Torres Torres

Localització

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
La Baronia
Sagunt

Gentilici Torrestorrer, torrestorrera

Predom. ling.

Valencià

Superfície 11,80 km²

Altitud 168 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|44|Plantilla:Puntdecimal|N|0|21|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 36 km de València
13 km de Sagunt

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
4 PP, 2 PSPV i 1 C.M. Compromís
Alfonso Guillem Moliner (PP)

Codi postal 46595

Festes majors Setembre

Patró/Patrons Mare de Déu de la llet

Web

www.torrestorres.es

Torres Torres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Estivella, Sagunt, Algímia d'Alfara, Sogorb i Serra (les dues darreres a les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Túria respectivament).

Geografia

Situada en un terreny completament pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitja del riu Palància i en els confins de la província de València amb la de Castelló. El riu Palància banya la part oriental del terme i serveix de frontera amb el de Sagunt. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitud mitja de 160 m. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat: en el turó el Cantera (276m), el Nevera (725m), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana.

Història

Hi existeixen jaciments del Bronze valencià en la partida del Raboser, així com ruïnes d'època romana com el pont conegut com el Pas de Terol. Malgrat això el seu origen pareix ser musulmà. Jaume I (1208-1276) va conquistar-la i, juntament amb Algímia d'Alfara i Alfara de la Baronia, va conformar la baronia de Torres Torres, habitada per moriscs, que va ser donada, el 1271, a Beltran de Bellpuig. En 1278 s'estableixen els límits territorials entre la baronia de Torres Torres, la d'Algar i el convent de Santa Maria d'Arguines. Durant l'edat mitjana tingué els plets amb Sagunt, sobretot propiciats per l'aprofitament de les aigües de la sèquia Major de Morvedre. El 1445 el senyoriu fou venut per un altre Beltran de Bellpuig a Joan de Vallterra. La sagnia demogràfica de 1609 no va requerir nova carta de poblament, al contrari que en la majoria de poblacions morisques valencianes. En el segle XVIII canviarà el senyoriu dels Valterra a la família Castellví.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2011
410	376	401	417	415	435	458	492	518	509	602

Economia

L'economia torrestonera desconeix la indústria, compta amb una insignificant ramaderia i es basa absolutament en l'agricultura de secà: garrofera, ametler, vinyet i olivera, i de reguiu: taronger i fruiters.

Monuments

Monuments religiosos

Església de Nostra Senyora dels Àngels, edifici barroc-neoclàssic dels segles XVIII-XIX.
Ermita de Sant Cristòfol.
Restes d'una església del segle XIII. Soterrades fa segles i descobertes en 2007.

Monuments civils

Castell musulmà, que fou modificat en les guerres carlines i que es troba en mans privades i en estat de ruïna. Es tracta d'un castell de planta poligonal, el qual disposava de quatre torres en els seus llenços i a l'interior la torre de l'homenatge, si bé solament es conserven dos de les torres i part de la de l'homenatge, de planta rectangular i tres plantes. Són visibles també restes de muralles, aljubs i construccions auxiliars. Com a conseqüència de la seva adaptació per a l'artilleria s'observen en els seus llenços la substitució de les espitlleraes per orificis rodons així com una espitllera.
Molins de la Farina i de la Llum.

Banys àrabs

El recinte cobert dels Banys és una planta de forma rectangular que conté tres sales també rectangulars cobertes amb voltes, disposades en paral·lel i en orientació nord-sud, conegudes amb els noms de freda, tèbia i calenta. L'entrada en els Banys es localitzava en el nord. Des del vestíbul s'accedia per una porta de mig punt a la sala freda. La sala freda és la més austera de les tres. La sala tèbia és la de major superfície i amplària. Està dividida en tres parts per mitjà de dos arcs de mig punt fets amb maons, que conformen dues alcoves laterals aixecades un graó pel que fa a l'espai central. La tercera sala és la calenta i té una superfície d'uns 6,80 x 2,42 m, i s'escalfa per una càmera subterrània on s'injecta aire calent.

El paviment dels banys és de maons cuits disposats en espina de peix. La il·luminació de l'interior s'aconsegueix per les llucanes. Són de secció estavellada i troncopiramidals de base en el intradós de la volta.

L'excavació arqueològica de 2003 ha permès, a més d'oferir una datació més precisa -S. XIV, ja en època cristiana-, documentar les estructures corresponents al Vestíbul o sala de descans dels banys. L'estada és de planta quadrada, amb murs perimetrals construïts de tàpia amb crosta de morter.s'ha descubrit en les ultimes escabacions un "thun" que ficava << propietat del indio qui el toque el mate en una corvella>>

Tipològicament, els banys de Torres Torres responen al model que es repeteix al llarg de tota la geografia històrica àrab: tres sales amb una central mes ampla. Les llucanes de secció estavellada i forma en tronc de piràmide, són estilísticament representatives de l'arquitectura àrab. El sistema hidràulic, basat particularment en el proveïment de la Séquia Major de Sagunt, podia veure's complementat per un aljub veí, del com derivaria el qual, concebut per a servei de la població, encara subsisteix.

Festes i celebracions

Les festes patronals de Torres Torres se celebren durant el mes de setembre. En particular, amb independència que durant els dies previs es programin algunes activitats lúdiques de diversa índole, els dies assenyalats com festius són 8, 9 i 10 de setembre. Encara que la titular de l'església parroquial és Nostra Senyora dels Àngels, la patrona de la localitat és la Verge de la Llet, a qui es dedica la festivitat del dia 8 de setembre, sent considerat aquest com el dia principal de les festes. El dia 9 de setembre es dedica també a la verge, sota la seva advocació de Verge de la Vallivana, mentre que el dia 10 es dedica la festivitat a la figura de Sant Roc.

Durant el transcurs d'aquestes festes patronals se celebra el tradicional ball o revetlla del mantó. No és aquest ball sinó una revetlla tradicional amb la particularitat que totes les dones surten a ballar abillades amb un mantó de Manila.

Referències

Plantilla:Sister

Enllaços externs

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.