Vilar de Canes
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi de l'Alt Maestrat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Maestrat Castelló de la Plana | ||
| Gentilici | Vilarenc, vilarenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 15,9 km² | ||
| Altitud | 668 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
179 hab. 11,26 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 21′ 29″ N, 0° 03′ 58″ O / 40.35806°N,0.06611°O{{#coordinates:40 | 21 | 29 | N | 0 | 03 | 58 | W | type:city(179)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 130 km de València 65 km de Castelló de la Plana 9 km de Albocàsser | ||
| Organització Nuclis Ajuntament |
1 4 PP i 1 PSPV | ||
| Codi postal | 12162
| ||
| Festes majors | Sant Llorenç Agost | ||
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i La Torre d'en Besora.
Geografia
La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.
Història
Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau .
Demografia
La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 221 | 196 | 188 | 188 | 188 | 183 | 183 | 185 | 185 | 181 |
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | Aurelio Pitarch | PSOE |
| 2003 - 2007 | Alejandro Vidal Escrig | PP |
| 2007 - 2011 | Luciano Ferrer | PP |
| Des del 2011 | Mª Asunción García García | PP |
Economia
La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.
Monuments
- Antiga almàssera.
- Església de la Purificació de la Verge. Del segle XVIII. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
Festes i celebracions locals
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Blai. El 3 de febrer.
- Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant llorenç i Sant Roc.
- Fira agrícola. Al mes de desembre.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.