Canal de Lissewege
| ||||
|---|---|---|---|---|
 El canal al sortir del poble en dirreció de Ter Doest i Bruges | ||||
| Llargada | 13,7[1] km | |||
| Classe | fora ús | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Posada en servei | ||||
| Desnivell | m | |||
| Nombre de rescloses | 7 | |||
| De | Ter Doest | |||
| a | Zeebrugge | |||
| Territoris | Bèlgica | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
El canal Lisseweegs Vaartje (en neerlandès) o ‘t Lisseweegs Varretje (en brugès) és una de les més velles connexions entre Bruges i el mar que data del segle XIII. Avui ha perdut tot ús econòmic i només serveix per a l'evacuació de les aigües del pòlder del Oudlandpolder (= pólder de la terra vella) de Blankenberge. Travessa el casc històric del poble de Lissewege i el nucli de Zwankendamme, dos nuclis de la ciutat de Bruges. Es troben set preses per a reglar el nivell del canal que desguassa al mar del Nord a Zeebrugge.
Història
Si és segur que la vora de la costa flamenca, zelandesa i holandesa va canviar molt des del temps romans fins a avui, amb ingressions i regressions del mar, els teòrics divergeixen quant a la manera que la línia costera va evolucionar fins a la seva forma actual.[2] Per aquests moviments del mar, i des del segle X per a la intervenció humana els cursos dels rius i de les cales van canviar sovint. Al segle XIII, Lissewege se sobrealçà fins a 4 metres dels pòlders es va decidir de connectar el poble al mar i a Bruges en connectar un vell rierol, el Lissewegeree a Ter Doest, amb una cala, el Sint-Pietersvliet mitjançant un canal.
Aquest canal va servir per a transportar les pedres de Tournai per a la construcció de l'església i de l'abadia de Ter Doest i pel desguàs. A Zwankendamme es va construir una resclosa de desguàs per a evacuar les aigües dels pòlders a marea baixa. A Lissewege hi ha tres ponts: el Tiendebrug, l'Heulebrug i el Roelandsbrug.
Restauració del 2004
A l'inici del segle XXI, la baixa profunditat, la posició sobrealçada i la vegetació prolífica impedien un bon desguàs, el que causava la mortalitat dels peixos i un mal olor.[3] Reparacions de fortuna no s'integraven amb l'arquitectura històrica del poble. Per això, la direcció del Nieuwe Polder van Blankenberge i l'ajuntament de Bruges van decidir de restaurar el canal.
El llit es va cobrir d'una capsa de formigó, les marges visibles es van cobrir de maons amb un morter especial que deixa créixer el liquen.
Es va mantenir la berma horitzontal verda amb una combinació de Clematis integrifolia, Clematis alpina, Eryngium tripartitum, Iris chrysographes, Nepeta faassenii, Nepeta nepetelle i arbrells com Hydrangea macrophylla, Hydrangea serrata Bluebird, Hydrangea macrophylla Blaumeise, Jasminum nudiflorum i Deutzia rosea que donen el caràcter particular del canal al seu passatge a traves de Lissewege.
El 2005, l'ajuntament de Bruges va obtenir el primer premi de la Vereniging voor openbaar groen (traducció: Associació per a la promoció d'espais verds públics) per a la realització a Lissewege.
-
El canal a Zwankendamme -
El canal al centre de Lissewege -
Els marges restaurats i plantats -
