Rajadell
| Localització | |
| Municipi del Bages | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
| Gentilici | Rajadellenc, rajadellenca |
| Superfície | 45,53 km² |
| Altitud | 361 msnm |
| Població (2016[1]) • Densitat |
533 hab. 11,71 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 392490 4620556{{#coordinates:41 | 43 | 40 | N | 1 | 42 | 22 | E | type:city(533)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Organització Entitats de població |
5 |
| Codi territorial | 081786
|
Rajadell és un municipi de la comarca del Bages.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Servitge | 110 |
| Les Casetes | 43 |
| L'Estació | 37 |
| Monistrolet | 47 |
| Rajadell | 287 |
Rajadell està situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent per la dreta del riu Cardener. Bona part del terme és ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.
Hi havia hagut una fàbrica de galetes i una de teixits. Darrerament ha esdevingut pràcticament un poble d'estiueig i de segona residència.
El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle, dalt d'un turó a la vora dreta de la riera. Modernament, la població s'ha desplaçat vora l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida, al barri de les Casetes.
També comprèn bona part de la vella demarcació de Vallformosa i la sufragània de Sant Amanç.
Història
Es coneixen dues balmes sepulcrals coma a restes arqueològiques corresponents al període prehistòric: la balma dels Moros (a prop de cal Vilaseca i cal Comallonga) i la balma de mas Bosch (al costat del camí vell de Manresa a Rajadell). Aquest tipus d'enterrament és el que es practicava durant el període que va del neolític a l'edat de bronze.
El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per unes restes d'època ibèrica, una vil·la d'època romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment és situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.
D'altres indrets on s'han trobat restes romanes serien a l'església de Santa Maria de Monistrol (al nucli de Monistrolet de Rajadell) i al jaciment de can Balard, amb l'aparició d'un pondus, del qual no hi ha prou dades.
L'indret és conegut des del 1025 i el castell des del 1063. Rajadell pertanyia des del segle XII al XVI a la família Rajadell; passà als Cruïlles i per successió als Aimeric i Pignatelli, marquesos de Sant Vicenç i d'Argençola. Des del segle XIV tenia un monestir de canongesses i augustinianes, fundat primer a Sant Miquel de Maçana del mateix terme i traslladat al mateix segle a Santa Llúcia de Rajadell. El terme inclou, encara, l'església de Valldòria i l'antiga quadra de la Cirera.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès
Rajadellencs il-lustres
- Joan Claret i Solé fou un professor d'universitat de la Universitat de Tolosa ([3])
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Décés de Joan Claret, Président du Casal Catala de Toulouse» (en francès). La Dépéche, 14-09-2001.