Vés al contingut

Espàrid

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuEspàrid
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Acanthopagrus latus
Chrysophrys auratus
Fitxer:Diplodus vulgaris.jpg
Variada (Diplodus vulgaris)
Fitxer:Pagrus major Red seabream ja01.jpg
Pagrus major
Fitxer:Sparus aurata.Dourada.jpg
Orada (Sparus aurata)
Fitxer:Stenotomus chrysops (line art).jpg
Stenotomus chrysops
Fitxer:Oblada melanura.jpg
Oblada (Oblada melanura)
Fitxer:Lithognathus mormyrus.jpg
Mabre (Lithognathus mormyrus)
Fitxer:Sarpa salpa 02.jpg
Salpa (Sarpa salpa)
Fitxer:Spondyliosoma cantharus.jpg
Càntera (Spondyliosoma cantharus)
Fitxer:Diplodus sargus01.jpg
Diplodus sargus
Fitxer:Acanthopagrus butcheri 01.jpg
Acanthopagrus butcheri fotografiat a Victòria (Austràlia).)
Fitxer:Pagellus bogaraveo - Baron Cuvier.jpg
Pagellus bogaraveo
Fitxer:Pterogymnus laniarius.png
Pterogymnus laniarius
Fitxer:Dentex dentex.jpg
Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)
Fitxer:Acanthopagrus australis.jpg
Acanthopagrus australis fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).)
Fitxer:Acanthopagrus bifasciatus by Michal Mikula.jpg
Acanthopagrus bifasciatus
Fitxer:Sheepshead.jpg
Archosargus probatocephalus
Fitxer:Pagrus pargus 1 by Line1.jpg
Pagre (Pagrus pagrus)

Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Morfologia

  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Cuina

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

Observacions

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. ↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
  3. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
  4. ↑ 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ↑ ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. ↑ Iwatsuki, Kimura & Yoshino Ichthyological Research, vol. 53, 4, 2006, p. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
  7. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  8. ↑ MarineSpecies.org (anglès)
  9. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  10. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Bibliografia

  • Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs