Joan Agell i Torrents
Joan Agell i Torrents (Sanaüja, Segarra, 1809 - Barcelona, 1868) fou un científic català. El 1835 ocupà la càtedra de mecànica teòrica a l'Institut de Barcelona (posteriorment Universitat de Barcelona), el 1841 la de física experimental, el 1845 la de química, i el 1846 la de ciències. Simultàniament, fou escollit diputat a Corts Espanyoles a les eleccions de 1840, 1843, 1853 i 1857.[1] El 1857 fou nomenat degà de la Universitat de Barcelona i el 1860 director de l'Escola Superior Industrial de Barcelona, succeint a Josep Roura i Estrada que havia mort aquell any.[2] El 1863 fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona.
La seva principal aportació la va realitzar el 1845, quan va idear un nou sistema de telègraf elèctric[3] que transmetia a una velocitat de 40 lletres per minut, que va presentar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on va presentar també treballs d'investigació sobre electricitat i termologia. El 1860 fou un dels fundadors i primer president de l'Ateneu Barcelonès. A la seva mort la RACAB va decidir convocar anyalment un premi en honor seu.
Referències
- Pasqual Bernat i Agustí Nieto Galán Joan Agell I Torrents: gestor de la ciència del vuit-cents (1895) dins: Josep Maria Camarasa i Antoni Roca Rosell Ciència i tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica, Barcelona, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 87-115.
