Josep Pons i Viladomat

Josep Pons i Viladomat (Puig-reig, Berguedà, 1957) és un director d'orquestra català. Des del 1998, és director principal associat del Gran Teatre del Liceu i el 2010 en fou nomenat director musical, càrrec que assumí a partir del 2012.

Va rebre la seva formació musical bàsica a l'Escolania de Montserrat. Més endavant, a Barcelona, realitzà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. La tradició secular i l'intens estudi tant de la polifonia com de la música contemporània han marcat el seu posterior desenvolupament musical i intel·lectual.

El 1985 va ser cofundador de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure en el marc d'una institució de gran prestigi teatral com és el Teatre Lliure de Barcelona; aquesta agrupació s'especialitzà en el repertori de música del segle XX per a orquestra de cambra; el conjunt adquirí un prestigi internacional amb diversos enregistraments d'obres de Falla, Frederic Mompou, Isaac Albéniz i Pascual, Gerhard i Stravinski així com de compositors actuals com Luis de Pablo, Benet Casablancas, Joan Albert Amargós, Josep Soler i Ástor Piazzolla.

El 1992 va encarregar-se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1994, va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins el 2004. Amb aquesta orquestra va desenvolupar una intensa activitat discogràfica de la mà d'Harmonia Mundi France, amb 20 discos, considerats per la premsa internacional com una renovació en la interpretació de la música espanyola. Del 2003 al 2012 assumí la direcció de l'Orquestra Nacional d'Espanya, amb la qual va liderar una profunda renovació en l'àmbit artístic fins a ser considerada com a referent de qualitat i programació.

Ha dirigit orquestres com la Simfònica de Göteborg, Orquestra Nacional de França, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Filharmònica de Rotterdam i Deutsche Kammerphilarmonie Bremen. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La flauta màgica, The Lighthouse, La voix humaine, Un altre pas de rosca i l'Orfeo, entre d'altres. Debutà al Liceu amb El amor brujo (1993-94). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les últimes amb La Fattucchiera (2001-02), L'occasione fa il ladro (2002-03), Peter Grimes (2003-04), Gaudí (2004-05) i el Concert Mozart (2005-06).

Ha dirigit les estrenes de les òperes Don Quixot a Barcelona, de José Luis Turina i La Fura dels Baus, Gaudí , de Joan Guinjoan, i La Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs.

Premis

Ha rebut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona (1992) de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Música (1999) concedit pel Ministeri de Cultura.

Enllaços externs

• Biografia
• Entrevista (castellà)