La Vall d'Ebo

la Vall d'Ebo

Bandera de Vall d'Ebo Escut de Vall d'Ebo (En detall) (En detall)
Localització
Localització de Vall d'Ebo respecte del País Valencià Localització de Vall d'Ebo respecte de la Marina Alta
Municipi de la Marina Alta
Vista de la Vall d'Ebo Vista de la Vall d'Ebo Vista de la Vall d'Ebo
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. El Xarpolar Manc. de S.S. i Turisme Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Ebolí, ebolina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	32,40 km²
Altitud	394 msnm
Població (Plantilla:Padró INE/ref)   • Densitat	Plantilla:Padró INE hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|48|Plantilla:Puntdecimal|N|0|09|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}
Organització Ajuntament • Batlle:	5 PSPV i 2 INDEPENDENTS PER EBO Rafael Llodrá Masanet (PSPV)
Codi postal	03789
Festes majors	Primera setmana d'agost
Fira tradicional	Fira del Bescanvi
Web	http://www.lavalldebo.org/

La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és una població de la comarca de la Marina Alta, situada al País Valencià.

Geografia

Fitxer:Barranc Infern.jpg

El barranc de l'Infern al seu pas per la Vall d'Ebo.

La fita més interessant d'Ebo és el paisatge dels seus 32,4 km² de terme en què trobem el riu Ebo (o Gironà), el barranc de l'Infern [1], per a caminants; els Avencs i la cova del Rull [2], per a espeleòlegs; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble.

S'accedeix a aquesta localitat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332, prenent després la CV-700 per accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.

El terme de la Vall d'Ebo limita amb els termes municipals de l'Atzúvia, Castell de Castells, Orba, Pego, Tollos, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.

Història

Són poques les dades històriques conegudes sobre aquest municipi en el que s'han trobat restes neolítiques, calcolítiques i del Bronze; encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la componien i que, amb els seus topònims, delaten el seu origen islàmic: Bisbilan, Ben icid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana. Ebo és l'única que va sobreviure a l'expulsió de 1609. Després d'unirse a la revolta d'Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarrià, amb cristians mallorquins.

Demografia

El municipi té una població de 299 habitants (INE 2008). Un 13,26% del cens és de nacionalitat estrangera, majoritàriament procedents d'altres països de la Unió Europea.

Evolució demogràfica de la Vall d'Ebo
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007	2008
Pobació	628	746	774	796	779	825	800	745	560	458	390	354	355	309	297	299

Economia

La seua economia ha estat tradicionalment agropecuària, la qual cosa explicaria la intensa desforestació del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura és la típica del secà: olivera, cereal, ametler i garrofer. També es conreen alguns frutals i hortalisses. La propietat de la terra es troba àmpliament distribuïda, encara que la pobresa de la mateixa explica la fort emigració que ha patit la localitat.

Política

L'ajuntament està governat per 5 regidors del PSPV i 2 d'INDEPENDENTS PER EBO.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Monfort Pedor	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Juan Frau Mengual	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Rafael Llodrá Masanet	PSPV-PSOE
Des del 2011	Rafael Llodrá Masanet	PSPV-PSOE

Monuments i llocs d'interès

Fitxer:Església de sant Miquel, la Vall d'Ebo, Marina Alta, País Valencià..jpg

Església de Sant Miquel.

• Església de Sant Miquel. Barroca, conserva una talla de la Mare de Déu dels Desemparats del segle XVII.

• Cova del Rull. situada al municipi, posseeix importants valors geològics. La cavitat està desenvolupada en conglomerats calcaris d'edat miocena (entre 23,5 i 5,3 milions d'anys d'antiguitat) i es localitza a la unitat geològica del Prebètic. Presenta abundants espeleotemes amb orígens i morfologies variades com són les estalagmites, estalactites, colades, banderes, etc.

• Museu Etnològic.

Altres

L'últim diumenge d'abril s'hi celebra la Fira del Bescanvi. Les festes patronals se celebren durant la primera setmana d'agost.

Com a curiositat, direm que Cavanilles l'esmenta com a Evo.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Ajuntament de La Vall d'Ebo.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.