Setge de Girona (793)
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Campanya
Plantilla:FixHTML El setge de Girona del 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la Conquesta de Girona del 785.
Antecedents
El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman,[1] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[2]
La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[3] Carlemany creà el Comtat de Girona, Ramon d'Abadal va veure la Conquesta de Girona com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.
El setge de Girona
La presa de Girona provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona, usant trabuquets.[4]
Conseqüencies
Després d'atacar Girona, va assetjar Narbona, vencent a Guillem I de Tolosa a la Batalla d'Orbieu,[5] retirant-se a continuació a la Cerdanya.
Referencies
- ↑ Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
- ↑ Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib
- ↑ (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43
Enllaços externs
- Joan Amades, La conquesta de Girona per Carlemany. El monjo Mer
Bibliografia
  |
Açò és un esborrany sobre guerra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |