Línia Barcelona-Vallès
| Línia Barcelona-Vallès Metro del Vallès Línia de Balmes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Recorregut | Pl. Catalunya - Terrassa/Sabadell | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Coordenades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Inici | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E | name=Estació de Barcelona - Pl. Catalunya}} | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Final | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E | name=Estació de Terrassa Rambla}} {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E |
name=Estació de Sabadell-Rambla}} | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Primer servei | 1863 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Operador | FGC | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Autoritat | ATM Barcelona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Territori cobert | Barcelonès i Vallès Occidental | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Línies | 2 de metro i 4 suburbans | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estacions | 30 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Vehicles | Sèrie 111 i 112 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ample ferroviari | 1435 mm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cotxeres i tallers | Rubí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola. La línia té una terminal al sud a l'estació de Plaça Catalunya i cap al nord es bifurca fins a tres vegades. Les primeres bifurcacions es troben a Barcelona i l'última al nord de Sant Cugat, per arribar fins a Sabadell o Terrassa.
FGC opera la línia amb 6 serveis: dos serveis de metro dins el municipi de Barcelona i quatre serveis de suburbans entre Barcelona i el Vallès Occidental. A més de la denominació de línia Barcelona-Vallès, FGC també empra la denominació de metro del Vallès per a S1, S2, S5, S55, L6 i el funicular de Vallvidrera i el nom de línia de Balmes per a la L7.
Història
L'actual línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està formada pels ferrocarrils que van construir FBS (després FSB) i FCC,[1] l'un de Barcelona a Sarrià i l'altre de Sarrià a Terrassa i Sabadell.
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric antic (1672 mm) per unir les dues poblacions, ja que llavors Sarrià era municipi independent.
La línia tingué molt èxit, tot i això l'any 1874 l'empresa per acumulació de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a estàndard (1435 mm). El 1929 s'inaugurà el primer soterrament, el tram Plaça Catalunya a Muntaner. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.
Ferrocarrils de Catalunya
Tot i l'existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell) que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855 el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d'una comunicació més directa.[2] Des de mitjans del segle XIX i fins a la darreria de segle, van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.[3]
Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d'un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït aprofitant el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxist immeditar però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L'Estat finalment va donar la raó a Montañès però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d'arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l'obligava a demanar la concessió d'un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l'Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.[3][4]
Montañès no disposava de suport financer i mentre era a Londres, per trobar finançament pels seus projectes d'electrificació, va conèixer a Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que el Dr. Pearson visités Barcelona i després d'explicar-li tot el projecte, el Dr. Pearson va decidir dur-lo a terme.[5] Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE). SGTEE aquella época va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB). Les intencions de TB era suprimir el tram entre Plaça Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat, finalment van adquirir les accions de FSB[4] i el 1912 es constituia Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC),[1] també coneguda com Ferrocarrils de Catalunya. L'empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l'inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l'any següent entre les Planes i Sant Cugat.[6]
Les obres van tenir alguns problemes i van durar bastants anys, per una part l'any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial cosa que afectava el capital de procedència britànica, i per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics alguns trams van tenir filtracions d'aigua que van provocar l'enfonsament d'una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia ja que el 7 de maig el Dr. Prearson va morir tornant a Anglaterra des del Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va remprendre i a la tardor de 1916 acabava les obres. El 28 de novembre FCC inaugurava la seva primera línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el tren del ferrocarril Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.[7]
Van continuar les obres al tram de Terrassa, el 13 de setembre de 1918 s'inaugurava l'estació de Rubí. El 1919 ja arribava a Terrasa en una estació provisional fins que el 1920 s'acabava l'estació de Les Fonts i el 1921 l'estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). El tram de Sabadell estava avançada i s'esperava que a finals de 1921 es podria iniciar el servei. Finalment el servei entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l'1 de juny de 1922. El perllongament fins a l'interior de la ciutat, a l'estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins el 1925 ja que el concistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.[8]
El 1924 va ser l'any amb més nombre de viatgers però el tràfic va anar disminuint a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l'emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia.[9] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.[1]
Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya, per servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l'estació de la Floresta i el 1930 i 1931 les estacions de Bellaterra i Valldoreix.[10]
El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià i el 1959 s'inaugurava la segona nau de l'estació de Plaça Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de forma provisiona el 1965 s'inaugurava el Baixador de Sant Joan.[11]
Les companyies FSB i FCC a partir de la dècada de 1970 va començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977 després de demanar subencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[12]
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE)[1] de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa. A causa de la indefinició es va produir una degradació del material i les instal·lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algún moment van determinar la paralització de l'explotació.[13]
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils amb la denominació línia Catalunya i Sarrià.[14]
Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa. El govern ho evità atorgant l'explotació a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspassà la línia a FGC.
La companyia impulsà una gran modernització de la línia. El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma. El 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens.
Resum de serveis
| Xarxa | Línia | Recorregut |
| Metro | 
|
Plaça de Catalunya - Reina Elisenda |
|
Plaça de Catalunya - Avinguda Tibidabo | |
| Suburbans | 
|
Plaça de Catalunya - Terrassa-Rambla |
|
Plaça de Catalunya - Sabadell-Rambla | |
|
Plaça de Catalunya - Sant Cugat / Rubí | |
|
Plaça de Catalunya - Universitat Autònoma |
Serveis de metro
Les dues línies s'integren a la xarxa del metro de Barcelona i transcorren totalment pel municipi de Barcelona. Ambdues línies parteixen de l'estació de Plaça de Catalunya i comparteixen túnel amb la resta de línies del Vallès fins a Gràcia (L7) o fins a Sarrià (L6).
Serveis suburbans
| Estació | Línies amb parada | Correspondència | Municipi | Zona |
|---|---|---|---|---|
| Tram comú Barcelona - Sant Cugat | ||||
| Pl. Catalunya |
|
      |
Barcelona (Eixample) | 1 |
| Provença |
|
 |
Barcelona | 1 |
| Gràcia | |
Barcelona | 1 | |
| Sant Gervasi | |
|
Barcelona | 1 |
| Muntaner | |
Barcelona | 1 | |
| La Bonanova | |
Barcelona | 1 | |
| Les Tres Torres | |
Barcelona | 1 | |
| Sarrià | |
Barcelona | 1 | |
| Peu del Funicular | |
 |
Barcelona | 1 |
| Baixador de Vallvidrera | |
Barcelona | 1 | |
| Les Planes | |
Barcelona | 1 | |
| La Floresta | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Valldoreix | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Sant Cugat | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Bifurcació de la línia | ||||
| Tram de Terrassa (S1) | ||||
| Mira-Sol | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Hospital General | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Rubí | |
Rubí | 2C | |
| Les Fonts | |
Terrassa | 3C | |
| Terrassa-Rambla | |
Terrassa | 3C | |
 Vallparadís Universitat |
|
Terrassa | 3C | |
| Terrassa Estació del Nord |
|
|
Terrassa | 3C |
| Terrassa Nacions Unides |
|
Terrassa | 3C | |
| Tram de Sabadell (S2) | ||||
| Volpelleres | |
 |
Sant Cugat del Vallès | 2C |
| Sant Joan | |
Sant Cugat del Vallès | 2C | |
| Bellaterra | |
Cerdanyola del Vallès | 2C | |
| Universitat Autònoma | |
Cerdanyola del Vallès | 2C | |
| Sant Quirze | |
Sant Quirze del Vallès | 2C | |
| Sabadell-Estació | |
Sabadell | 2C | |
| Sabadell-Rambla | |
Sabadell | 2C | |
| Plaça Major - Centre |
|
Sabadell | 2C | |
| Sabadell - Eix Macià |
|
Sabadell | 2C | |
| Sabadell Nord |
|
|
Sabadell | 2C |
| Ca n'Oriac |
|
Sabadell | 2C | |
Projectes principals
- Perllongament del Metro del Vallès a Terrassa amb la construcció de tres noves estacions i on tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en construcció, la seva inauguració estava prevista per a 2014.[15]
- Perllongament del Metro del Vallès a Sabadell amb quatre estacions al nucli urbà. Tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en obres i s'espera finalitzar-les al 2016.[15] En un futur la línia arribarà a Castellar del Vallès amb 2 noves estacions.
Degut a la situació econòmica, el Govern va paralitzar els 2 projectes el mes de gener de 2012.[16] A octubre de 2012, es fa pública la seva represa [15]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Història». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Salmerón 1988, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 Salmerón 1988, p. 12.
- ↑ 4,0 4,1 Moret, Xavier. Dr. Pearson: L'home que que portar la llum a Catalunya. Barcelona: Columna, 2004. ISBN 8466404260.
- ↑ Salmerón 1988, pp. 13-15.
- ↑ Salmerón 1988, pp. 16-18.
- ↑ Salmerón 1988, pp. 21-22.
- ↑ Salmerón 1988, p. 25.
- ↑ Salmerón 1988, p. 30.
- ↑ Salmerón 1988, p. 31.
- ↑ Salmerón 1988, p. 34.
- ↑ Salmerón 1988, p. 35.
- ↑ Salmerón 1988, p. 36.
- ↑ Salmerón 1988, p. 38.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «"Territori i Sostenibilitat reprèn les obres de perllongament del 'metro' del Vallès"». Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Citar publicació
Bibliografia
- Salmerón i Bosch, Carles. El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa. Barcelona: Terminus, 1988. ISBN 8440435606.
| |||||
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CA_dim:25km|primary|name=}}