Bàscara

Bàscara

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Empordà
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà
Gentilici	Bascarenc, bascarenca
Superfície	17,52 km²
Altitud	66 msnm
Població (2016)   • Densitat	980 hab. 55,94 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 492650 4667800{{#coordinates:42 | 9 | 44 | N | 2 | 54 | 40 | E | type:city(980)_region:ES-CT | primary|name= }}
Organització Entitats de població	4
Codi territorial	170160

Bàscara és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Entitat de població	Habitants
Bàscara	601
Calabuig	80
Orriols	172
les Roques	132

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 83 64 67 368 592 1.018 992 955 857 911

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 899 853 857 890 825 811 734 770 762 782

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 770 778 822 845 870 900 915 963 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cronologia

817. Primera aparició del nom de Villa Baschara en un document. És una declaració jurada de testimonis sobre els límits del domini episcopal del bisbe de Girona a la vila. S'esmenten fets anteriors.

834-844. En diferents diplomes carolingis surten mencionats els diferents vilars o petits veïnats que formaven part del territori de Bàscara: Espolla, Abderrama, Sant Miquel de Terrades, Admiton i Cassinyola.

1019. S'esmenta per primer cop l'església de Sant Aciscle de Bàscara. El document que en parla no ens aclareix si aleshores ja era parròquia.

1140. L'església de Sant Aciscle és citada com a parròquia.

1187. Privilegi de mercat atorgat pel rei Alfons el Cast al bisbe de Girona Guillem Guissall.

Vers 1200. En un capbreu episcopal s'esmenten 107 cases del terme de Bàscara, 84 eren situades al nucli urbà de la vila. Les 23 restants eren masos repartits per tot el terme.

1209. El bisbe Arnau de Creixell compra als seus parents Dalmau de Creixell i a la seva esposa tots els drets que tenien sobre la vila de Bàscara i que els corresponien en qualitat de senyors de Pontós.

1220. Primera referència documental d'un pont sobre el Fluvià.

1236. El rei Jaume I atorga al bisbe Guillem de Cabanelles una fira per a Bàscara que havia de durar vuit dies en les dates que triés el prelat.

1241. Concessió de permís per edificar muralles a la vila per part del rei Jaume I al bisbe Guillem de Cabanelles. Aques document és l'origen del primer recinte emmurallat del qual formaven part la plaça Major, els carrers d'en Gisperet, del Mig, Safontcella i el tram de carrer major més proper a la plaça.

1302. El rei Jaume II cedeix plena jurisdicció sobre Bàscara al bisbe de Girona.

1343-1346. S'estava obrant de nou l'església parroquial de Bàscara. Una bona part d'aquest temple ha arribat a nosaltres.

1344-1369. Notícies documentals de la construcció del segon nucli emmurallat que ampliava per la part de ponent i de tramuntana el recinte primitiu fins el cingle del Fluvià.

1345. Primera notícia coneguda de l'existència de l'hospital. La institució estava assistida per un hospitaler i ja tenia rendes pròpies.

1358. El rei Pere III dóna permís perquè poguessin aixecar forques en senyal de jurisdicció en qualsevol part del terme municipal. Fins aleshores només es podien plantar dins el nucli emmurallat.

1359. Un fogatge atribueix a Bàscara la xifra de 39 llars habitades.

1379. L'infant Joan atorga una fira que s'havia de celebrar durant 15 dies per Sant Marc.

1407. Pere Oller famós imaginer de Girona fa l'escut d'armes del bisbe Berenguer d'Anglesola que encara es conserva al castell de Bàscara.

1414. Notícia de l'existència d'una barca per travessar el Fluvià i la qual, per privilegi episcopal, els veïns de Bàscara podien utilitzar sense pagar barcatge.

1427-1428. Es produïren forts terratrèmols que devastaren bona part del país. A Bàscara quedaren molt malmès el palau episcopal i, segurament, una bona part de la vila.

1450. El bisbe de Girona Bernat de Pau renova el règim municipal de la vila. A partir d'aleshores Bàscara tindria un o dos cònsols, un consell municipal format per quinze membres i a més comptaria amb clavari, mostassaf (inspector de mercats) i oïdor de comptes. Els càrrecs es renovarien cada any.

1454. Primer esment conegut de la capella de Sant Sebastià de l'hospital, en un document en el qual el bisbe concedeix indulgències als benefactors de l'església i de la institució, ja que estaven molt empobrides.

1486. Es construeix la capella de Sant llop, situada fora i prop del portal de la Plaça, actualment desapareguda.

1497. Un fogatge dona per a Bàscara la xifra de 57 llars o focs.

1594. Reestructuració dels càrrecs municipals. S'estableix els sistema d'elecció per insaculació (sorteig).

1598. La vila tenia 70 cases segons un recompte del bisbat.

1619. Tres veïnes de la vila són acusades de bruixeria i condemnades a mort.

1636. Els jurats de la vila es venen el palau episcopal a Miquel Vila, notari.

1652. la població pateix una violenta epidèmia de pesta. 1656. Durant la guerra dels Segadors els francesos assetjaren la vila sense èxit.

1684. El general Bellefonds atacà Girona, en una incursió francesa sense aconseguir conquerir-la. El seu campament base estava situat a Bàscara. Els invasors cometeren molts pillatges a la vila. Pocs dies després, l'exèrcit regular espanyol i els miquelets de Josep de Trinxeria recuperaren la població.

1688. El bisbe Miquel Pontich cedeix a la universitat dels homes de Bàscara l'usdefruit de totes les aigües de totes les fonts i torrents del poble a canvi del pagament d'un cens anual de 25 sous, dels quals el prelat renuncià a canvi de la parròquia de la vila. 1696. Es construeix el retaule major de l'església parroquial, obra de Vicenç Falcó, Mateu Solivera i Jaume Timó, escultors de Girona. Aquesta obra d'art va subsistir fins l'any 1936.

1702. El rei Felip V, de pas per Bàscara, s'allotjà a can Vila, antic Palau episcopal.

1705-1714. Guerra de Successió. La vila pateix l'ocupació, la depredació i el pillatge dels dos bàndols en conflicte.

1759. El rei Carles III autoritza el trasllat del mercat de Bàscara dels dimecres als dilluns per tal d'evitar la competència dels de Banyoles que també se celebraven en dimecres.

1771. L'escultor olotí Jaume Diví construeix el retaule del Roser per a l'església parroquial.

1787. Els censos encarregats pel comte de Floridablanca atribueix a la vila 289 habitants.

1794. Guerra Gran. Les tropes en trànsit provocaren una epidèmia de pesta que causà 35 morts en cinc mesos entre els veïns de la població. Els francesos ocupen tot l'Empordà fins el Fluvià. Bàscara esdevé una posició espanyola d'avantguarda.

1808-1814. Guerra del Francès que tingué efectes catastròfics per a la vila. Entre morts i exiliats Bàscara va perdre més de la meitat de la població i gran part dels habitatges quedaren destruïts. 1812. Les autoritats napoleòniques designen Bàscara com a capital de districte del departament del Ter.

1814. Fi de la Guerra del Francès. Abans de retirar-se, les tropes napoleòniques volen gran part de les fortificacions de la vila i incendiaren la barca per travessar el Fluvià. El rei Ferran VII, que estava presoner dels francesos, es lliurat a l'exèrcit espanyol a Bàscara.

1823. Es produeix l'entrada d'un exèrcit francès anomenat els Cent mil fills de Sant Lluís per donar suport als absolutistes espanyols i establiren una guarnició a Bàscara.

1837. Supressió del districte electoral que tenia com a capital Bàscara.

1845. Els pobles de Calabuig i Orriols s'incorporen al terme municipal de Bàscara.

En fer les obres de l'AP-7, que atravessa el terme, es trobaren restes romanes.

Llocs d'interès

• Muralles de Bàscara, al voltant del nucli històric, originades al segle XIII, declarades Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
• Castell de Bàscara o castell episcopal, obra popular dels segles XIV-XV, declarat BCIN.
• Castell de Calabuig, obra popular dels segles XIV-XV, declarat BCIN.
• Castell d'Orriols, obra renaixentista dels segles XVI-XVII, declarat BCIN.
• Església parroquial de Sant Iscle
• Priorat de Sant Nicolau, actualment Can Pagès (Calabuig)
• Església de Sant Feliu (Calabuig)
• El molí de Calabuig
• Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII)

Tradicions

Imatge del Pessebre Vivent de Bàscara

• El Mercat dels Tortells
• El Pessebre Vivent de Bàscara

Bibliografia

• BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Associació de Municipis M.A.T. (AMMAT)
• El Pessebre de Bàscara
• La Finestra digital de Bàscara
• Bàscara decideix: 25 d'abril de 2010