28 de juliol
| << | Juliol 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 28 de juliol és el dos-cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1285 - mar Mediterrània: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a les illes Formigues.
- 1686 - Arenys de Mar: Consagració de Santa Maria d'Arenys a càrrec del bisbe de Vic.
- 1978 - Palma - (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
- 2010 - Barcelona: al Parlament de Catalunya, els diputats catalans voten una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les corrides de toros al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions [1] ).
- Món
- 1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
- 1914 - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.
- 1989 - Espanya: El Dioni roba un furgó blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes.
- 1936 - Còrdova: Són afusellats per les tropes rebels, els diputats republicans Bautista Garcet (PCE) i Antonio Acuña (PSOE).
Naixements
- Països Catalans
- 1879, Alacant (l'Alacantí): Gabriel Miró, escriptor valencià (m. 1930).
- 1951, Benimàmet (Ciutat de València): Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
- Món
- 1954, Sabaneta (Barinas, Veneçuela): Hugo Chávez. Dirigent polític i president de Veneçuela (m. 2013).
Necrològiques
- Països Catalans
- 2006 - València: Toni Mestre, periodista valencià.
- 2010 - Barcelona: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
- Món
- 1750 - Leipzig (Saxònia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor alemany.
- 1794 - París (França): Louis Antoine de Saint-Just, polític revolucionari francès, executat a la guillotina
- 1741 - Venècia (Itàlia): Antonio Vivaldi, compositor i violinista italià.
- 1934 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units : Marie Dressler , actriu canadenca
Festes i commemoracions
- Cinquè dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Santoral[2]
Església Catòlica[3]
- Sants al Martirologi romà (2011): Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenas i Nicolau d'Antioquia, màrtirs (s. I-II); Víctor I, papa (199); Mârtirs de la Tebaida (250); Nazari i Cels de Milà, màrtirs (304); Acaci de Milet, màrtir (310); Samsó de Dol, bisbe (565); Camelià de Troyes, bisbe (s. VI); Botvid de Suècia, laic (1120); Melcior Garcia Sanpedro, bisbe i màrtir al Vietnam (1858); Pedro Poveda Castroverde, fundador i màrtir (1936); Jaume Hilari Barbal i Cosan, màrtir (1937); Anna Muttathupadatu, clarissa (1946).
- Beats: Manuel Segura, David Carlos, monjos màrtirs (1936); Sabino Hernandez Laso, Germán Martín Martín, salesians (1936); Josep Caselles i Moncho, Josep Castell i Camps, preveres màrtirs (1936).
- Sants: Eustaqui de Galàcia, màrtir; Peregrí de Lió, eremita (s. II); Arduí de Ceprano, prevere (627); Ursus i Leobaci, abats (500); Lúcid d'Aquara, eremita (ca. 938); a Mallorca: Caterina Tomàs i Gallard, religiosa; a Sens: trasllat de les relíquies de Coloma de Sens.
- Beats: Guichard de Beaujeu, abat de Pontigny (1180); Antonio della Chiesa, monjo (1459); a l'Orde Carmelita: Jean Soreth, fundador.
- Servent de Déu Ángel Herrera Oria.
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: beata Sança de Mallorca, reina.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alphonse Loup, bisbe de Tournai.
Església Copta
- 21 Abib: Maria, mare de Jesús; Suseni l'Eunuc.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 10 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 15 de juliol del calendari julià.
- Sants: Abudim de Tènedos, màrtir (s. IV); Quirze i Julita, màrtirs; Vladímir I de Kíev, el Gran, príncep (1015); Piotr, diaca màrtir (1918).
Església Ortodoxa Grega
- Lol·lià, màrtir; Madrona de Quios (troballa del seu crani 1462).
Esglésies luteranes
- Johann Sebastian Bach, Heinrich Schütz i Georg Friedrich Händel, músics sacres.
Referències
- ↑ «El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous». Vilaweb, {{#invoke:data|data_format|28 juliol 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Kalender - 28. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en {{#invoke:llengua|nom|alemany}}). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: Plantilla:Data consulta]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
