Culla

Culla

Escut de Culla (En detall)
Localització
Localització de Culla respecte del País Valencià Localització de Culla respecte de l'Alt Maestrat
Municipi de l'Alt Maestrat
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Maestrat Mancomunitat Turística del Maestrat Castelló de la Plana
Gentilici	Cullà, cullana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	116,3 km²
Altitud	1.088 msnm
Població (2016)   • Densitat	524 hab. 4,51 hab/km²
Coordenades	40° 20′ 15″ N, 0° 10′ 01″ O{{#coordinates:40 | 20 | 15 | N | 0 | 10 | 01 | W | type:city(524)_region:ES-VC | primary|name= }}
Distàncies	129 km de València 74 km de Castelló de la Plana 22 km de Albocàsser
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	10 6 PP i 1 PSPV José Francisco Bellés Porcar (PP)
Codi postal	12163
Festes majors	Del 15 al 17 d'agost
Web	http://www.culla.es/

Culla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb Benassal, Vilar de Canes, La Torre d'en Besora, Albocàsser, La Serra d'en Galceran, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat.

Geografia

Les altures del terme oscil·len entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1.121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serrà o els 1.082 de l'Esparreguera, la qual cosa unida a l'acció dels dos rius que el travessen, el Montlleó i el Molinell, dóna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment com ara la Cova del Moro, Cova de Les Lledoneres, la Cova Blanca, la Cova de les Cabres, la Cova del Marqués, la Cova Redona, la Cova del Suseno, l'Albenc de Penyacalva, la Cova del Bovalar, la del Molinell, la Covarxa; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca, la font del Gargolé, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molinà, el Bassiolet, la font de Ferrerola, la font de l'Oli, la Roca de Penyacalva-El Frontó, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos, el Singal de Salusitano, el Racó de Ten, la Roca de la Clapissa, el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal etc.

També hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de població de tan enorme terme.

La fauna està representada pels rapaços, els voltors, els senglars, la cabra salvatge i la flora té com representant emblemàtic la Carrasca de Culla, arbre centenari inclòs en el catàleg d'arbres monumentals del País Valencià.

Nuclis de població

• Culla
• Paulo
• Sales de Matella
• Mel o Pla de La Torreta
• Riu Sec
• Molinell
• Monllat
• Pla del Sabater
• Roques de Llao
• Torre de Matella

Història

Culla remunta els seus orígens a èpoques prehistòriques, prova d'això són les restes arqueològiques trobats al voltant de la Font de la Carrasca, i en la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les restes del poblat íber del Castellar.

Fins a l'edat mitjana es manca de dades històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'època de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del segle XIII, passant de manera definitiva a mans cristianes en 1233, després de ser reconquistada per Blasc d'Alagó.

Culla va rebre la Carta de Població, en 1244, de mans de Guillem d'Anglesola i la seva dona Constança de Alagón.

El Castell de Culla jugava en aquella època un important paper estratègic per la seva situació i per l'ampli del seu territori.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nét de Balasc d'Alagó, ven Culla i tots els dominis a l'Orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. En 1307 és extinta aquesta ordre per manament papal, passant a dependre des de 1317 de l'Orde de Santa Maria de Montesa. És de destacar en aquesta època el naixement en 1345 de La Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge", que estava constituïda per: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa per a de aquesta forma defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mitjan segle XIX. Fins al segle XVIII, no hi ha esdeveniments històrics d'especial rellevància, fora de perduda d'influència política i administrativa que a poc a poc va sofrint el Castell de Culla.

En el segle XIX, fruit de les guerres carlistes dels set anys, el Castell de Culla va ser destruït i arrasat quedant bàsicament la imatge actual de la localitat.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2010
1.010	946	918	844	811	771	723	697	677	651	633

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Rafael Rull Miralles	UCD
1983 - 1987	Francisco-Hortelano Edo Roig	AP
1987 - 1991	Nicomedes Bellés Orenga	PP
1991 - 1995	Juan-Miguel Alcácer Bellés	PP
1995 - 1999	Manuel Traver Beltrán	PP
1999 - 2003	Luis Moliner Miralles	PP
2003 - 2007	Luis Moliner Miralles	PP
2007 - 2011	José Francisco Bellés Porcar	PP
Des del 2011	José Francisco Bellés Porcar	PP

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (ametller, avellaner, olivera, vinya i cereals) i en la ramaderia predominant és extensiva (ovina, caprina, bovina), i en menor mesura intensiva (porcina, avícola i apícola).

Monuments

Monuments religiosos

• Església del Salvador. Del segle XVIII.

En l'interior es conserva un retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del segle XVI, i l'estàtua de pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic datada del segle XIV.

• Ermita de Sant Roc. Del segle XVI.

• Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVIII.

Monuments civils

Fitxer:PortaNova Culla.jpg

Porta Nova

• Castell de Culla.

Ruïnes de l'antic Castell àrab, en el qual ressalten les restes de la Torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII, també la porta d'entrada a la Barbacana del Castell, amb els escuts d'armes de l'Ordre de Montesa.

• La Presó. Dels segles XIII i XIV.

Antic Graner del Comandador conegut actualment com La Presó ja que va ser utilitzat com presó durant les guerres carlistes.

• El Perxet. Del segle XIV.

Làpida Medieval del carrer Font.

• Arc de la Porta Nova. Del segle XIV.

Porta d'accés al recinte emmurallat medieval

• Antic Hospital. Dels segle XVII.

Festes i celebracions locals

Fitxer:FocSAntoni Culla.jpg

La foguera de Sant Antoni

• Sant Pere Mártir i Sant Antoni. A finals d'abril amb el cant d'Albaes, representació teatral de La Diablera, repartiment de la Coqueta de Sant Antoni i Els corregudes del Gall.

• Romeria a Sant Cristófol. Se celebra el dilluns de Pentecosta. Es beneïxen els vehicles i es reparteix La Prima.

• Processó a Sant Joan de Penyagolosa.

• Festes patronals. Se celebra la setmana del 15, 16 i 17 d'agost en honor a El Salvador, Mare de Deu de l'Assumpció i a Sant Roc.

• Sant Miquel. El darrer cap de setmana de setembre.

Danses populars

Destacar la gran quantitat de danses populars que encara s'hi conserven a Culla; entre moltes altres destacarem Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, després de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.

Enllaços externs

• Culla, ratllant el cel, full informatiu editat per l'Ajuntament de Culla.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.