Estivella
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
 | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Morvedre Sagunt | ||
| Gentilici | Estivellenc, estivellenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 20,90 km² | ||
| Altitud | 125 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|42|Plantilla:Puntdecimal|N|0|20|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 31 km de València 10,4 km de Sagunt | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batllessa: |
1 4 PP, 4 PSPV, 1 BLOC-C.M. Compromís María Jesús Ramón (PP) | ||
| Codi postal | 46590
| ||
| Festes majors | Segona quinzena d'agost | ||
| Patró/Patrons | Santa Creu del Garbí i Sant Josep | ||
| Web | |||
Estivella és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (a la comarca del Camp de Túria).
Geografia
Es troba situada al bell cor de la serra Calderona amb un a gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garbí, de 601 m d'altitud, es una de les més emblemàtiques de les comarques centrals ja que constitueix una magnífica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; també són interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània estan suficientment representades.
Història
Al terme s'han trobat deixalles d'èpoques prehistòriques, el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l'aqüeducte dels Arcs, el dels romans; la fundació actual, però, és d'origen musulmà i es creu que estigué primerament en el poblet o castell de Beselga. Documentat des de 1248; el primer document referit al terme es del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossèn Guillem Colom, la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Martí Torres d'Aguilar després d'haver passat per diverses mans; fins el 1535 pertanyé a Morvedre; l'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc gairebé despoblat; en 1610 Jeroni de Monsoriu va concedir carta de població; al casar-se Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escrivà d'Híjar, comte de l'Alcúdia, passà a aquesta família; interrompuda la successió va pertànyer al marquesat de Nules i després als Saavedra; a finals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.104 | 1.092 | 1.122 | 1.097 | 1.076 | 1.114 | 1.125 | 1.164 | 1.199 | 1.235 |
Economia
L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de cítrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a mà i de les pintes de banya de bou. La proximitat a València i la benignitat del seu clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importància al sector serveis. Disposa del parc d'esbarjo El Pla dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polígon industrial.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Blasco Renau | Grup Independent |
| 1983 - 1987 | Rafael Blasco Renau | AP |
| 1987 - 1991 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| 1991 - 1995 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| 1995 - 1999 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| 1999 - 2003 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| 2003 - 2007 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| 2007 - 2011 | Robert Renau i Ramon | PSPV |
| Des del 2011 | María Jesús Ramón Beltrán | PPCV |
Monuments
- Església dels sants Joans. 1675. Presenta un campanar d'estil barroc (1725- 1730) que ha estat encertadament restaurat en 2001.Presenta complet el joc de campanes dels segles XVIII i XIX restaurades l'any 2011.
- Ermita de Sant Roc de Beselga. Segle XX.
- Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garbí.
- Aqüeducte romà dels Arcs.
- Castell de Beselga. D'epoca musulmana, fou destruït pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracià de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; va ser restaurat fa uns anys després del desmoronament del seu llenç nord.
Llocs d'interés
- Serra Calderona. Parc Natural.
Festes i celebracions
Tradicionalment les Festes Majors de la població se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la Santa Creu i a Sant Josep. Estan datades en el poble en 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de Sant Josep) i de 1787 (quan s'instal·la en el Garbí la Santa Creu que actualment està en el temple parroquial).
En l'actualitat la Santa Creu del Garbí i Sant Josep s'han passat al mes d'agost (després d'un referèndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de La nostra Senyora d'Agost i de Sant Roc, que també tenen molta tradició en la població.
Com a acte preparatiu de la festa de Sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del Sant des de l'ermita de Beselga a l'església dels Sants Joans a Estivella, en processó amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el Sant a Beselga, on se celebra un romiatge.
A l'hivern destaca la festivitat de San Blai (3 de febrer), al voltant del quin apareix una gastronomia típica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de Sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i processó).
Referències
Enllaços externs
- Ajuntament d'Estivella
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
