Estació de Mataró
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Mataró és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Mataró a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, també efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella.
Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848 quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la Península Ibèrica.[1] A Barcelona es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituida per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[2]
És capçalera d'una part dels serveis de la línia, en concret de tots els que procedeixen i tenen com a destinació Molins de Rei excepte un o dos que continuen cap a Calella i també és capçalera de part dels trens que procedeixen de l'Hospitalet de Llobregat.
| Error creant la miniatura: Rodalia de Barcelona | ||||
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
| Molins de Rei L'Hospitalet de Llobregat |
Cabrera de Mar - Vilassar de Mar | Error creant la miniatura: | Sant Andreu de Llavaneres | terminal Calella Blanes Maçanet-Massanes |
| Terminal | LOF | Mataró Est | Vilanova i la Geltrú
| |
| Llarg Recorregut de Renfe | ||||
| Madrid-Chamartín | Barcelona-Sants | Estrella Costa Brava |
Arenys de Mar | Portbou / Cervera de la Marenda |
Futur de l'estació
Entre l'any 2020 i 2022 està previst que es facin els projectes de la Variant de la R1 i la Línia Orbital Ferroviària a Mataró. Gracies això es crearan noves estacions i la actual serà remodelada.
Referències
- ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
Notes
- ↑ On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.
Vegeu també
