Gilet
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Morvedre Manc. de La Baronia Sagunt | ||
| Gentilici | Giletà, giletana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 11,30 km² | ||
| Altitud | 76 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
3.304 hab. 292,39 hab/km² | ||
| Coordenades | 39° 40′ 45″ N, 0° 19′ 18″ O / 39.67917°N,0.32167°O{{#coordinates:39 | 40 | 45 | N | 0 | 19 | 18 | W | type:city(3304)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Distàncies | 28,9 km de València 5,4 km de Sagunt | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 (Gilet, Sant Esperit i La Penya) 5 PP, 4 PSPV, 1 AUG i 1 amb Trellat Juan Carlos Vera Orea (PP) | ||
| Codi postal | 46149
| ||
| Festes majors | darreries d'agost | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu de l'Estrella i Sant Miquel | ||
| Web | |||
Gilet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Geografia

El municipi està inclòs en la subcomarca de La Baronia. Està enclavat en el sud-est de la Serra Calderona al costat de la conca del riu Palància. Amb una altitud de 76m sobre el nivell del mar i a una distància de 30 Km de València i a 5 Km del nucli de Sagunt, el que indica la seva situació privilegiada entre muntanyes però alhora molt prop del mar.
La superfície del terreny és muntanyenca, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 m. en la part oest. Les més importants són:
- Xocainet (437 m.)
- Bec de l'Àguila (441 m.)
- La Redona o Penya (427 m.)
- Mont de la Creu (325 m.)
La vegetació natural es caracteritza per l'existència de pi carrasquer en gairebé totes les muntanyes així com el matoll de garriga.
El clima característic és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats, sent la temperatura mitja anual d'uns 18.5º. El règim de pluges és bastant irregular, però solen donar-se amb més freqüència a la tardor i primavera.
S'accedeix a aquest poble des de València prenent la V-21 i després l'A-23. Compte també amb accés per ferrocarril per mitjà de la línia de rodalia C-5 de València. Tambe es pot accedir en autobus por mitjà de l'empresa Autocares Herca de la linea de Segorbe Valencia.
El terme municipal de Gilet limita amb les següents localitats: Albalat dels Tarongers, Petrés i Sagunt totes elles de la província de València. També cal assenyalar que part del seu terme municipal forma part del Parc Natural de la Serra Calderona.
Història
Prehistòria
A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'un poblat ibèric trobades en la muntanya denominada La Penya, on s'han trobat fragments ceràmics i altres que anirien des de l'Edat del Bronze fins a l'Època Medieval. En Sant Esperit es va trobar una cova en la qual es troba una pintura rupestre en color roig pàl·lid, que pareix la representació de un 'ídolo oculado'. La dita pintura no s'ha pogut datar amb massa exactitud a causa de les condicions geològiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, també es van trobar restes d'un poblat ibèric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II a.C.
Naixement de Gilet
Del poble com tal es tenen les primeres notícies com a alqueria àrab. Després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Joan de Saragossa i més tard es van donar a Bernat Palau. A Adan de Paterna li van ser entregades les terres en 1348, tornant més tard a la Corona fins que Pere II de València les va donar a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375.
El senyoriu a Gilet
Es va conformar una noblesa local i comarcal que es va consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de març de 1471, Joan II empenyora la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol. La noblesa local és considerada com a baixa ja que les seues possessions únicament se cenyien al poble. La revolució francesa marca el trànsit de la societat feudal cap a una societat liberal, ocupant a Espanya el període del segle XIX. Per a evitar el pagament de rendes senyorials, el poble de Gilet va sol·licitar la seua incorporació al Patrimoni Real, per mediació de la Basílica de València, sent concedida en 1806, i en la que a canvi de diversos terrenys de la devesa de Sant Esperit, els agricultors van passar de pagar del 20% al 5% de les seues collites al Marqués de Llançol. Quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent. És per este conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 últim de què es té constància.
El problema morisc i la repoblació
Gilet tenia una majoria de població morisca, amb la qual cosa l'expulsió dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de població que va sofrir el poble. Després d'esta expulsió, es va procedir a la repoblació de Gilet amb gents vingudes d'altres llocs, per a suplir el descens de població sofrit, la qual cosa suposava un problema a la noblesa autòctona. La carta de repoblació de Gilet especifica el lloc d'origen de cada u dels repobladors, sent; 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puçol, 5 d'Aragó, 2 de Catalunya, 2 de França, 1 de Morella, 1 de Castelló, 1 d'Ademuz, 1 del Villar, 1 del Puig i 1 de Canet.
La Guerra Civil
La Guerra Civil no es va deixar sentir pel poble com a escenari fins a 1939, just a punt de finalitzar-se, i durant eixe període l'església va sofrir danys quantiosos, tant en el seu arxiu parroquial amb la pèrdua de valuosos documents històrics, com en la pèrdua d'imatges de culte.
Demografia
La proximitat a València i les seves bones comunicacions amb la capital i amb la ciutat de Sagunt han propiciat un espectacular creixement demogràfic en els últims anys i un important desenvolupament urbanístic, sent el poble de La Baronia que ha registrat un augment més significatiu.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.196 | 1.215 | 1.333 | 1.433 | 1.480 | 1.477 | 1.577 | 2.118 | 2.290 | 2.411 | 2.561 | 3.248 |
Economia
La major part de la població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura, predominant fins als últims anys el cultiu de secà. Actualment s'ha anat abandonant el cultiu de secà i s'ha fomentat més el de regadiu, sent ho més conreat el taronger. Quant a secà, actualment queden algunes garroferes i algunes oliveres.
Tradicionalment la indústria de Gilet ha estat desenvolupada amb els recursos naturals que posseïx, però cap destacar que fins a fa uns 20 anys, era conegut per la seva gran producció de graneres artesanals, de palmell en la seva majoria, encara que actualment aquest ofici ha anat desapareixent.
Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Benet | UCD |
| 1983 - 1987 | José María Catalunya | PSPV |
| 1987 - 1991 | José María Catalunya | PSPV |
| 1991 - 1995 | José María Catalunya | PSPV |
| 1995 - 1999 | José María Catalunya | PSPV |
| 1999 - 2003 | Vicente Campos Orón | PSPV |
| 2003 - 2007 | Francisco Aicart García | PP |
| 2007 - 2011 | Mª Concepció Borrell Gascón (2010) Salvador Costa Escrivà |
PSPV |
| Des del 2011 | Juan Carlos Vera Orea | PP |
Monuments
- Monestir de Sant Esperit.
- Església de Sant Antoni. La parròquia va dependre de Sagunt fins a l'any 1533, en el qual es va començar a construir l'església. Consta d'una nau central i dos laterals existint tres capelles en cadascuna de les laterals. La façana de l'Església es caracteritza per la seva senzillesa i per ser llisa i decoració de boles de pedra. En el seu interior s'aprecia un decorat renaixentista, el qual s'ha anat desvirtuant amb les successives reparacions, sent els altars laterals d'estil barroc.
- Ermita de Sant Miquel. Construïda durant el segle XVIII i situada en un turó al costat del nucli del poble, pel que s'observa a gran distància a causa de la seva privilegiada situació. És de gran senzillesa, contant amb una capella que alberga a l'Arcàngel Sant Miquel.
- Torre de Gilet
-
Convent de Sant Esperit
-
Església de Sant Antoni Abat
-
Ermita de Sant Miquel
-
Torre de Gilet
Festes i celebracions
- Festes patronals. Se celebra l'últim diumenge d'agost, en honor de la patrona del poble, la Mare de Déu de l'Estrella. Un dels actes centrals i més multitudinaris és la Baixada de Sant Miquel, la qual se celebra el divendres de l'última setmana d'agost, passades les deu de la nit, i consisteix en la baixada del sant des de l'ermita, on es troba durant l'hivern, fins a la parròquia de la localitat. El descens és il·luminat per gran quantitat de bengales i amb un castell que es dispara des de la plaça del poble, el qual dóna la benvinguda al sant en la seua entrada a la localitat. La baixada és organitzada pels jóvens de la localitat des de fa més d'un segle.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- La web de l'Ajuntament de Gilet
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
