Tírig
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de l'Alt Maestrat | |||
 | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Maestrat Vinaròs | ||
| Gentilici | Tirijà, tirijana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 42,3 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:464 ) | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:40|25|Plantilla:Puntdecimal|N|0|4|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 132 km de València 64 km de Castelló de la Plana 11 km de Albocàsser | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP i 3 PSPV Juan José Carreres Montull (PP) | ||
| Codi postal | 12179
| ||
| Festes majors | Sant Jaume Darrera setmana de juliol | ||
| Web | |||
Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser. Al seu terme municipal es troba el Barranc de la Valltorta.
Geografia
Tírig està construït en un ampli vall a la falda de la serra de Santa Bàrbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni; també el barranc ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: sènies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.
Història
És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del País Valencià i també hi ha jaciments íbers i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinromà, senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famílies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagón, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir el fur de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 675 | 624 | 599 | 575 | 567 | 551 | 566 | 573 | 570 | 555 | 557 |
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jesús Redó Matamoros | UCD |
| 1983 - 1987 | Avelino Roca Albert | PSOE |
| 1987 - 1991 | Avelino Roca Albert | PSOE |
| 1991 - 1995 | Avelino Roca Albert | PSOE |
| 1995 - 1999 | Avelino Roca Albert | PSOE |
| 1999 - 2003 | Avelino Roca Albert | PSOE |
| 2003 - 2007 | Avelino Roca Albert | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Juan José Carreres Montull | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia
L'agricultura de secà: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constitueixen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell. Durant la primera dècada del segle XXI, el turisme comença a tenir una certa importància, gràcies a la presència al seu terme del Barranc de la Valltorta, patrimoni de la humanitat.
Monuments
- Església Parroquial, dedicada a la Verge del Pilar. Del segle XVII.
- Ermita de Santa Bàrbara.
Llocs d'interès
- Barranc de la Valltorta.
- Museu de la Valltorta. És una recreació dels principals jaciments del barranc, Cova del Civil i Cova dels Cavalls, on es tracta de vetlar per la conservació, l'estudi i la divulgació dels valors de la Valltorta.
El febrer del 2011 es va retornar al poble L'Arquer, peça fonamental de l'art rupestre que romania al museu municipal de Cervera des de la dècada del 1930, fruit d'un espoli. Ara és l'atractiu més important del Museu de la Valltorta.
Festes i celebracions locals
- Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball pla.
- Santa Bàrbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
- Festes Patronals. Se celebren durant una setmana al voltant del 25 de juliol en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.
Fills il·lustres
Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor costumista.
Referències
Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
| |||||