Festes modernistes de Sitges
.JPG)
Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
Quan l'artista Santiago Rusiñol comprà Can Faula i Can Sense, convertí aquestes dues cases de pescadors en un lloc d'eclosió cultural del Modernisme. Així doncs el nou Cau Ferrat (nom que se li donà a conseqüència de les nombroses obres de forja que contenia i conté) es convertí en el lloc on Rusiñol guardava les seves col·leccions d'art, de les quals actualment queden quadres d'El Greco i de Picasso, així com del propi Rusiñol, Casas, etc. Tot i així, no només el convertí en un museu, sinó que també esdevingué el local on molts dels artistes modernistes es reunirien per a celebrar les anomenades festes modernistes. Cadascuna d'elles estava dedicada a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics.
La primera es celebrà el 1892, consagrant-se a la pintura; la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, representant-se La intrusa de Maeterlinck, traduïda per un incipient Pompeu Fabra, i que representa la consumació del teatre simbolista europeu a Catalunya i a Espanya; la tercera, el 1894, a la literatura, duent-se a terme un volum antològic de la literatura catalana del moment, però també arribant en aquesta ocasió en processó per Sitges els dos quadres del Greco que Rusiñol adquirí a París; la quarta, el 1897, al teatre líric català, estrenant-se l'òpera simbolista d'Enric Morera La fada; i la cinquena, el 1899, novament al teatre.
Tampoc cal oblidar l'entrada a través d'aquestes festes del Simbolisme teatral europeu, a través especialment de la representació de .
En paraules de Joan Maragall, un dels participants de les festes:[1]
| « | Rusiñol ha plantado el estandarte de la fe y la independencia artística | » |
Curiositats
És conegut que Santiago Rusiñol i els seus amics intel·lectuals i artistes eren persones no només de caràcter obert sinó que criticaven l'ensopiment de la manera de viure burgesa i catòlica. Les seves festes, viatges i reunions eren constants, i no només se celebraven al Cau Ferrat, sinó que també als 4 Gats barceloní i altres. Es veu que en una d'aquestes festes hi assistiren els germans Llimona, i quedant horroritzats (en especial Joan Llimona, artista clarament de vocació catòlica) per la disbauxa i el llibertinatge que a ulls seus professaven els altres, fundaren l'anomenat Cercle Artístic de Sant Lluc, amb la intenció de regenerar la societat també mitjançant l'art, però de forma diametralment oposada a les idees més alliberadores i dionisíaques de Rusiñol.
Vegeu també
Referències
- ↑ Planes 1969:78