Ferran de Sagarra i de Siscar
Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona 1853 - Barcelona 1939)[1] va ser un historiador, pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra
Es llicencià el 1875 en estudis de dret civil i canònic. S'especialitzà en investigacions de caire històric. Fóu un gran especialista en sigil·lografia. Entre els anys 1916 i 1932 publicà l'obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell i el Prix Duseigneur de l'Institut de França.
L'any 1917, cedí a l'Institut d'Estudis Catalans la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, que durant els estius dels anys 1904 i 1906 n'havia pagat els treballs d'excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc.
Bibliografia
Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagalés. Editorial Murtra (1987)
Referències
- ↑ «Ferran de Sagarra i de Siscar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.