Línia Orbital Ferroviària
| Línia Orbital Ferroviària Quart cinturó ferroviari | |||
|---|---|---|---|
| Recorregut | Vilanova i la Geltrú - Mataró | ||
| Primer servei | 2016 (previsió) | ||
| Autoritat | ATM Barcelona | ||
| Tipus servei | rodalies | ||
| Municipi(s) | 26 | ||
| Territori cobert | Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental | ||
| Estacions | 39 23 nova construcció | ||
| Longitud | 120 km 68 km nova construcció | ||
| Velocitat | 60 km/h | ||
| Ample ferroviari | 1.668 mm | ||
|
| |||
La Línia Orbital Ferroviària és un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat cara a un període a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a més curt termini (2012). Tant la Línia orbital com l'Eix Transversal ferroviari són dos projectes de caràcter perimetral que trenquen l'esquema radial que s'ha aplicat fins ara.[1]
La línia orbital també és coneguda com a quart cinturó ferroviari i enllaçarà Vilanova i la Geltrú amb Mataró mitjançant una paràbola de 119 quilòmetres que passarà per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. En alguns trams aprofitarà vies ja existents, que en l'actualitat opera la companyia Renfe i s'hauran de construir 68 km de vies, dels quals 46 km seran en túnel, i 25 noves estacions.[1]