vertinghe, que connectava el Canal Bruges-Oostende i el mar.[2]
Llegenda
NN: no navegables
CL I: Classe I
CL V: Classe V
CL VI: Classe VI
Tot i que el seu nom vaart significa canal i doncs indica el caràcter artificial del rec, també té aspectes naturals de riu i de caleta. Com que només pot desguassar a marea baixa, aviat l'home va intervenir per a protegir els prats humits als seus marges de l'entrada de l'aigua salada en construir dics i rescloses.
Desemboca en dos punts: al rec Noordede i al mar del Nord al port de Blankenberge. Una tercera desembocadura va esdevenir obsolet quan al segle XVII van pujar artificialment el nivell del canal Bruges-Oostende. A Meetkerke es troba uns dels més antic molins, el Grote Molen (trad.: Gran Molí) a vent que va servir per a evacuar les aigües dels pòlders al canal Bruges-Oostende.[3]
Junt amb el Noordede i el Lisseweegse Vaart serveix per a l'evacuació de les aigües de l'Oudlandpolder, un dels pòlders més vells del país. Travessa els pobles de Sint-Andries, Meetkerke, Nieuwmunster, Zuienkerke, Uitkerke i Blankenberge. Com que el terra hi és inferior al nivell del mar a marea alta, van construir una presa i sobreeixidor uns cent metres avall de l'antiga resclosa a la seva desembocadura al mar del Nord.
El tram al municipi d'Uitkerke fa part d'un parc natural Uitkerkse Polder al qual s'ha iniciat al 2005 un projecte per a restablir la natura. Les ribes en formigó van reemplaçar-se per pendents suaus plantats de canya per a donar una millora protecció contra l'erosió i per crear un hàbitat per moltes espècies de plantes i d'animals que van desaparèixer a l'època de l'agricultura intensiva.[4] Van acomodar-hi uns circuits de senders per a ciclistes i caminants.
-
El canal a Meetkerke -
Pont al canal a Meetkerke -
-
Resclosa de desguàs del canal al port de Blankenberge
